Etapa 018

Dilluns 25 de juny de 2018
Py – Mantet
5,7 Km

 

El meu mestre i amic Abel, professor del taller d'escriptura, quan li vaig explicar el projecte de “100 Fites” em va enviar un correu en el que incloïa un fragment del llibre Popol-Vuh. Aquest llibre és un recull de narracions del maya-quiché de Guatemala que un capellà espanyol va transcriure. Crec sincerament que es tracta d'una referència molt adient al nostre repte:

Que no caigan en las bajadas

ni en la subida del camino

Que no encuentren obstáculos

ni detrás ni delante de ellos

ni cosa que los golpee

Concédeles buenos caminos

hermosos caminos planos


Això és el que ens desitgem cada dia i que el camí ens sigui benèvol més enllà de l'esforç.

Després del dia de descans d'ahir que varem agrair molt després de passar 7 dies seguits caminant, l'etapa d'avui ha servit per continuar en la nostra recuperació. S'ha tractat d'una etapa curta de distància (no ha arribat als 6 Km) encara que amb més de 700 metres de pujada. Ens ha anat molt bé per desentumir els músculs i adaptar de nou la nostra esquena a la motxilla. Des del petit poblet de Py hem arribat a l'encara més petit de Mantet. Si Py està a més de 1000 metres d'alçada, el de Mantet està a més de 1500, per tant un dels pobles habitats més alts de tot el Pirineu. És sorprenent que en les condicions en que viuen i estan, encara hi visqui gent. La sortida natural de la vall de Mantet cap a la vall principal del Tet és impracticable per carretera, així que l'accès es fa per la vall de Py salvant un coll de més de 1700 metres per on tothom que vol arribar en cotxe està obligat a passar. Així que el nostre camí ha seguit per un camí antic i protegit per la boscúria fins arribar al coll de Mantet, evitant la carretera. En el coll, hem pogut dirigir una mirada al Canigó que ara el deixem a l'est per dirigir-nos cap a les muntanyes del Capcir i entrar a la Cerdanya. En aquests moments quedem a l'alçada del Costabona i la Roca Colom que pel vessant homònim català correspon al naixement del Ter. Del coll de Mantet hem baixat en menys de 200 metres al petit poblet de Mantet on sembla que el món s'hagi aturat. Les vistes i el paisatge són esplèndids,  i més en un dia ben assolellat i transparent com avui.

Demà, una mica més llarg per arribar a la vall de Carançà.


Allotjament etapa 017. Auberge de Py (dies23/24 de juny)

Arribem al poble de Py després de baixar 1700 metres des del cim del Canigó. Son les 13:30 i fa una bona calor. Anem passant cases del poble i no trobem l'Auberge , no hi ha ningú al carrer (amb el sol que cau és lògic). Pujo unes escales i entro en una mena de restaurant per preguntar ...et voilà ...c'est ici.... Ens rep l'Olivier. Ens ensenya les habitacions (avui les tenim individuals) que són creuant la carretera a un altre edifici deu metres devant de l’Auberge. Són correctes amb una dutxa i lavabo cadascuna. Ens dutxem. Fem una “assiette” d’amanida, i salsitxes del país boníssimes, i la primera cervesa. Donem la roba per rentar ja que tenen una rentadora i emparaulem el sopar per les 8 perquè avui podem anar a dormir més relaxats ja que demà descansem tot el día a Py. Sopem, amanida amb pollastre i samfaina. A les 10 arriben els nens del poble amb torxes per encendre la foguera amb la flama que arriba del Canigó. Els nens estan excitats i l'acte és molt entranyable. Ens donen un ramet de flors que molta gent tira a la foguera i un altre que tothom guarda. A les 10:30 anem cap a dormir i d'una tirada ens aixequem a les 8 (estàvem morts de la jornada d'ahir)

Portàvem  ja 7 dies sense descansar amb tirades llargues.

A les 9 esmorzar amb pa, mantega i melmelada de ruibarbre, iogurt, suc de taronja i cafè amb llet. El pa en tots aquest llocs és excel·lent. Treballem una mica, i al migdia fem una “assiette amb omelette” d'herbes del bosc. Donem una volta pel poble, fem estiraments, i a les 19:30 sopar amb peix arrebossat, polenta i pastís de platan i xocolata. Anem a dormir aviat.

Al mati fem motxilla i anem a esmorzar a les 7:30. Comprem platans, pa, pernil, fuet i xocolata pel camí a la “épicerie”. Paguem i ens acomiadem de l’Olivier. L’Auberge de Py és un lloc molt correcte malgrat no tingui l’encant i les vistes de Mas Bigorats o de Le Moulin de la Pallette, pero l'Olivier ens ha tractat de maravella . El lloc molt bé 4,5/5 i l'Olivier 5/5