Etapa 100

Dilluns 1 d'Octubre de 2018

Montcada – Vall d'Hebron

10,9 Km

Avui tinc sensacions molt estranyes. Durant 100 dies he escrit, el millor que he pogut, quelcom del que havia reflexionat i havia fet cada fita. Ho he fet pensant en cadascú dels que ho heu llegit, com si us ho estigués explicant de forma personal. Això m'ha estimulat a fer-ho tot i que molts dies estava cansat o les condicions per escriure eran molt precàries. Ho he fet amb il.lusió perquè he pensat que això que fèiem l'Enric i jo no era cap heroïcitat, sino que simplement era fer allò que havíem triat i volgut fer. Avui el meu amic Fredi, que va compartir 3 fites i ho va viure molt directament, ha enviat una frase que m'ha agradat molt i reflecteix aquestes 100 Fites: “la diferència entre a on estaves AHIR i a on et trobaràs DEMÀ, radica en el que et proposis i duguis a terme AVUI”. No sé si és de collita pròpia o no, però li agraiexo molt aquesta reflexió que resumeix molt bé el que hem viscut aquests quatre mesos. També ens ha fet ser més conscients d'allò que tenim a diari i no valorem prou. Demà em sentiré una mica buit perquè ja no caldrà que escrigui una nova ressenya. Però he madurat havent-ho fet.

Ara cal també que donem gràcies i agraïments. A tots aquells que en silenci ens heu seguit per Instagram o pel web, aquells que ens heu animat per les xarxes, aquells que ens heu acompanyat en algún moment, que ens heu acollit a les vostres cases, als que van preparar i mantenir la infraestructura de la xarxa: Iris, Jorge, Quique, Montse, Lluís, Josep Maria. Ells han facilitat molt la feina i sabent les condicions en que estàvem s'han adaptat. I finalment a la Montse i la Maite que sempre han estat i han tingut la suficient paciència perquè l'Enric i jo féssim allò que era vital. Això els hi ha suposat sacrificis i esforços i els ho agraïm molt. Gràcies a tots!!

L'etapa d'avui ha sigut una festa. Ens han acompanyat els amics de Reus, però també en Romà, el meu cosí Joan Antoni i el meu fill Bernat. Hem gaudit de les vistes de Barcelona des de Torre Baró fins al Forat del Vent. Hem baixat cap a la Vall d'Hebron on una colla important d'amics i familiars s'han acostat per rebre’ns, encara que només hagi sigut per estar presents en aquest moment tan important per nosaltres. Moltes gràcies a vosaltres i a molts que sabem que també volien haver-hi estat. Avui és el darrer dia de les 100 Fites, però si quelcom he après és que durant la vida cal posar-se fites que ens facin més lliures. Fins la propera Fita.


Allotjament Etapa 099: Can Rei, Montcada i Reixach

Avui dormirem a casa de la Maite i l'Enric. Fa més de 35 anys que viuen en una casa antiga de més de 150 anys. Podria semblar una masia catalana però es una casa on la gent de Barcelona estiuejava a finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Només arribar, la pluja s’ha intensificat, donant un sentiment de confortabilitat i seguretat agradables dins de la casa 

És prou àmplia, amb un entorn verd (especialment aquest any tan plujós), que té l'avantatge que, per una part és totalment aïllada sense veïns, però per una altra en 10 minuts es pot arribar al nus de la Trinitat. L’exterior té una part enjardinada i una altra que comunica directament amb el bosc que dona la percepció de viure al mig de la natura i una sensació molt agradable. Entre les curiositats un rocòdrom amb dues parets equipades per entrenar. Hi ha una gossa jove de quatre anys, la Tuca. És una bóxer prou afable amb la gent (a vegades potser massa). Quan vàrem marxar i dormir açí el 3 de juny teníem dos de bóxers, però la Nua de catorze anys durant les nostres 100 fites ha passat a millor vida. Guardem un gran record d’ella. Aquí descanso les dues darreres nits de les cent fites.