Etapa 002

Dimarts 5 de juny de 2018
Vallromanes – Llinars del Valles
25,8 Km


Un company de professió em va dir abans de marxar: “Gaudeix de cada pas”. L'etapa d'avui era una etapa que permetia conscienciar cadascuna de les passes. Una etapa llarga, però amb pocs desnivells mantinguts, tot i que al final hem acumulat més de 700 metres positius. Hem reemprès el GR-92 al coll de la Font de la Cera, ja que ahir varem desviar-nos 1,5 km per anar a l'allotjament. A partir d'aquest punt la ruta ressegueix diferents colls (de la Clau, Can Boque, Sant Bartomeu amb l'ermita del mateix nom, i Parpers). Es tracta d'anar seguint el parc de la serralada del Litoral per la part mès alta. Hem vist per darrera vegada Barcelona, hem travessat algunes urbanitzacions però a la vegada el GR busca corriols força feréstecs. En aquests llocs es percep molt l'efecte d'aquesta primavera tan plujosa per l'exuberància de la vegetació. Sovint els senyals del GR-92 es perdien, motiu pel que de vegades hem fet un rodeig innecessari. Finalment, hem afrontat la pujada a la Torrassa dels Moros, impressionant torre romana construida fa mès de 2200 anys. Un magnífic observatori sobre la via Augusta, per on avui transcorre pràcticament superposant-se l'autopista de Girona. Des d'aquest punt ens hem separat per anar a buscar el lloc d'allotjament quasi a tocar de Llinars del Vallès, motiu pel que demà haurem de remuntar uns 150 metres per seguir pel GR-92. Aquest és un dels punts febles del recorregut del GR-92, la manca de llocs d'allotjament a tocar del camí.

En resum, avui ha estat la primera prova d'una etapa llarga, en el que el pes de la motxilla ens ha començat a fer-nos ressentir de l'esquena. Esperem adaptar-nos abans d'afrontar les primeres fortes pujades del GR-10 al Pirineu francès, on encara haurem de carretejar una mica més de pes. L'economia del pes serà bàsica en l'èxit de la ruta. Els exercicis d'estiraments que ens ha preparat l'Anna, filla de l'Enric, serà també molt determinant per evitar els efectes de la sobrecàrrega en punts del cos. El temps ha sigut bastant variable amb predomini dels núvols, amenaces de pluges des del Montseny, que s'albirava a la nostra esquerra, però sense que ens haguem arribat a mullar.


Allotjament etapa 002. Masia Can Canal. Llinars del Vallès.

Arribem baixant directament per una pista abans d'arribar al Coll d'en Bordoi. La pista que ve de la torrassa del moro, fa repetides giragonses fins arribar a la línia de tren de l’AVE BCN-Girona. Passem a l'altra banda per un túnel mig inundat per les pluges d'aquests dies i seguim cap al Nord fins a 1,5 km en un altre túnel que tornem a passar per sota la via del tren. Allí agafem una pista asfaltada fins arribar a uns 300 metres al desviament de la Masia Can Canal. El camí es molt maco amb bosc a banda i banda. Arribem a la Masia amb un exterior acollidor però amb un interior impressionant. Restaurada amb la pedra vista per dins amb molt de gust plena de detalls per tot arreu però sense que hi sobri res. Una cuina gran i un menjador acollidor dos sales molt còmodes . Exterior amb butaques, tauletes i un carro de decoració . Només falla una mica el terra de pissarra. Però la decoració especialment interior és exquisida. Les habitacions tenen totes noms d’ocells i són molt ben decorades. Nomes fan esmorzar i sopar però ens acompanyen en cotxe a un restaurant veí, La Pedregosa, on dinem de menú molt bé de preu (28 euros els dos amb dues cerveses i dos tallats).

Tornem a peu i encara quan entrem quedem més impressionats que al primer cop d'ull. La casa està compartida per dos o tres gats molt tranquils. Sopem una sopa de remolatxa fresca bonííísssima i una botifarra de bolets. ´

Casualitats de la vida al vespre en el telenotícies vespre d'en Cruanyes passen a la contraportada el vídeo gravat per en Víctor Patsy d'en Jaume i jo explicant les 100 fites per a la desconnexió.

Ens aixequem a les 6:45 per esmorzar, també de molta qualitat, amb un munt de detalls que podem autoservir-nos a la cuina. A les 7:15 abandonem Can Canal que sens dubte serà un dels llocs amb millor qualitat-preu de tota la travessa.