Etapa 019

Dimarts 26 de juny de 2018

Mantet – Ras de Carançà

11,1 Km


Una de les coses que més ens està agradant del GR-10 és que el traçat busca corriols sempre que es pot. Calculem que des que vàrem començar a Banyuls un 80% del recorregut ha transcorregut per corriols. Avui en sortir de Mantet i baixar fins al riu, el camí s'enlairava en direcció a la portella de Mantet per un camí d'aquells que jo anomeno prehistòrics. Un camí molt treballat, amb murs empedrats a banda i banda, i empedrat a terra per facilitar el trànsit de les cavalleries i el ramat. El traçat sempre busca el pendent més constant per reduir els esforços de persones i animals. Al cap de mitja hora aquest camí, que a ben segur té segles d'història, s'interrompia en arribar a uns camps, ara erms, però en els que es podien veure les restes de les terrasses pels conreus i de construccions ara enrunades. Mantet, com ja ho vàrem dir ahir, ens ha impressionat pel seu aïllament i la capacitat dels seus habitants per sobreviure durant segles. Fins fa ben poc, la seva sortida només podia ser caminant. La llum elèctrica no els hi va arribar fins als anys 80. Vist des de l’altra  banda, en plena pujada de bon matí, no més d'una vintena de cases ben atapeïdes es podien comptar.
El dia impecable, nítid, el sol a l'esquena. Hem hagut de superar un desnivell de més de 700 metres fins arribar al coll de Pal. A mitja pujada ens hem trobat un ramat de bens amb el seu pastor, que deu dormir en una cabana de pedres, i amb quatre gossos que era un espectacle com responien a les ordres del pastor per dirigir el ramat. A l'esquerra hem deixat el camí que va a la Portella de Mantet i des d'allà es baixa molt ràpidament a Vallter. Hem arribat molt d'hora al coll on hem estat una bona estona contemplant el paisatge. Cap a l'est el Canigó que poc a poc se'ns allunya i on els records viscuts fa 4 dies son vius. Cap a l'oest les muntanyes de la Cerdanya i Andorra encara amb grans quantitats de neu. Dos cabirols se’ns han mantingut ben a prop, potser esperant que els hi deixéssim quelcom per menjar. Desprès una ràpida baixada de 500 metres per mig d'un bosc d’avets, hem arribat  al refugi de Ras de Carançà, un dels refugis guardats més precaris que deu quedar pel Pirineu.
En resum una etapa curta en distància, però molt agraïda per les vistes i l'ambient muntanyenc de primera. Anem trobant gent que va fent el GR-10 en ambdues direccions i aquesta nit ens arreplegarem en aquest refugi.


Allotjament etapa 018 - La Cavale- Mantet


Arribem després d'una baixada de 1 km des del coll de Mantet. És una “gite” especial ja que crien cavalls de tipus mongol, petits i forts com si fossin ponis. Les habitacions són  a dalt, sala,menjador, cuina. Hi ha una nevera self service amb cerveses, coca-cola i suc de fruita. A dins s'està prou fresc doncs el poble és a quasi 1500 metres i la Cavale esta 100 metres per sobre del poble. El voltant de la granja es caótic i desordenat i elmatrimoni que porta la Gite són ben especials!!!. Ens dutxem i prenem part de les provisions de Py amb una cervesa. Després baixem al poble de Mantet, pintoresc i aïllat ja que no té sortida, nomes la carretera d'arribada que ve d'un coll de 1700 metres. Viure aquí a l'hivern deu de ser dur. Faig bugada del poc que queda brut i fem intent de migdiada. Comprem formatge a una granja que hi ha al costat i el propietari parla bon català. Ens explica que hi viuen 25 persones. Sopem a les 7:15 Amanida, tomata amb patates i ceba prou bona, de segon “ratatouille”, arròs, i un pollastre de granja boníssim i una mica de vi. Companys de Gite dues dones suïsses i un home belga. Acabem de sopar i encarreguem esmorzar a les 06:00 a.m. El lloc és estrany. Poc atractiu, 3,5/5, per tracte i atenció, 3,8/5 i en canvi el menjar prou bo 4,5 sobre 5. Abandonem la Cavale a quarts de 7.