Etapa 012

Dilluns 18 de juny de 2018

Banyuls de la Marenda – Coll de l'Ullat

24,1 Km

 

Les fites poden ser objectius a molt curt termini o a llarg termini. Una fita pot ser un pas, pot ser el següent senyal (blanc i vermell), la següent cruïlla, el següent coll, el final d'etapa, o l'etapa de demà. Com deia el meu amic Albert Villanueva, ens hem de plantejar, en aquesta ruta, fites a curt termini. Si pensem que encara ens queden 88 fites, ens agafa una esgarrifança.

Avui les fites a molt curt termini molt sovint han sigut difícils d'assolir. El vent que ens hem trobat damunt de la serra de les Alberes, amb una tramuntana molt forta, que no recordàvem ni l'Enric ni jo haver-la tastat amb la intensitat que l'hem viscut avui ha sigut el leitmotiv. Tant era així, que assolir un pas era un repte ben difícil i no el podíem dirigir a on volíem. Literalment, el vent se'ns enduia, especialment quan passàvem els colls. Ha estat un extra imprevist que li ha donat més dificultat.

L'etapa d'avui ha estat més dura del que ens pensàvem. Això d'estar prop del mar i ser la primera etapa pirinenca donava la impressió de facilitat. Ben al contrari! L'etapa ha sortit de la platja a Banyuls sur Mer (o de la Marenda) per pujar d'una tacada per diferents colls al pic de Salfort a 998 metres. Una pujada final de 500 metres molt intensa i ben senyalitzada. Les vistes cap al Rosselló, la platja d’Argelers, i tota la plana de l’Empordà ens han acompanyat tota l'etapa. Llavors hem resseguit durant deu kilòmetres la carena, amb pujades i baixades contínues, acompanyats per vaques que ens miraven sorpreses, fins a arribar al punt més alt: el Puig Neulós (1257 m). L'espectacularitat de les vistes s'ha alternat al creuar per boscos impressionants de faigs que ens feien entrar per zones molt obscures. Després una baixada ràpida pel mig del bosc fins al coll de l'Ullat.

En resum, una etapa dura (hem acumulat més de 2000 metres de pujada), amb una tramuntana intensa i vistes espectaculars. Avui per primer dia portàvem tot l'equip al complert, per això el pes de la motxilla s'ha notat força, i els peus son qui més ho han notat. Ara, des de la “maison de l'Albère”, ja veiem davant nostre el Canigó, amb força neu, on hi serem en tres dies.


Allotjament etapa 011 - Hotel Sol Banyuls sur Mer o Banyuls de la Marenda

Aquest hotel està situat a la sortida nord de Banyuls a peu de la carretera que va cap a Argelers. Just davant hi ha una petita zona per aparcar i un excel·lent mirador de la costa. L'hotel es senzill, però ens toca una habitació amb vistes al mar que son excepcionals. Habitació amb dos llits separats, i un lavabo amb dutxa i bidet. Dinem amb la Montse i la Maite, abans què no marxin cap a Barcelona, al restaurant els Amics del centre de Banyuls. La mestressa ens serveix i atén amb amabilitat.

El menjar té bona qualitat. La Maite pren un abundant plat de musclos i la Montse un bacallà. Jaume i jo fem una escalivada amb anxoves i de segon una orada. Tot correcte malgrat la M i M demanen una “Assiette de fromage “que justeja una mica. Qualitat preu correcte. Al vespre en Jaume i jo fem una pizza en un lloc normalet. Anem a dormir tot l’aviat que podem perquè demà ens espera una de bona i forta: la primera del Pirineu francès, GR10 entre Banyuls i el Coll de l’Ullat de 1700 metres de desnivell. (després veurem que han sigut més encara els metres de desnivell i que la tramuntana ens ha exigit una forta concentració). Deixem així el Mediterrani que no tornarem a veure fins ben entrat el mes de Setembre