Etapa 003

Totes les religions han utilitzat formes de repetició de pregàries (el Rosari, els mantres, tasbih, etc...). Caminar és una repetició mantinguda que permet aquesta separació de la ment del cos. El nostre ritme està al voltant de les 100 passes per minut i realment són moments en el que el cap pot reflexionar sense dificultat. Probablement la llarga tradició de les peregrinacions rau més en el retrobament individual durant el camí que no pas en el lloc on arribar.

Avui amenaçava pluges, així que hem sortit ben d'hora de Can Canal i molt ràpidament hem pujat fins al coll de Can Bordoi on hem retrobat el GR-92. Hem entrat en el parc Natural del Corredor. Quan portàvem una hora de camí, un cotxe s'ha aturat i l'home que conduïa s'ha baixat i ens ha preguntat si érem els metges que ahir van sortir al Telenotícies. Li hem dit que sí, i ràpidament ens ha dit que els seus dos fills, que anaven avui de colònies, ens havien reconegut i que ens volien saludar. Així ho hem fet, ells s'han presentat com els qui regenten el restaurant Can Guinard a Sant Andreu del Far. A tota aquesta família els hi agraïm l’interès i desitgem als nens que gaudeixin de les colònies.

Hem seguit fins a arribar al santuari del Corredor, al terme de Dosrius. El lloc era ben tranquil i hem seguit per una baixada ràpida fins a Vallgorguina. De nou, en el casal del poble uns homes ens han reconegut com els metges que ahir havien sortit a la televisió.

En resum, avui ha estat una etapa tranquil·la, durant la qual hem percebut l'amenaça de la pluja, però que no hem arribat a tastar. De nou alternança de pistes amb corriols i l'exuberància de la vegetació resultant d'aquesta primavera tan plujosa. Les molèsties han millorat. Les cames ens les sentim fortes i els ànims immillorables i més després d'haver sentit el carinyo i l’interès de gent que sabien de la nostra aventura. Demà etapa llarga pel que haurem de sortir ben aviat.


Allotjament etapa 003 i 004 Ca la Lola,

Durant dues nits dormírem a casa la Lola, la Lola Reguant. Jubilada en la actualitat, era la supervisora de l’àrea quirúrgica de Can Ruti. Tinc el record de la seva eficiència en el càrrec, i els seu dinamisme i empenta amb la feina, els malalts i els companys. La trobo igual que la vaig veure fa mes de 10 anys. Amb el mateix estat d’ànim, dinamisme i empenta. Físicament impecable. La casa on viu té una situació privilegiada, amb molta llum. Al migdia hem dinat al restaurant l’Era amb la Rosa Isnard cirurgiana pediàtrica de Can Ruti que s’afegí a la festa. Dinar amè on ens posem una mica al dia tots plegats. Enviem missatges al companys de Reus que arribaran demà per compartir l’etapa de divendres. A la tarda fem estiraments i arreglem estris de la motxilla i fem la primera bugada de la travessa.

Vespre amb sopar casolà. El tomàquet que ens serveix és excepcional, tipus Barbastro, gustós, vermell. De plat principal mandonguilles de Súria, contundents i bones. A dormir. La Lola és l’amfitriona ideal, ens està tractant com una mare. Al mati ens prepara esmorzar i ens acompanya a Vallgorguina : Al migdia ens recull a Tordera després dels 30 km de recorregut. A l’arribada a casa preparem una mica entre tots, però ella amb el seu entusiasme habitual, el sopar per tota la colla, nosaltres tres, la filla de la Lola, la Carla i l’Oriol un adjunt d’anestesiologia de Can Ruti, i els 4 de Reus. A mig sopar s’apunta l’Eva una altra adjunta d’anestesiologia i els dos fills. Total 12. I la Lola anant preparant menjar i complements.

L’endemà la Lola s’aixeca a les 5:30 del matí per preparar-nos l’esmorzar i el dels qui ens acompanyaran fins a Tossa. A les 6:30 ens deixa a Tordera per començar l’etapa. Dos dies inoblidables amb la seva companyia i cura personal. Gràcies Lola.