Etapa 004

Dijous 7 de juny de 2018
Vallgorguina – Tordera
29,5 Km

 

La nostra bona amiga Covadonga ahir ens va enviar el següent text: “De los creadores de: “Hasta el 40 de mayo no te quites el sayo”, este año llega “Hasta San Fermín con bufanda y calcetín”. Aquesta ironia emmarca la situació meteorològica que estem vivint aquest any. Aquest matí, dormint a Arenys de Mar, ens han despertat els trons i llams amb abundant pluja que presagiava un dia difícil. Hem començat a caminar des de Vallgorguina a l'esglèsia del poble sense pluja. Avui hem afrontat l'etapa mès llarga fins ara: prop de 30 Km. I no ens hem mullat ni una gota, tot i que saviem que ben aprop les pluges eren intenses. L'Enric i jo creiem que estem protegits. L'etapa d'avui ha transcorregut pel parc Natural del Montnegre. En primer lloc hem arribat a l'ermita de Sant Marti de Montnegre amb una masia restaurant al seu costat. Avui tot restava tancat i no ens hem creuat amb pràcticament ningú. La major part del recorregut anava per pista, motiu pel que el ritme, tot i haver fet més kilòmetres, ha sigut superior (5 km/h). També ho ha facilitat anar amb una motxilla mès descarregada gràcies al suport que ens ha donat la nostra inestimable Lola Reguant venint-nos a recollir a Tordera. L'ambient ha sigut espectacular amb uns boscos de sureres impressionants i tot ornat per l'exuberància de la humitat tan mantinguda dels darrers dies. 8 Km més endavant hem arribat a Hortsavinyà, indret sorprenent per l'ambient de tranquil.litat que s'hi respira. Hem pres un moix, i passant per l'ermita d'Erola i Sant Miquel de Vallmanya hem acabat a tocar a la Nacional II on demà reemprendrem el GR_92 en direcció a Tossa de Mar.

En resum una etapa llarga amb un acumulat positiu de poc més de 600 m, d'una gran bellesa i que ajuda a percebre la riquesa d'aquesta serralada propera a Barcelona. Esperem que en els propers dies la meteorologia millori i no haguem d'anar amb bufanda fins a Sant Fermín.


Allotjament etapa 003 i 004 Ca la Lola,

Durant dues nits dormírem a casa la Lola, la Lola Reguant. Jubilada en la actualitat, era la supervisora de l’àrea quirúrgica de Can Ruti. Tinc el record de la seva eficiència en el càrrec, i els seu dinamisme i empenta amb la feina, els malalts i els companys. La trobo igual que la vaig veure fa mes de 10 anys. Amb el mateix estat d’ànim, dinamisme i empenta. Físicament impecable. La casa on viu té una situació privilegiada, amb molta llum. Al migdia hem dinat al restaurant l’Era amb la Rosa Isnard cirurgiana pediàtrica de Can Ruti que s’afegí a la festa. Dinar amè on ens posem una mica al dia tots plegats. Enviem missatges al companys de Reus que arribaran demà per compartir l’etapa de divendres. A la tarda fem estiraments i arreglem estris de la motxilla i fem la primera bugada de la travessa.

Vespre amb sopar casolà. El tomàquet que ens serveix és excepcional, tipus Barbastro, gustós, vermell. De plat principal mandonguilles de Súria, contundents i bones. A dormir. La Lola és l’amfitriona ideal, ens està tractant com una mare. Al matí ens prepara esmorzar i ens acompanya a Vallgorguina : Al migdia ens recull a Tordera després dels 30 km de recorregut. A l’arribada a casa preparem una mica entre tots, però ella amb el seu entusiasme habitual, el sopar per tota la colla, nosaltres tres, la filla de la Lola, la Carla i l’Oriol un adjunt d’anestesiologia de Can Ruti, i els 4 de Reus. A mig sopar s’apunta l’Eva una altra adjunta d’anestesiologia i els dos fills. Total 12. I la Lola anant preparant menjar i complements.

L’endemà la Lola s’aixeca a les 5:30 del matí per preparar-nos l’esmorzar i el dels qui ens acompanyaran fins a Tossa. A les 6:30 ens deixa a Tordera per començar l’etapa. Dos dies inoblidables amb la seva companyia i cura personal. Gràcies Lola.