Etapa 015

Dijous 21 de juny de 2018

La Palette – Mas de Bigorats

15,4 Km

 

A l'edat mitjana es creia que el Canigó era el cim més alt del Pirineu. Si ho pensem ara, com podia ser que els 2784 metres d’alçària els hi semblessin més alts que els 3404 de l'Aneto? Fins fa 200 anys no hi havien sistemes de mesura de l'alçada. Per tant, s'havien de guiar pel que la vista els hi deia. Des de fa més d’una setmana estem veient el Canigó de forma constant i impressiona molt, i més aquest any que encara resta força neu. Com que la referència visual que tenien era la del mar, realment la sensació és que el Canigó és molt alt. En aquest sentit, que en menys de 30 Km en línia recta al mar, sobresurti una muntanya de 2784 metres és únic en tot el Pirineu. Enlloc més del Pirineu, per molt alt que sigui, tenim la percepció visual d’aquesta alçària.

Avui, l'etapa 015, hem sortit de La Palette per enfilar-nos cap al coll de Paracolls i ràpidament baixar 700 metres fins a Arlès sur Tech. La visió del Canigó, de nou, des del coll de Paracolls (902 metres) impressiona perquè queda totalment de front. Després, hem pujat ja en direcció cap a Bigorats a 800 metres. La pujada ha sigut força feixuga pel terreny més sec i perquè avui la calor ha apretat de valent. Als 800 metres ens hem desviat un kilòmetre per arribar al Mas Bigorats d'Abaix on ens allotgem.

En resum, una etapa de transició que ens ha dut ja a la pujada cap al Canigó que completarem en dos dies. Demà etapa molt dura per que hem de pujat 1400 metres. Això ja és el Pirineu de veritat i res a veure amb les etapes llargues però suaus del GR-92. En quatre dies haurem passat de nivell del mar a 2784 metres!!! El ànims i les cames fortes. Sortim molt d'hora per evitar la calor, i així ens permet veure la sortida del sol (ara és al voltant de les 6) i arribar aviat als llocs d'allotjament.

Demà, nit de la Flama del Canigó!! la celebració més emblemàtica que uneix la Catalunya del nord amb la del sud.


Allotjament etapa 014 Moulin de la Palette

Dos edificis, s’hi arriba per un tros de carretera i finalment una pista. En un edifici hi viu el propietari. (Laurent). Ens veu arribar, ens diu que anem a l'altra casa, que baixarà en uns 10 minuts: En 5 minuts és allí i ens ensenya l’estança. La millor “gite d'étape” fins ara, tot molt ben posat i amb gràcia. Tons pastel amb fusta clara que dona llum i color a l’interior, barrejada amb la pedra vista, genial. T´hi trobes a gust als 10 segons. Terra de parquet rústic per anar descalç. Cuina-menjador que té de tot. Estança amb llits, cadascú amb endolls i flassades. Estris per fer bugada i estenedors amb agulles. Aprofitem per fer bugada. Un riu de pel·lícula que passa pel costat i pots posar els peus en remull. Lloc increïble. Al migdia arribant, després de la dutxa, fem una amanida. Al vespre prenem amanida amb salsa de remolatxa, ous ferrats amb xoriço (succedani francès que no està mal) i un potatge a base de llenties petites, arròs, ceba, carbassó que està boníssim. Esmorzar a les 5:30 i ens ho deixa tot preparat incloent iogurt natural casolà a la nevera. Un lloc excel·lent 4,8/5.