Etapa 016

Divendres 22 de juny de 2018
Mas Bigorats - Cortalets, Flama del Canigó
22,09 km

Un dels objectius secundaris de la ruta “100 fites per la desconnexió” va ser intentar de recollir informació precisa de les etapes respecte a les distàncies i alçades per on transcórrer. És cert que nosaltres mateixos ens hem guiat per aquelles dades que aporten les “guies oficials” dels GR per on passem: 92, 10, 11 i 83. Avui en dia la tecnologia que un “usuari caminant” és molt bona i assequible. Els rellotges dissenyats per muntanya incorporen tecnologia amb GPS. Així ens trobem rellotges que donen molta informació, a més de l’hora. L'Enric utilitza un Garmin i jo un Suunto Ambit 3 peak (no pretenc fer propaganda). De forma “oficial” utilitzem la que ens aporta el Suunto. Bàsicament hi ha tres tipus de dades (a més de l’hora): de geolocalització (distància i alçades), d'entorn (temperatura i pressió baromètrica a nivell del mar) i fisiològiques (freqüència cardiaca, calories, respiració, etc...). Avui em centraré en les de localització, que a més el Suunto ho actualitza cada 10 segons. La distància que aportem diàriament en la portada del dia és la que mesura el Suunto des que comencem a caminar cada dia fins que parem. El temps,  per questions d’homogeneïtzació, prenc l'efectiu, és el dir el temps que estem caminant realment, parant-lo quan ens aturem per descansar, menjar, etc... No quan prenc fotos, o simplement miro el paisatge. Respecte a l’alçada, donem els metres acumulats en pujada o baixada. Aquí hem de considerar que la precisió del GPS i la freqüència de mesura, fa que el rellotge comptabilitza petits desnivells que anem trobant durant la ruta. Per exemple, a l'etapa d'avui entre Mas Bigorats al refugi de Cortalets la diferència d'alçada és de 1380 metres. Mentre que el rellotge ha detectat un desnivell acumulat positiu (en pujada) de 1611 metres. És a dir que durant el trajecte hem fet un desnivell de 230 metres més de pujada degut a les oscil·lacions de petites pujades i baixades que hi ha, però que el rellotge ho considera com pujada.

L'etapa d’avui ha sortit del mas Bigorats (on hem estat allotjats magníficament), en les rampes ja del Canigó per la banda de la vall del Tech. El camí s'ha enfilat ràpidament cap a Batère on es troben restes importants d'antigues mines, fonamentalment de ferro. A 1400 metres una part d'un antic edifici fantasmagòric, on devien viure els treballadors de les mines, s'ha instal·lat una “gite d'étape” on nosaltres aprofitem per esmorzar. En una curta pujada fins al coll de la Cirère a 1700 metres, i amb unes espectaculars vistes, hem iniciat un camí d'uns 10 Km que uneix el coll esmentat amb el coll del ras del Prat Cabrera. Sens dubte, aquest camí, que al plànol surt com a “balcó del Canigou”, ha sigut una grata sorpresa per l’espectacular de les vistes, els salts d'aigua dels barrancs que hem creuat, i la vegetació acompanyant: coníferes i molts arbustos de flors amb molts colors: grocs, rosacis, etc... El temps s'ha aclarit i ens ha permès veure l'avant-cim del Canigó. Aquest camí és poc transitat i molt recomanable. Aquests 230 metres addicionals que ens ha mesurat el GPS han sortit de les moltes pujades i baixades que feia el camí. Quan l'hem acabat hem hagut de fer els 4 Km finals de la pista que comunica Taurinyà (desprès de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà) fins al refugi de Cortalets. Cortalets és el punt més frequent d'inici de la pujada al Canigó, ja que el desnivell és d'uns 600 metres i la pista es pot pujar en transport públic (tot terrenys). El temps aquí s'ha començat a emboirar. Hem començat a veure a alguns grupets que pujaven a peu per altres camins per celebrar la flama del Canigó.


Allotjament etapa 015 Mas Bigorats

Lloc idíl·lic, tant o més que el d’ahir a “le Moulin de la Pallette”, però sense riu. La Catherine, una pintora, és la qui porta l'estança. Arriba a les 16:00 i nosaltres havíem arribat a les 13:30... "je suis desolée", quan arriba la Catherine com sempre a França... Dutxa correcta, dormitoris nets i polits amb unes flassades i coixineres netes , i sobretot una casa de pedra vista preciosa, amb un exterior immillorable, amb prat d'herba i un porxo ple de detalls. Fora dos cavalls preciosos. Ens fa una amanida de remolatxa boníssima, "ratatouille", i pollastre amb arròs. Tot molt bo. Pastís de poma finet boníssim. Ens aixequem a les 5 ja que tenim jornada dura de 1.400 m de desnivell positiu fins a Cortalets. La vista de Mas Bigorats és esplèndida. Lloc mot bo 4,8/5

100 FitesKommentieren