Etapa 000

 
 

ETAPA 000

Diumenge 3 de Juny de 2018

Vall d'Hebron (Barcelona) – La Vallensana (Montcada)

14,12 Km

Un proverbi xinès de Lao Tse diu que qualsevol camí per molt llarg que sigui, sempre comença per un primer pas. Aquest matí a les 9:30, a la plaça Joan Cornudella, al barri de la Vall d'Hebron de Barcelona, l'Enric i jo hem donat el primer dels 5 milions de passos que tenim previstos fer durant la ruta “100 fites per la desconnexió”. El nostre amic de moltes aventures muntanyenques, en Jordi Matias, ha volgut acompanyar-nos en aquesta primera simbòlica etapa (com si es tractés d'una etapa pròleg d'una volta ciclista) que uneix els nostres domicilis a Barcelona i a Montcada. El temps no acompanyava gaire per les previsions de pluja i ennuvolat. La ruta s'ha enfilat ràpidament pel barri de la Font del Gos d'Horta per un sorprenent corriol fins arribar a la carretera de les aigües, on en 2 km, hem enllaçat amb el GR-92 que seguirem en les dues properes setmanes. Hem arribat a un petit collet (el punt més alt de la etapa) a 300 metres amb unes vistes maquíssimes de Barcelona. A partir d'aquí, l'itinerari ha baixat per una pista cap al terme de Cerdanyola, creuant l'ermita de Sant Iscle, i resseguint corriols plens de vegetació per les recents pluges, hem arribat a la carretera del cementiri de Collcerola. Sobtadament un soroll de fons dels cotxes que ens ensordia, ens ha fet ser conscients que aquests boscos tranquils estan a tocar de la gran metròpoli. Aquí hem creuat l'autopista de Sabadell i just després ens hem desviat del GR-92 cap a la dreta per dirigir-nos cap al turó de Montcada. Desprès d'uns miradors espectaculars on hom es pot fer una idea de la densitat de vies de comunicació que entren a Barcelona pel nord, hem agafat un petit corriol que quasi gripant ens ha portat fins a la punta del turó (275 m). Sorprenents vistes del Vallès i el Barcelonès, d'un lloc que tots els barcelonins hem vist centenars de vegades, però que no li hi hem prestat gaire atenció, perque una cimentera s'ha dedicat durant les darreres dècades a menjar-se la muntanya per proveir-nos de ciment. En una baixada molt ràpida hem creuat el cementiri de Montcada, on per mitjà de diversos passos subterranis hem travessat les diverses carreteres i línies de tren que hi ha al centre de Montcada. Mai els barcelonins podrem agrair als habitants de Montcada el sacrifici que fan per facilitar-nos als barcelonins l'entrada ràpida i còmoda a Barcelona. Després de creuar el Besós ens hem enfilat per la carretera de la Vallensana sota una fina pluja fins al domicili de l'Enric. En 14 Km hem assolit la primera regla de les “100 fites”, haver sortit caminant de casa nostra.

En resum etapa d'“inici de ruta”, molt contents d'haver ja començat desprès d'una llarga preparació on molts amics i familiars ens ajuden i recolzen. Molt especialment les nostres mullers, Maite i Montse, que amb un entusiasme increïble i fent molt feina organitzativa ens facilitaran assolir el repte. Ara tot només depen de les nostres cames i que no tinguem ensurts insuperables.


Allotjament Etapa 000

Can Rei Adreça Carretera Vallensana s/n Montcada i Reixach 08110

Avui dormirem a casa de la Maite i l'Enric. Fa més de 35 anys que viuen en una casa antiga de més de 150 anys. Podria semblar una masia catalana però es una casa on la gent de Barcelona estiuejava a finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Només arribar, la pluja s’ha intensificat, donant un sentiment de confortabilitat i seguretat agradables dins de la casa 

És prou àmplia, amb un entorn verd (especialment aquesta primavera tan plujosa), que té l'avantatge que, per una part és totalment aïllada sense veïns, però per una altra en 10 minuts es pot arribar al nus de la Trinitat. L’exterior té una part enjardinada i una altra que comunica directament amb el bosc que dona la percepció de viure al mig de la natura i una sensació molt agradable. Entre les curiositats un rocòdrom amb dos parets equipades per entrenar Hi ha dues gosses, una ja prou vella, la Nua, al voltant dels 14 anys i una altra jove de quatre anys, la Tuca. Son bòxers prou afables amb la gent (a vegades potser massa). Aquí descansarem la primera nit.

 
 

 
Distancia 14,12 km Tiempo 3:25h