Etapa 032

Dimecres 11 de juliol de 2018

Eylie / Fos

25,1 Km

 

Ahir a la meva auto-entrevista us parlava de les coses més agradables de la ruta. Vaig oblidar-ne una. Aquesta és la sensació agradable que experimentem quan veiem un senyal de GR (blanc i vermell) que heu vist en alguna foto, mig amagada entre la vegetació en alguna cruïlla dubtosa o quan portem una estona caminant. La troballa ens alegra. És com el conte del Petit Polze. També us diré quina és la cosa més desagradable que experimentem durant la ruta. Aquesta la sentim quan comencem a tenir els peus, els mitjons i les sabates ben mullats degut als bassals, al fang que s'acumula pels corriols, o simplement per la vegetació ben humida que ens mulla també els pantalons.

Aquestes dues sensacions, la agradable i la més desagradable, han estat la tònica de l'etapa d'avui. Aquests darrers dies la previsió de la méteo no serveix per a res, perque cada dia fa el que li rota. Ahir a la tarda quan vàrem arribar a Eylie va ploure una mica. Avui sabíem que teníem una etapa dura, especialment pels desnivells. Ens hem aixecat a les 5 i a les 6 sortíem amb els frontals. El que es distingia del cel era que estava molt núvol. Així que durant més de mitja hora hem necessitat els frontals. Aquesta etapa l'havia fet amb el nostre amic Jordi Matias fa pocs anys fent la ruta circular de la PassAran (pels que sou muntanyencs molt recomanable). Aquella vegada va ser una etapa dura per les condicions meteorològiques. Jordi, aquesta és una etapa maleïda, perquè s'ha tornat a reproduir. Una boira intensa, el terra era un fangar continu per l'aigua i pel pas de ramats de bens que afegien els seus excrements i feien el terra extraordinàriament relliscós. A més, la vegetació estava molt humida. Al cap d’una hora caminàvem amb els peus ben xops, tot i que la temperatura ambient era bona. Però la sensació d'humitat era desagradable, acompanyat per la boira intensa. De vegades de menys de 10 metres. Hem arribat a unes antigues mines amb restes innombrables de les antigues construccions, avui abandonades. Per fi hem arribat al coll d’Araign a 2252 metres amb una mica de visibilitat. En dues hores i mitja hem superat un desnivell de 1250 metres continuats i amb molt pendent. Penseu que la distància no ha arribat als 3 Km. Llavors hem baixat cap al llac d'Araign on hi ha un refugi que a aquella hora (les 10) ja quedaven els guardes. S'ha començat a obrir, i hem esmorzat!!! Truita de beicon amb ceba. Fantàstic!! Això ens ha donat forces per continuar perque ens esperava potser el més dur. Una primera pujada per sortir del llac i baixar uns 1700 metres en 20 Km. El temps ha millorat i hem pogut gaudir de bones vistes de la serralada que separa la Vall d'Aran d'aquestes valls franceses poc conegudes. Ens hem creuat amb alguns “randonneurs, alguns amb uns motxillons que no entenem que hi porten. Nosaltres amb una motxilla de 8-9 kg ja ens sembla molt. Els últims 7 Km els hem fet seguint una carretera que porta a Melles i desprès a Fos, a 540 metres.

En resum, una etapa dura pels desnivells i per les condicions meteorològiques. Demà darrera etapa abans d'un descans de dos dies. Ho estem desitjant, sobretot per rentar la roba.


Allotjament etapa 031 gite d'Etape d'Eylie

Arribem a l’edifici dels dormitoris i abans d'entrar-hi tirem amunt a uns 30 metres de desnivell a la vivenda dels “gardiens” que és on soparem. Ens presentem i quan expliquem una mica el que estem fent volen una fotografia amb nosaltres per la seva web de la Pas d'Aran i també anunciar la cervesa Pas d'Aran. No hi posem cap problema. Ens diuen que ocupem els llits 14/15 doncs la Gite està plena. Fem la resta de queviures que ens quedaven amb unes cerveses. Baixem a la Gite on dormirem, dutxa i canvi de roba. Hi ha un pis inferior, una planta intermitja i un pis superior. El de dalt i el de baix són dormitoris (a baix també i ha dues dutxes i un WC. El del mig és sala estar, menjador i cuina. A baix dormen un parell d'avis amb els quatre nets, que cada any els porten a una gite diferent d'excursió (prenc nota). Sopem a les 19:00 perquè avui juga França contra Bèlgica semifinal campionat món de futbol i tots els francesos els han convidat a una casa del poble per veure el partit. Sopem pizza casolana i de segon patates gratinades amb botifarra. De postres pastís de xocolata. Nosaltres amb l’etapa que ens espera demà de 1600 amunt i 2000 avall anem a dormir aviat. Ens aixequem a les 05:00 i esmorzem el que ens han deixat. Bastant trist. Cafè amb llet, mantega i una melmelada. Res més. Cap a les 6:00 comencem a pujar amb els frontals perquè la primera part de la pujada és dins del bosc i està prou fosc. Comencem l’etapa 32 que ens portarà a Fos i que és llarga i dura. Gite de Elyie lloc 4,3/5 Acollida 4,4/5 Esmorzar deficient.