Etapa 009

Dimecres, 13 de juny de 2018
Torroella de Montgrí – L'Escala
 20,1 Km

Els qui em coneixeu, sabeu que sempre he tingut una curiositat pels números que em va transmetre el meu mentor i amic Ximo Sanchis, i que vaig aplicar a la recerca biomèdica. Des que hem començat la ruta 100 fites, em vaig proposar recollir de forma sistemàtica les dades que la tecnologia avui en dia ens ofereix. Bàsicament, la que pot recollir un rellotge d'aplicació a l'entorn muntanyenc (Suunto Ambit 3 Peak). Tot i que tinc uns petits problemes tècnics en la fiabilitat de la freqüència cardíaca que a Agustí rellotgeria (representant oficial de Suunto a Barcelona) està intentant resoldre, sí que puc oferir una sèrie de dades després de les primeres 10 etapes d'activitat:
Distància caminada: 225,6 Km, realitzada en 48:40 hores efectives (sense aturades). Això dona una velocitat mitjana de 4,64 Km/h. Portem més de 6.000 m de pujada acumulada, amb una mitjana de 600 m per etapa. La mitjana d’hores caminades per dia és de 4:52 h. L'alçada mitjana per on ha transcorregut la ruta és de 225 m, i el punt més alt assolit ha estat de 635 m, i va ser en la tercera etapa. La freqüència cardíaca mitjana ha estat de 103 batecs per minut, i la respiratòria de 22,4 respiracions per minut. Portem consumides 15.381 calories, amb un consum de 68 calories per Km caminat (imagineu el que hem menjat!!). La temperatura mitjana de les 10 etapes ha estat de 27º, i la pressió baromètrica mitjana de 1.014 mb.
En resum podem dir que hem fet distàncies llargues en les etapes transcorregudes, però per contra portem poca quantitat de desnivell i l'alçada és baixa. Tot això canviarà radicalment quan a partir del proper dilluns iniciem el recorregut pels pirineus francesos, on començarem a acumular molts metres de pujada i ens mantindrem a una alçada molt més alta que la que ens hem trobat ara pel GR-92. D’altra banda, respecte a la meteorologia (que no climatologia) ens trobem amb temperatures relativament altes (encara no hem passat fred) i una pressió baromètrica a nivell del mar força baixa, 1.014 (la normal seria 1.020).
L'etapa d'avui ens ha sorprès molt gratament per l’espectacularitat de les vistes des del castell del Montgrí cap al Baix i l'Alt Empordà. El dia tenia bona visibilitat i ha estat molt maco reconèixer gran quantitat de pobles i cims. El Canigó, especialment, encara amb força neu, per on passarem d'aquí una setmana, per viure la “Flama del Canigó” (ja en parlarem més endavant). Superat el punt més alt del Montgrí, a 308 m, la ruta transcorria per pistes i corriols sempre amb el mar a la vista. El lloc és feréstec i solitari, però en arribar a albirar les primeres urbanitzacions de L'Escala, ens hem ensopegat amb les restes de les bateries de costa que Franco va fer construir en previsió d'una invasió dels Aliats i possible desembarcament al golf de Roses. Els darrers 4 km han consistit en travessar L'Escala sobreexplotada per moltes urbanitzacions a tocar del mar.
En resum, una etapa que considerem la més espectacular de les que hem fet gràcies a les vistes. Com sempre, una mala senyalització del GR-92 (una pena!) i un temps encara insegur i amenaçador. Demà l’etapa serà molt llarga, i creuarem els aiguamolls de l'Alt Empordà.


Allotjament etapa008 Hotel GR92 Torroella de Montgrí

Situat al final del carrer central del poble, el hotel GR92 és ideal per a gent de pas que necessita una estada curta. El registre cal fer-lo a l’hotel El Mirador que està a uns 250 metres. Allí ens donen les instruccions per accedir a les habitacions. Totes tenen un balcó amb una tauleta i dues cadires. Aire condicionat. A baix, a la entrada, hi ha una zona per esmorzar i treballar, i a l’exterior una piscina.
La relació qualitat / preu és molt bona (40 euros/persona/nit). Dinem en un restaurant cafè del carrer principal. Menú normalet, 12 euros, amb 4 plats per triar. Anem al súper i comprem queviures per demà, i sabó per rentar a mà la roba. Faig una mica de bugada. Amb el vent del balcó s’eixuga ràpid. Després sessió diària amb el Jaume, estiraments musculars, track, fotos, muntatge del vídeo, etc. Sorprenentment ens visita la mare d'en Sergi Rodríguez Alabart, un resident de quart any de la Dexeus, fill d'aquest poble. Ens porta un paquet de carquinyolis. Parlem d'en Sergi i del seu futur. Després fem un volt per la zona antiga de Torruella. És molt curiosa, amb carrers estrets i antigues places, amb detalls com la placa commemorativa de la primera sardana ballada aquí, l’any 1800, o la font dels gossos del 1700. Fem unes anxoves i uns calamarsos, anem a comprar pa i retirem. Ens aixequem a les 06.00, per preparar-ho tot i sortim just abans de tocar les 07:00, camí del Castell del Montgrí. Torruella ha estat un molt bon poble i l'Hotel GR92 un bon lloc pels caminants. Correcte i econòmic.