Etapa 042

Dimarts 24 de juliol de 2018

Gourette – Gabas

23,6 Km

 

Encara que passem per moltes zones bastant habitades, en general el GR-10 busca corriols apartats. Això és el que fa que sovint donem voltes bastant inútils. Per tant, les possibilitats de trobar algú son bastant reduïdes. D'animals domèstics (vaques, ovelles i cavalls) molts (ja he fet referència a com fan malbé els camins); d'animals salvatges poquíssims (avui hem vist excepcionalment tres isards que han fet desprendre pedres) i de persones algunes. És molt interessant i curiós analitzar les persones que ens creuem. Generalment l'intercanvi és simplement un “bonjour” i cadascú segueix el seu camí. Aquesta gent es nota que estan fent el GR-10, si no tot parts. Si algú et pregunta habitualment és gent poc muntanyenca que no acostumen a saber molt bé on van. Ens crida molt l'atenció que d'aquells que creiem que estan fent el GR, un 70% són persones soles, majoritàriament homes, de totes les edats, des de bèsties joves que sembla que estiguin fent una cursa a gent força gran, alguns d'ells amb un aspecte físic que no encaixa gaire. Després la resta acostumen a ser parelles, tant d’homes com d’home i dona, i aquest darrer cas és molt freqüent en la gent gran. Creiem que la major part de tots són francesos (espanyols cap). La cultura de muntanya a França és molt més àmplia i transversal. Però el que més ens crida l'atenció (ja ho hem comentat) és la càrrega de les motxilles que porten. Jo em giro i la majoria porten tenda i tots els estris per dormir a l'aire lliure. No sabem si és una modalitat de travessa low cost per part de la gent més jove o és viure de l'experiència d'autonomia total. És a dir, jo vaig fent i quan em canso paro, busco un lloc adient i passo la nit amb tenda o bivac. Seria mot interessant conèixer les motivacions i el tarannà de cadascú que està fent el GR. Sigui com sigui, per l'intercanvi que hem pogut tenir, poquíssims són els que ho fan tot seguit i quan els hi dius que nosaltres desprès tornem, llavors la gent ens mira amb uns ulls que se'ls hi salten. Esperem que serem capaços de fer-ho.

L'etapa d'avui ha sigut d'aquelles que podem considerar alpines. Des de Gourette, centre d'esquí i d'estiu, ràpidament ens hem enfilat cap al llac d'Anglas a 2060 metres. Una pujada ràpida on hem arribat d'hora i hem seguit per anar a buscar la Hourquette d'Arre (2465 metres i segon punt més alt de tot el GR). L'ambient magnífic amb vistes cap al Midi d'Ossau. El temps s'ha mantingut força bé, malgrat que les previsions eren que al migdia plouria. Després d'una baixada d'uns 400 metres havent de travessar algunes congestes, el GR segueix un camí transversal mot espectacular per les vistes cap al Balaitous i el Pala, és la vall de Soussoueou. A sobre es veuen les pistes de Artouste on hi ha un tren turístic, reclam de la zona. Nosaltres hem seguit per aquest camí d'uns 4 Km. Llavors ens han caigut 4 gotes (exactament 4). Hem començat a baixar de forma molt pendent per un bosc increïble, d'arbres monumentals. Hem arribat a una pista per creuar a l'altra banda del torrent i hem seguit una cornisa que avisen com a “très vertigineux” (cornise d'Alhas). La veritat és que no té cap dificultat de pas i a més han posat un passamà. Quan ens semblava que ja ens quedava poc, de nou una pista en muntanyes russes que ens ha anat acumulant metres de desnivell. Al final, desprès de xapotejar fang pel camí, hem arribat a la carretera que ve del Portalet, i per tant de Formigal. En un Km hem arribat al poble de Gabas on dormirem i demà descansarem.

En resum, etapa alpina, llarga, amb grans desnivells (1300 de pujada i 1600 de baixada), amb grans vistes als cims fronterers, i que la meteo ens ha respectat.


Allotjament etapa 041 Belambra Club Gourette

 

Arribem a Gourette on hi una concentració d’edificis dominada per l’estació d’esquí. Paisatge espectacular amb tres cims al voltant de l’estació d’esquí. El Belambra Club es un club de vacances de famílies amb fills petits (després vàrem veure que la majoria són avis amb els nets, i separats amb el torn d'estiu que li toquen els fills). Bé, arribem sobre les 13:30 i a la recepció hi ha un anunci que no hi haurà ningú fins les 17:00. El bar just el tanquen quan arribem i el restaurant també. Esperem tres hores i mitja. En Jaume va a un super mig buit més avall i compra alguns queviures i dues cerveses. A les 17:00 finalment ens donen una habitació gran per 4 que volen cobrar-nos com si fóssim 4 i som 2. Diem que no. A les 19:00 bufet lliure i surten centenars de famílies dels apartaments que ho devoren tot. Hi ha de tot però de qualitat mitjana. Sopem. A l’hora check out per l'endemà volen que ens esperem per donar la clau fins les 8 matí. Els hi diem que tenim una etapa molt dura i necessitem marxar aviat. No tenen cap interès en ajudar. Els hi donem la clau i deixem l'apartament obert. Al matí quan marxem no hi ha petit dejeuner perquè obren mes tard. Mengem provisions que tenim i a les 6:45 tirem amunt.

Després rebo la factura per mail i ens han cobrat com si fóssim 4. Envio una nota perquè ho arreglin però tinc poques esperances.

Lloc 4,5/5 en quant a instal·lacions, etc. Atenció pèssima 2/5. (un autèntic desastre).