Etapa 007

Dilluns, 11 de Juny de 2018

Llagostera - Canapost

35,62 km

Com vaig dir fa uns dies, la cadència de caminar (unes 90 passes per minut) és com un mantra rítmic. No és extrany que amb aquesta ritmicitat et vinguin al cap melodies i cançons, que desprès no te les pots treure de cap manera. Avui, una etapa llarguíssima, m'en venia una. L'adaptació de Joan Manel Serrat del poema de Antonio Machado:
Caminante no hay camino
Se hace camino al andar
Paso a paso
Verso a verso

Quan ja no me la podia treure, he captat que no era extrany que aquesta cançó fos el nostre mantra. Avui hem acabat l'etapa 7, per tant falten 93 fites. Però només mirem poc més enllà. La força mental radica en mirar a curt termini, no en si arribarem d’aquí a dos mesos.
L’etapa començava al camping Ridaura, i ràpidament s'enfilava per pistes i corriols cap a Romanyà de la Selva, petit poblet envoltat de cases de segona residència on hi ha un monument a Mercè Rodoreda. Després ens hem endinsat en la profunditat de les Gavarres passant a tocar del punt més alt (Puig d'Arques, 530 m). Vegetació de sureres impenetrables, sensació de sol•litud, sense signes de humanització. Una nova descoberta d’una joia de la natura de Catalunya. En la baixada ens hem aturat a Sant Cebrià d'Alls, ermita i casa pairal de grans dimensions, però que està en procès d'enrunament. Baixada ràpida cap a la carretera que uneix la Bisbal de l'Empordà i Calonge. Hem entrat a la comarca del Baix Empordà. Al cap d’una hora hem arribat el petitíssim poble de Sant Pol, on el nostre amic Jordi Matias ens esperava, per acompanyar-nos els darrers 6 Km per arribar a dormir a la casa que comperteix amb la nostra amiga Assumpta i amb d’altres amics.
En resum etapa llarga (de les més llargues) amb una meteorologia amenaçant tormenta, poc sol, però no ens ha caigut ni una gota. Avui descansarem més per què l'etapa de demà és força relaxada. Els pronòstics de temps són els mateixos: nuvols, pluges i poc sol.


Allotjament Etapa 006 Camping Ridaura
S'hi arriba per una vía de servei a la C31,creuant l’autovia per un pas subterrani a l’alçada de LLagostera. Només arribar hi ha l’ impressió de netedat i cura en tot el que es pot veure. A la recepció ens até en Josep amb molt bona predisposició. Ens diu que patia per la pluja. De fet ens ha seguit de ben a prop però no hem arribat a mullar-nos. Pugem al bungalow, que és net i polit. Dutxa amb aigua calenta potent. Arreglem la motxila i els estris de viatge. Arriben les dones, i anem a dinar a Ca la Maria a uns 300 metres del camping. Lloc decorat amb molt de gust. El menjador exterior és en un paller cobert, com un porxo, i un vidre que separa el corral on es poden veure uns magnifics exemplars de pollastre i alguna oca barrejats
Triem el menu de degustació. Uns plats millors que d’altres (peus de porc i bola d'arroç amb bolets ben aconseguits pero una tonyina amb cireres que vol i no pot) No són lents però a mig dinar hi ha hagut uns 20 minuts de pausa que suposem han estat causats per problemes a la cuina. Després la cosa s'espabilat. El menu és més aviat car, el lloc immillorable i la cuina correcte: 3,5/5. El camping excel•lent: 4,5/5. Bones instal•lacions , net, bona cura dels clients, etc. A la nit fa un bon xàfec. En Josep responsable del camping ens ha tractat molt bé.