Etapa 010

Dijous 14 de juny de 2018
L'Escala – Vilajuïga
36,1 Km

Estem arribant al punt en el que el temps sembla ja passar ràpid. Les rutines s'han instaurat. Ens llevem a les 6 del mati (Ara ja ha sortit el sol) i abans de les 7 ja estem caminant. Comenecem a dir-nos: Fa una setmana estavem fent la Vallgorguina – Tordera!!! i ens sembla que ja ha passat molt de temps. Avui ha estat un dia molt especial. Dia molt assolellat i amb vistes cap a les muntanyes que recorrerem els propers dies, molt especialment l'omnipresent Canigó, tal com deia el meu amic Albert Villanueva. Gràcies Albert!!!. Semblava una etapa de tràmit, com de passeig llarg, però al final ha sigut l'etapa amb la distància recorreguda mès llarga: 36 Km. Hem creuat de punta a punta l'Alt Empordà des de l'Escala fins a Vilajuïga. Hem assaborit la tramuntana i el sol, motiu pel que la sensació de set ha sigut constant. Per cert, aprofito per dirigir-me a tots els anestesiòlegs del meu servei. Records noies i nois!! Sincerament, no penso en vosaltres però us tinc presents. Avui hi he pensat. Mar Sendra et vaig dir que m'enduria el pulsioxímetre. Ens ho estem mirant i començo a confirmar que l'índex de la variació de pols pot ser un indicador de deshidratació. Aquest mati ens ho hem mirat i teníem valors per sota de 10. En arribar a Vilajuïga, després d'haver begut més de 4 litres durant el trajecte, en els dos era al voltant de 20. Ja em direu què n’opineu.


Hem seguit el GR-92, passant per Cinc Claus, l'Armentera, Sant Pere Pescador, els aiguamolls, Castelló d'Empuries i finalment a Vilajuïga. Trajecte totalment pla (la pujada acumulada ha sigut de 80 metres i una mitja d'alçada de 20 metres sobre el nivell del mar), però una mica més llarg del que havíem previst. Abans d'arribar a Roses hem deixat el GR-92 que segueix cap al Cap de Creus i ens hem desviat cap a Vilajuïga. Aquest canvi l'hem fet perquè el cap de Creus el farem a la tornada per concloure el GR-11. Ara dos dies de descans per descansar i emprendre la “muntanya” de veritat: els Pirineus francesos.


En resum un dia molt agradable, especialment al matí amb la fresca i una visió mot àmplia del Pirineu gironí. Es veia perfectament les muntanyes des de la capçalera del Ter fins al cap de Creus.


Allotjament etapa 009 Hotel el Roser L'Escala

Situat en el barri vell de L'Escala darrera de l’església és un centre de força anys d'història. Arribar-hi des de la Cala Montgó ens costa una hora en què passem dels penya-segats més salvatges a zona urbanitzada per sobre de la cala que empalma amb el nucli de l'Escala. Arribant a l'Escala es gira una tramuntanada de por.

L'Hotel el Roser és un lloc autèntic, amb un restaurant on hi va la gent del país a menjar. Les habitacions son justetes però pel preu no es pot demanar més, dos llits separats, armari atrotinat, bany amb tassa i bidet, però la banyera dutxa té poca pressió. Això sí petita tele. Una petita nevera conectable si cal. Per 48 euros la nit tots dos no podem demanar res més. Dinem i sopem a l’hotel de menú amb 4 opcions a cada plat.

Boquerons i empedrat de primer que escollim al migdia i una orada planxa. Al vespre jo faig l'empedrat  i vedella amb bolets i en Jaume de primer fideuà i de segon vedella amb bolets com jo. Aigua i postres. Tot de primera. A la tarda hem fet un passeig per la costa i la tramuntana era intensa

Ens anem a dormir aviat i ens aixequem a les 6 per sortir abans de les set. Dia esplèndid pero ventós.