Etapa 041

Dilluns 23 de juliol de 2018

Arrens-Marsous – Gourette

13,44 Km

Ja ens queden menys de 60 etapes per fer i 12 per arribar al Cantàbric. Quasi diríem que l'ensumem i de fet, de forma mot subtil, percebem com va canviant el paisatge. Avui també hem superat els 900 Km des que vàrem sortir de Barcelona. També mesurem l'avanç pels plànols. Al llarg de la ruta francesa hem utilitzat els mapes 1:50.000 de l’Institut Geogràfic Francès. En total n’hi ha 11 que cobreixen des del País Basc fins a Catalunya. Avui hem començat a utilitzar el número 3 (Béarn), és a dir que ja n’hem utilitzat 8. Tot això ens fa sentir que ja arribem a la meitat de la nostra ruta i per tant el punt més llunyà de casa i on començarem el retorn. És un sentiment contradictori perquè cada dia gaudim de cada etapa, dels paisatges, de la gent que ens trobem en un sentit o altre, de l'esforç, però a la vegada volem també arribar a aquest objectiu de banyar-nos a la platja d’Hendaia. Tot acaba passant i els dies es van succeint d'una manera imparable i les rutines del dia a dia es consoliden: llevar-nos d'hora, passar un o dos colls, i desprès baixar i arribar al migdia o a primera hora de la tarda a un allotjament que és una sorpresa. Sopar, això sí, a horari francès: a les 7 de la tarda, i dormir ben d'hora. Pendents del temps que farà demà, i de si ens posarem els pantalons curts o llargs, o si els plàstics els hem de tenir més a mà.

Avui, després de tres dies hem recuperat els pantalons curts i les ulleres i la crema de sol. L'etapa era més curta que ahir (13,4 Km) tot i que al final hem pujat més de mil metres. Hem deixat Arrens per enfilar-nos en direcció al col de Saucède (1525 metres), per tant hem pujat uns 800. Ens hem trobat molt bestiar, sobretot vaques. Això ha fet que aquella cosa tan desagradable de trobar-nos els camins enfangats encara ha sigut pitjor per la barreja de les petjades de les vaques i sobretot la barreja amb la merda. De vegades, ens havíem d'aturar i decidir per on era millor passar. Després del col, hem baixat a la carretera que puja cap al col de l'Ausbisque (un mític del tour, per on passaran d'aquí a 4 dies). El nostre plànol indica que el GR-10 segueix la carretera (molt estreta i amb túnels), però de nou han fet una variant que suposava baixar i pujar uns 300 metres. Així que hem optat pel més còmode i hem fet uns 3 Km de la carretera. Arribats a aquest punt hem pujat al col de Tortes (1799 metres), per tant de nou 400 metres amunt i força empinats i calor. Ens hem anat avançant amb un xicot francès que havíem vist a Arrens. Ens hem fet fotos amb ell i ens hem explicat els nostres projectes. El d'ell una setmana de vacances fent un tros de GR. A l'arribar al coll, una ràpida baixada cap al centre d'esquí de Gourette. De nou concentració d’instal·lacions de neu que trenquen el fantàstic paisatge sobre el cim de Ger (2613 metres).

En resum un dia de méteo espectacular, amb grans vistes, passant per zones molt humanitzades. Ens està cridant molt l'atenció que aquesta zona dels Hauts Pyrénées francesos no tenen l’ambient salvatge que vàrem trobar al Rosselló i l'Ariège. Demà esperem veure el Midi d'Ossau.


Allotjament etapa 040 La Maison de Comelade Arrens-Marssous

Casa gran senyorial. Arribem i ens rep un substitut de la propietària. En Peter, un anglès que després de fer el GR10 es va enamorar d'aquesta zona del Pirineu i ve sovint a aquest poble. La mestressa, Marianne, arribarà aquest vespre. No ens deixa entrar la motxilla i hem d'escollir el que volem pujar a l'habitació. Estança petita amb dutxa, WC i pica per a rentar les mans. Munto l’estenedor amb cordes per eixugar i airejar la roba. Dutxa correcta amb bona pressió. El Peter ens fa el sopar com pot amb un pastís de carn i unes salsitxes de Toulousse. Postres pastís de pinya. Xerrem una estona amb ell. Al mati ens aixequem més tard, cap a les 6:30 perquè l’etapa d’avui és més curta. A l’esmorzar coincidim amb una parella canadenca. Ella que té cap als 70 com a mínim, explica que va fer en cinc mesos el trajecte Mèxic al Canada a través de les muntanyes Rocalloses. Més de 2500 Km. Va començar a l’abril a Mèxic i va acabar al Canada al setembre. La Marianne, la propietària de la “maison” és d’origen rus de quan als anys 20 els rics de Rússia van emigrar cap a París després de la revolució. Fem fotos tots plegats i cap a les 8:30 sortim molt tard però en unes cinc hores probablement arribarem a Gourette. Lloc correcte però una llauna no poder pujar la motxilla. Lloc 4,5/5 . Atenció i recepció, (ens ha salvat en Peter). Li ha posat tot l’interès 4,8/5.