Etapa 021

Dijous 28 i divendres 29 de juny de 2018

Bolquère – Bésines

Distancia 28,2 Km

Els plans, com es diu habitualment, estan fets per fer i desfer. Fins ara el nostre calendari s'havia mantingut tal com havíem dissenyat. Però a l'etapa 021, una de les més llargues, hem hagut de fer una modificació i partir-la en dues. Tot i així, per no canviar la numeració, li seguim dient la 021. La raó ha estat per raons logístiques i no hi ha hagut cap incident que hagi afectat a la nostra integritat. Aquest partició, ha fet que imprevistament dormíssim al xalet de les Bulloses.

Vàrem sortir ahir de Bolquère i vàrem fer 11 Km per arribar a Les Bulloses per un camí de pi negre. La part final incloïa vorejar tres estanys, tots ells de molta estètica. Hem anat acompanyats pel nostre bon amic Xavi Tena, que ens ha fet de suport amb recanvi de material, i ens va acompanyar a sopar a Llívia. Ell ens ha acompanyat fins a Les Bulloses. Com que vàrem començar a caminar una mica tard, l'etapa era molt llarga i hi ha havia amenaces de tempestes, va ser el motiu per aturar-nos a Les Bulloses i quedar-nos a dormir. Aquest matí hem seguit la ruta del GR-10 vorejant el llac de Les Bulloses. Al final, la ruta gira cap a l'esquerra per encarar la Portella de la Grava. A partir d'aquí la presència de neu ha sigut molt continuada. Eren grans congestes per on s'havia de circular, però degut a què la neu era tova no hi havia cap dificultat. A la dreta el gran Peric al que ja hi he pujat un parell de cops, però mai amb tanta neu. Fins a la portella de la Grava no ha hagut cap dificultat, tot i que a la part final hi havia una rampa d'uns 50 metres de neu. La baixada cap al Lanòs ha sigut molt fàcil. S'han creuat diversos grups que seguien el GR-10 i la ruta del Tour del Carlit. Llavors calia encarar la pujada al coll de Com d'Anyell. Les marques es perdien sovint per la neu, però com que ja l'havia fet fa uns anys amb en Jordi Matias, m'he orientat perfectament, però sempre trepitjant neu i vorejant petits estanys que aboquen a l’immens estany de Lanós. A l'arribar al coll (2470 metres) he començat a baixar. Encara que no era perillós, calia estar molt atent i triar molt bé per on creuar les grans congestes de neu en una zona molt estreta. Afortunadament, el corriol i la neu estaven força trepitjats i es podia seguir. Amb tot i això, alguna congesta s’havia de travessar amb pendents forts. La neu era tova i es podia assegurar prou bé. Poc a poc, la neu ha anat desapareixent i per fi he arribat al refugi de Bésines després de quatre hores i mitja des de Les Bulloses. He sigut el primer, així que m'he pogut dutxar i instal·lar al “dortoir”. Per cert, el meu francès rovellat està millorant a una velocitat increïble.

En resum, una etapa intensa, d'ambient pirinenc i que per la innivació tan abundant d'aquest any li dóna una plusvàlua molt alta. De totes maneres, encara que pugui semblar un incordi creuar tanta neu, la veritat és que són pitjor els llocs on no n’hi ha, perquè són fangars i al final les botes van remullades. Poc desprès d'arribar ha plogut una mica, però jo ja no m'he mullat.

Demà etapa llarga i dura.