Etapa 034

Diumenge 15 de juliol de 2018

Luchon – Espingo

18,6 Km

 

Ja han passat 24 dies des què vàrem celebrar el solstici d'estiu dalt del Canigó. Si a més tenim en compte la deriva que hem fet cap a l'Oest, percebem perfectament com el sol surt ben bé mitja hora més tard que el 22 de juny. I també prenem consciència que ja portem 34 etapes, 34 fites. Quan vàrem començar la ruta ja fa exactament 6 setmanes, pensàvem que la ruta duraria molt de temps. Però ja portem més d'un terç de la ruta i sense que ens n'adonem, com aquesta percepció tan lenta del retard de la sortida del sol, un minut cada dia, la ruta haurà arribat al seu equador i també s'haurà acabat. Això és el que passa a la vida, quan un és molt jove creu que serà eterna, i sense adonar-nos ja han passat 63 anys. Això és el que prenem consciència cada dia, que cal gaudir-lo, pas a pas, coll a coll, fita a fita.

Avui l'etapa, desprès dels dos dies de descans, començava a Bagnères de Luchon, 630 metres. I com ja hem comentat altres cops calia pujar a Super-Bagnères, on hi ha una de les principals estacions d'esquí del Pirineu francès. Però està a 1300 metres per sobre de Luchon. El camí com el de molts dies, bosc de coníferes que ajudava a refrescar a mida que el sol anava sortint. Fins pràcticament arribar als 1700 metres no hem vist les instal·lacions de les pistes. Sempre que passo per unes pistes d'esquí a l'estiu em deprimeix una mica. Afortunadament, s'ha vist compensat per la impressionant vista que s'estenia des de la glacera de l'Aneto i tota la línia de cims, molts d'ells de més de 3000 metres que separa la vall de Remuñe de França: el Boum, el Maupas, el Crabioules, el Perdiguero i en els extrems a l'Est tot el massís del Valier i per l'altre extrem les muntanyes del grans massissos del Posets, Perdut i Néouville. Un espectacle per passar-se hores amb un dia esplèndid que acompanyava. Però calia seguir per salvar el Col de la Coume de Bourg (2272 metres). Per tant un gran cúmul de metres de pujada. De nou l'espectacle del coll impressionant. El GR-10 baixa una mica, però en un fals flanqueig cal arribar a la Hourquette des Hounts-Secs també de 2267 metres, amb unes muntanyes russes que ha fet acumular uns quants centenars de metres amunt i avall. Aquí l'espectacle era encisador. Al fons a uns 700 metres més avall el llac d'Oô i l'espectacular cascada. De nou s'obrien nous cims que havíem fet en anteriors campanyes la familia Cáceres i Canet: Quayrat, Gourdon, Spijeoles, Gourgs-Blancs i un llarg etcétera. Tot farcit de molta neu i sinó, d'un verd intens que només es veu en aquest vessant. A partir d'aquí una baixada tranquil·la amb ziga-zagues fins arribar al llac superior, el d'Espingo on es troba el refugi.

En resum una etapa dura pels desnivells acumulats de pujada (més de 1800) però que s'ha compensat per un dia esplèndid amb grans vistes i noves perspectives de moltes muntanyes que coneixem molt bé.


Allotjament etapa 033 Can Caceres/Ubierna  Escunhau Val d’Aran

La Montse i la Maite ens han recollit a Luchon venint des d'Escunhau per passar dos dies de descans. Per anar des d'Escunhau a Luchón pel port del Portillón en cotxe es necessiten uns 45 minuts.

La Gite en aquesta ocasió es casa nostra. Fa 35 anys que estem en aquest poble. Tenim una petita casa al bell mig del poble (Esconhau és molt petit) amb un garatge i tres pisos, el primer, menjador sala d'estar, cuina, el segon dos dormitoris amb dos lavabos/dutxes i el de dalt una mica d'altell amb una altra habitació i un lavabo/dutxa. A la sala hi tenim una xemeneia que tira prou bé i a partir de la tardor i fem foc sovint. La casa té tot l'interior de fusta i s’escalfa prou ràpid i a l'estiu és prou fresca. La cuina ha estat bàsicament controlada per la Montse i la Maite i igual que a Vilajuïga ha sigut excel·lent, amb uns esmorzars de festa. No qualifico la Gite doncs es casa nostra i és el que hi ha, però si la atenció de M&M 5/5