Etapa 035

ETAPA 035

Dilluns 16 de juliol de 2018

Espingo – Granges d'Astau

8,4 Km

El que sabíem que podia succeir ha succeït avui. Aquesta nit passada ha començat a ploure i fer tempesta. Ja sabem que a Catalunya també, però al despertar-nos a dos quarts de sis plovia molt intensament. Hem esperat una hora i seguia, però ens hem aixecat i ens hem anat preparant. A les set, malgrat que estava tot molt emboirat semblava que la pluja afluixava, així que ens hem posat en marxa baixant del refugi d’Espingo (1960 metres) en direcció al llac de Oô que ahir vàrem veure des de dalt, amb unes imatges bucòliques que no tenien res a veure amb les d'aquest matí ben d'hora. Al cap d'un quart d'hora ha començat a ploure amb intensitat, però el pitjor no era la pluja, ja que l'equipament ens cobreix molt bé, sinó que el camí era com caminar per un riu. L'aigua baixava amb força per qualsevol canal. La cascada del llac d'Oô feia un soroll estrepitós, ja que queia en gran quantitat en un desnivell a caiguda lliure d'uns 80 metres. Per fi es veia el refugi del llac, el d’Oô on teníem previst aturar-nos en el cas que no parés de ploure. Hem arribat a la presa i hem hagut de baixar una mica més per creuar per un pont a l'altra banda del barranc. Entrar al refugi ha sigut reconfortant per treure’ns la roba. Hi havien 6 persones més que estaven esperant. Han passat tres hores i la pluja no ha parat gens, i a més s'han afegit alguns llamps i trons. Cap a les 11 del matí, la pluja ha afluixat i hem sortit per baixar els 400 metres fins a les granges d'Astau. En aquell moment el sol ha sortit i ha parat de ploure. Semblava que la cosa canviava. El problema és que ja eren més de les 12 del migdia i molta etapa pel davant. De nou s'ha tornat a ennuvolar i les previsions del radar era que venien més tempestes des de l'Atlàntic. Hem pujat una mica en direcció al coll (2150 metres). Amb això ja eren quarts de dues i hem pres la dura decisió d'acabar l'etapa i aprofitar la carretera que hi havia a la vall d’Oô per buscar un transport que ens portés fins a Loundevielle. Ha sigut molt trist perquè desprès de 35 etapes és la primera vegada que no hem pogut acabar. “C'est la vie!!” però hem primat la prudència. Demà serà un altre dia.

En resum, un dia condicionat per la meteorologia dolentíssima que ha fet que només féssim 8,5 Km. Ens queda pendent per acabar-ho.

Dissabte 13 d'octubre de 2018

Granges d'Astau – Loundenvielle

13,5 Km

Aquesta etapa es va completar 10 dies després de finalitzar la ruta 100-Fites. Per les inclemències meteorològiques va ser arriscat completar-la. Vaig iniciar la ruta en el punt on vaig haver d'abandonar el 16 de juliol, a les granges d'Astau a la vall d'Oö a pocs kilòmetres del poble del mateix nom, on havia arribat baixant del refugi d'Espingo. Des d'allà, creuant el riu em vaig enfilar pel marge esquerre per una zona boscosa i empinada, endinsant-me a la vall d'Esquierry. Aquesta vegada la meterologia era molt bona i després d'uns 400 metres de ziga-zagues vaig sortir del bosc per anar decididament en direcció Oest a buscar la portella de Couret d'Esquierry (2131 metres). Al començament de la zona oberta hi ha un refugi de pastors amb una zona lliure. Vaig sentir un tir. Seguint endavant em creuo amb dos caçadors que saludo. La pujada és constant veient-se la Portella. Uns 100 metres per sota em surt un cérvol mascle amb tres femelles que em miren a distància. Arribo a la Portella on es gaudeix d'una vista magnífica cap al massís del Neouvielle. Resulta impressionant amb les primeres neus de tardor. Menjo i inicio un llarg i pendent descens en direcció a la cabana de l'Ourtiga. A partir d'aquí la baixada es suavitza en direcció a un petit embassament. El GR-10 flanqueja en direcció al poble de Germ, al peu d'unes instal.lacions d'esquí. La plana de la vall de Louron on s'assenta el poble de Loundenvielle és molt espectacular. Una ràpida baixada de 400 metres deixa al centre de Loundenvielle amb el seu estany, força turísitic. Amb això queda totalment completat el track de les 100 Fites.