Etapa 020

ETAPA 020

Dimecres 27 de juny de 2018

Ras de Carançà – Bolquère

23 Km

 

Fa uns dies us parlava de com el “Petit Polze” senyalitzava el camí per sortir del bosc i com nosaltres seguim els senyals vermells i blancs del GR. A l'etapa d'avui hem fet un descobriment insòlit. Quan ja estàvem més enllà de la meitat de l'etapa, ens hem trobat com una mena de petits nans, en forma humana, que calçats amb guants anaven repintant els senyals. Aquests senyals, que he vist a centenars i milers, hi ha persones voluntàries que s'encarreguen de tant en tant a repintar-los, perque sinó, amb les inclemències del temps, acabarien per desaparèixer. Es tractava de dues dones i un home d'una edat ja avançada que fan aquesta feina en un tram del GR-10. Una de les dones ens ha parlat en català, i ens ha dit que els seus orígens eren del Pallars; el seu cognom Jordana.

Hem sortit molt d'hora del refugi de Carançà i ens hem enfilat ràpidament per un camí que en poc més d'una hora ens ha deixat al coll de Mitja, 500 metres més amunt. Les vistes cap a la Cerdanya, que se'ns obria cap a l'Oest i el Canigó cap a l'Est, en el moment que el sol ja començava a enlairar-se, eren magnífiques. Feia una mica de fresca i ens hem acomiadat del Canigó baixant per un altre corriol que entre la boscúria ens ha deixat en una pista. Des d’aquí el camí en comptes de seguir la vall que ens hagués dut cap a la vall del Tet, ha fet un flanqueig, passant pel refugi de l'Orri. Hem hagut de remuntar a una cota de 1900 i d'aquí un ràpid descens ens ha portat al primer poble, Planès. Aquí,  ja assedegats, ens prometíem una cervesa. La frustració ha sigut completa. La gite estava tancada, a les 12 del migdia. Un home més enllà ens ha dit que si volíem podríem beure d'una font i menjar del pícnic que portéssim nosaltres. Així ho hem fet amb el consol que travessant més de 8 Km de la Cerdanya francesa ens podríem rescabalar de la cervesa. Res de res!!!. Hem passat Cabanassa, el coll de la Perxa, punt de la divisòria de les aigües i on neix el Segre. Res. No ens ho crèiem. Hem hagut d'esperar fins a Bolquère on tampoc hem trobat res. Hem anat a l'allotjament i el nostre bon amic Xavi Tena, a les 16 hores amb una calda increïble, ens ha salvat agafant una cervesa a casa seva a tocar de Llívia. Si voleu una cervesa a la Cerdanya francesa no en trobareu.

En resum una etapa molt interessant en la seva primera meitat, vistes i boscos magnífics, i una travessa de la Cerdanya francesa decebedora però compensada per creuar camps florits i vistes cap al Puigmal.


Allotjament etapa 019 Refugi Ras de Carançà

Refugi situat al bell mig de la Vall de Carançà. Riu al costat amb instal·lacions per una dutxa de riu que no funciona. Ens rentem al riu, que es molt cabalós, com podem. El refugi és força descurat amb una cuina petita. Taules de fora de fusta i dins un hule enganxós. Mengem el que portem de Mantet amb una cervesa. Arreglem la motxilla i pugem als dormitoris que són els més estrets que he vist mai i molt junts. Mosques pertot arreu de les que emprenyen contínuament. És impossible fer migdiada. No hi ha mosquiteres a les finestres. El personal no s'assebenta de gaire. Sopar a les 19:00. Definim el lloc com a “Can Mosques”. És bestial la quantitat de mosques que hi ha. Demanem esmorzar per les 6 del matí. Ens deixen pa, mantega i melmelada. Una bossa de pícnic i sobre les 6:30 arranquem. Si puc a Can mosques no hi tornaré