Etapa 023

Etapa 023

Diumenge 1 de juliol de 2018

Refugi de Rulhe – Balledreyt

27 Km

Estem ja en ple Pirineu i l'exigència és màxima. Com ja prevèiem les etapes franceses són dures pels grans desnivells entre els fons de les valls i els colls per passar de vall a vall. De fet, cada dia travessem al menys dues valls, el que vol dir pujar i baixar dues vegades. En aquesta etapa sortim del refugi de Rulhe, ple a vessar inclòs famílies amb nens de mesos i grups que celebren aniversaris. I això que des d’on es pot deixar el cotxe hi ha al menys dues hores caminant. És una zona molt propera a Andorra i lloc per fer escalada. Ens sorprenem perquè sempre som els primers en sortir dels refugis. Això de començar a caminar a les 6 del matí, quan ja és clar, sembla molt estrany. Així que com l'etapa d'avui és molt dura i llarga, sortim a les 6. Pugem a un petit coll darrera del refugi (col de Terre Negre) i la ruta va resseguint la carena que arriba fins al pla de Beille. S'han de travessar congestes de neu que a aquella hora encara estan gelades. El sol va sortint i les vistes per sobre dels 2300 metres son espectaculars cap a l'est. Es veu el Carlit i moltes muntanyes que no conec però amb molta neu. Arribem a un plans on pasturen dotzenes de cavalls. Un espectacle de la natura. El terreny va baixant progressivament fins arribar al plateau de Beille on hi ha unes pistes d'esquí nòrdic i a mig matí d'un diumenge ple de gent en famílies que van a caminar o pugen en bicicleta.

Ara ve la part més dura, cal baixar a una vall des dels 1800 metres als 1000 per tornar a remuntar. La pujada d'uns 500 metres es fa molt feixuga i més per la calor del migdia. Cal aturar-se i beure. Es veu gent que va fent el GR-10. Una vegada a dalt del coll cal baixar 200 metres creuar una passarel·la i tornar a remuntar per arribar a la luxosa cabana de Ballendreyt. El nostre amic Jordi Matias ha tingut a bé pujar menjar. La cabana és per 6 amb dos màrfegues. Som 7. En Jordi ens prepara una amanida d'enciam, tonyina i olives que sap de meravella. L'enciam no es veu als refugis. Uns espaguetis. Passem la tarda intentant ubicar-nos dins de la cabana. L'explosió de mosques primer i mosquits després és terrible.

En resum una etapa dura, amb grans baixades i pujades. El Pirineu al màxim. Camins per boscos impressionants. No es veu fauna.

Demà més pujades i baixades.   

100 FitesKommentieren