Etapa 031

ETAPA 031

Dimarts 10 de juliol de 2018

Maison de Valier – Eylie

19,6 Km

Avui em faré una entrevista a mi mateix. Després de portar més de 30 dies caminant quins creus que son els moments més agradables que vius? Ho tinc molt clar, i en diré alguns:

1: Començar a caminar molt d'hora, abans de la sortida del sol, i a mida que el cos es va escalfant amb la fresca de bon matí, contemplar els canvis de llum que es van produint durant les dues primeres hores. Percebre com el sol comença a aparèixer a la nostra esquena (nosaltres anem en direcció oest) i els primers raigs ens van escalfant. Aquesta hora que va entre les 6 i les 8, és de serenor i es nota com la natura amb els cants del ocells també es va despertant.

2: Quan falten pocs metres per arribar a un coll, que pel general arribem després de pujar uns quants centenars de metres, accelerem una mica i sobtadament se'ns obre un nou paisatge que generalment és espectacular. Mirar enrere la successió de perfils ens fa adonar de la de Km i pujades i baixades que portem acumulats.

3: Caminar pausadament pels corriols d'aquests boscos francesos on la solitud està garantida. Quan hi entrem, l'Enric i jo diem que ja tornem a estar a casa. Des que vàrem començar el GR-10 han sigut centenars de Km caminant per aquests camins on l'energia dels arbres sembla que ens abraça.

4: Prendre la primera cervesa quan arribem al lloc d'allotjament. El plaer és proporcional a la fredor de la cervesa i al suats que estiguem.

5: La sensació al sortir de la dutxa que ens prenem poc després d'arribar a cada allotjament, independentment de les condicions en que es trobi la dutxa, amb la única condició de què sigui amb aigua calenta.

6: El comentari compartit de gaudiment de l'entorn i del paisatge, sigui el moment que sigui de l'etapa.

Segur que me’n deixo molts, però aquests son els que em venen més ràpidament al cap.

L'etapa d'avui és d'aquelles, com hem comentat amb l'Enric, que fan afició. Jo ja l'havia fet fa uns anys fent la ruta de la PassAran amb en Jordi Matias. Sabia que era una etapa dura i exigent. Reflecteix molt bé el perfil orogràfic que venim comentant, de les valls franceses. El recorregut ha sigut curt (menys de 20 Km) però hem hagut de pujar 800 m (coll del Clot du lac, 1806 metres), baixar-los de nou a la vall del costat (vall del riu l'Orle), tornar a pujar 800 de nou (col de l'Arech, 1802 metres), i tornar-los a baixar fins a arribar al petit poblet d'Eylie. La meteo ha començat molt bé, segons el previst, però com ahir, s'ha anat ennuvolant, sense que hagi plogut. Hem pogut veure el pic de Mauberme (2882 metres) pel vessant francès, però ennuvolat des de bon matí.

En resum, una etapa exigent amb més de 1600 metres de pujada i 1600 de baixada (us recomano que veieu el perfil del Wikiloc), però que hem gaudit i hem fet en un temps força bo per dos iaios que “promitgem” 64 anys.


Allotjament etapa 030 Maison de Valier

Arribem a les 13.30. La Gite “c'est fermé”, perquè el dilluns el restaurant està tancat i no obren fins les 16:30!!! És un refugi gran on s'hi arriba còmodament amb cotxe i costa entendre perquè està tancat a les 13:30. Però les coses a vegades poden canviar ràpidament. Quan baixàvem cap a la Maison de Valier a l'alçada de 1900 metres ens hem trobat un Border Collie jove amb un collar amb el seu nom “neige” (neu) i un número de telèfon. Ens segueix els mil metres de baixada fins la Maison du Valier (957metres). Quan portem fora la Gite tancada una estona se’ns acosta un adolescent d’uns 12 anys, i ens diu que ell és el propietari del gos i està molt content d’haver-lo recuperat. Es diu Baptiste, és el fill dels que porten el refugi, ens obre, ens serveix dues cerveses i avisa la seva mare (el pare avui és a Toulouse). Espavilat, simpàtic i molt atent. La mare ens instal·la i quedem per sopar a les 19:30. La Maison du Valier és un super refugi amb una gran sala menjador i un bar. Habitacions de dues o quatre places amb dutxa i wc cadascuna. Llençols nets. Un luxe asiàtic per nosaltres. Sopem una “assiette” d'amanida amb paté i formatge de cabra calent, de segon un platet amb macarrons gratinats, i un altre amb bou estofat. Postres amb macedònia de fruites. Demanem un pícnic que després durant la pròxima etapa comprovarem que és molt correcte i l’esmorzar també ja que a més de l’habitual inclou, iogurt i una macedònia de fruita. Així doncs un lloc excel·lent amb totes les comoditats. En Baptiste tot un crack. Lloc 4,9/5, i acollida 4,8/5 (potser una mica esbiaixat ja que el tracte ha sigut millor pel tema del gos, penso).