Etapa 045

Dissabte 28 de juliol de 2018

Eth Saut – Lescun

16,1 Km

 

Quan afrontem cada dia una nova etapa, ens l'hem estudiat prèviament i tenim un coneixement dels desnivells de pujada i baixada que ens anirem trobant. Sortim força d'hora. La mitja d’hora de sortida en les 45 etapes està a les 6:50. Això vol dir que quasi bé tots els dies encara hi ha poca claror quan comencem a caminar. Els primers minuts acostumen a ser pausats i així el nostre cos i cames es van adaptant. Intentem veure els paisatges en aquestes primeres clarors del dia i ens concentrem en escoltar el nostre cos. Sentim alguna molèstia que no teníem el dia anterior? Ha empitjorat allò que sentíem ahir? I així anem assaborint els canvis de llum. Ens concentrem i a la vegada intentem gaudir del nostre entorn. L'immediat (el nostre cos), el més proper, el camí i els senyals del GR (juguem al Petit Polze), el nostre entorn (el bosc i les cases que trobem) i el més llunyà (el paisatge, els perfils de les muntanyes, la direcció del coll que haurem de creuar). Quan en dies com avui al sortir la boira és intensa i a sobre hi ha molt poca claror, la concentració es restringeix a l’àmbit corporal i el de seguir el camí i els senyals. Això fa que et concentres més en els pensaments. No podem trobar distracció en la visió més llunyana. No ha sigut infreqüent, com avui, que la visibilitat s'hagi reduït a pocs metres, amb el que et quedes com encapsulat. Et concentres en l'esforç, els pensaments i sobretot a no perdre el camí. Ens esperem l'un a l'altre i reconfirmem que la direcció és la correcta. No t'atures ni per fer fotos per que no hi trobes cap interès. Per tant, la meteorologia condiciona extraordinàriament la manera de caminar i els ànims.

Avui al sortir d'Eth Saut (ens ha cridat molt l'atenció la utilització de l'occità per aquesta zona del Bearn) hem creuat per un pont la carretera que ve del port de Somport (un dels antics camins de Sant Jaume). En pocs metres de pujada hem arribat al poble de Borce i hem afrontat el coll del dia (Col de Barrancq 1601 metres). Per tant, hem pujat uns 1000 metres de desnivell per boscos i camps de falgueres. Ens hem mullat per la boira ploranera (o pixanera o xiri-miri) que és la condensació de la humitat en el bosc. Ens hem protegit amb els plàstics. I de vista ni una!!! Tot ben emboirat. Desprès hem baixat uns 600 metres per arribar al poble de Lhers, que és un disseminat de cases. El canvi es percep molt i sembla més al que recordem del país Basc. Per una pista hem flanquejat per fer un descens en direcció al poble de Lescun (toponímia clarament basca). Hem passat abans pel càmping de Lauzart on fa uns anys amb en Jordi Matias vàrem pernoctar fent la Senda de Camille (ruta circular de 5 dies molt recomanable). Ara és tancat. Una pujada a continuació de 100 metres per arribar al poble on hi ha força moviment de gent, fins i tot espanyols, que tenen molt a prop la frontera tan caminant com amb cotxe.

En resum, una etapa mitja, amb la seva corresponent pujada i baixada, dominat tot per la boira i on ja estem a punt de creuar el límit amb el país Basc francès. Demà etapa molt llarga. Esperem que el temps ens acompanyi.


Allotjament etapa 044 Gite de Garbure Eth Saut

Arribem després de1 1.500 metres de baixada des del Coll d’Ayous. Abans d'anar a la Gite, i com anem amb l’Àngel de Girona que voldrà seguir caminant una estona més, dinem a un restaurant del poble (l’'únic que hi ha). Fem amanida crudités, pollastre amb unes cerveses i postres. Dos tallats. Tots tres 50 euros. L'Àngel tira cap a Lescun i nosaltres anem cap a la Gite. Casa senyorial vella. Arribem els primers i ens col·loquen al pis més alt. Dormitori amb 10 o 12 places, pica rentamans i dutxa. Comença a arribar gent durant tota la tarda i ocupen la nostra estança i la resta de la Gite (més o menys 40 places). Sopar a les 7:30. Dos menjadors plens. Amanida verda, tomàquet (poquet) i tonyina amb espàrrecs de llauna. De segon rodó de porc prou bo i de postres meló francès. A les 9 al llit. Lloc amb poca història que explicar. A la nostra habitació hi ha dos anglesos i un d'ells pesa uns 120 quilos i fa 1,90 m alçada. Només estirar-se comença a roncar com un tocino. Necessitem els taps de les oïdes. Finalment podem dormir. Aixequem 6:15, esmorzem i a les 7 caminant. Lloc correcte 4,7/5 atenció indiferent 4,5/5.

100 FitesKommentieren