Etapa 046

ETAPA 046

Diumenge 29 de juliol de 2018

Lescun – Santa Grazi

28,8 Km

Quan veiem amb ulls moderns la serralada pirinenca podem pensar que les dificultats orogràfiques i meteorològiques han fet d'aquest un terreny inhabitat. Res més lluny d'això. Ahir ja vaig dir que havia estat fa uns anys fent la Senda de Camille. Vàrem arribar a Lescun desprès de creuar el coll de Palo, a 1942 metres. Doncs bé, per aquest coll passa encara la calçada romana que unia Cesar Augusta (Saragossa) amb la Gàl·lia. I com els romans ho feien tot molt bé, varen construir una sèrie d’instal·lacions militars i civils per facilitar el trànsit per aquesta important via. De fet en la vall d’Echo encara és possible trobar restes importants de la calçada i de les instal·lacions. Tant va ser així, que a partir del segle X, quan es va popularitzar per tot Europa la peregrinació a Santiago, es va utilitzar inicialment aquesta via. Amb el temps va quedar en desús en favor del coll de Somport o Roncesvalles, dos colls més baixos. Però si mirem, encara podrem veure les restes del que fa més de 2000 anys van fer els romans. Per tant, Lescun devia ser una petita població romana a partir d'on ja s'obria molt ràpidament a la plana de la Gàl·lia facilitant el transport de mercaderies així com de legions. Això em recorda el nostre pas pel coll de Panissars, al que ja vaig fer referència.

Avui ha sigut una etapa llarga i amb desnivells importants. A diferència d'ahir la meteorologia ha començat molt bé. Cel net, lluna plena i temperatura molt agradable. Però en una etapa tan llarga i sobre tot l'impacte d'entrar en el país Basc francès ha fet que al final tot ha sigut molt variat. Hem sortit de Lescun molt d'hora. Sabíem de la duresa de l'etapa. Hem pujat així d'entrada 1100 metres. Hem hagut de flanquejar per un bosc i travessar innombrables zones fangoses, d'aquestes que ens posen de mal humor perquè inevitablement t’embrutes les sabates i les cames. Això sembla ser la constant que hem trobat al GR-10. Una vegada superada la zona boscosa hem entrat en unes praderies on hem trobat la cabana Cap de la Baitch a 1689 metres. En aquesta cabana una parella jove amb un nen de poc més d'un any viuen i treballen fent formatge d'ovella. És bastant habitual trobar aquests tipus de cabanes amb gent força jove que hi viuen. Després calia passar dos Passos, el d'Azuns i el de l'Osque, el darrer amb un passamans. A partir d'aquí el terreny ha canviat molt, amb una gran quantitat de karst, molt sec, amb un corriol de muntanyes russes (puja i baixa, que ha incrementat els desnivells) fins a desembocar en les instal·lacions d'unes pistes d'esquí (la-Pierre-Sant-Martin). Travessar tota aquesta extensió, amb la calor que feia, ha sigut poc agradable. Ens hem aturat en un bar per prendre Coke i aigua “pétillante” (amb gas). Estàvem deshidratats. A continuació, hem seguit la carretera que creua a Espanya, pel col de la Pierre de Saint Martin. A partir d'aquí calia fer un descens de 1100 metres. Però aquí ja hem vist el gran canvi. Muntanyes més suaus i sobre tot una boira que anava pujant. Al principi hem seguit una pista amb molt sol, però als 300 metres ens hem trobat amb la boira i algunes dificultats per seguir els senyals (El petit Polze ho ja tingut una mica difícil). Després hem entrat en un bosc d'arbres molt alts i amb la boira, no tan espessa, però que donava un ambient tenebrós. Aquí hi ha cultura d'akelarres i no és estrany. Quan ja només ens quedaven 200 metres el camí ha baixat seguint el curs d'un barranc sec bastant estret i de parets molt altes. Ha sigut la part més estètica d'aquesta llarga etapa, que al final ha sigut molt variada en paisatges i meteorologia.

En resum, una etapa llarga i dura (28,6 Km, 1400 metres de pujada i 1600 de baixada) en la que ja hem pres consciència que estem al País Basc francès i per tant molt a prop del Cantàbric. Creiem que les boires ens acompanyaran fins al final del GR-10.


Allotjament etapa 045 Réfuge du Pic d'Anie. Lescun

Casa antiga amb decoració interior rància. Ens donen l’habitació 13 al pis de dalt de tot. Un sol llit de matrimoni com el de Gabas. WC i dutxa a dins. Deixem la roba molla i anem a un Bar Restaurant del poble i fem un plat combinat amb samfaina, gallina confitada, patates fregides i amanida verda, i postres. Fem dutxa. Sopar a les 19:30. Entrants amb sorbets de fruites, i plat principal amb xai fet al forn molt bo amb patates i amanida . Strudel de poma. Excel·lent. Dels millors sopars des que fem el GR10. Anem a dormir aviat perquè l’etapa de demà és llarga i dura. Ens llevem  les 5:45 i esmorzem a les 6:00. Típic esmorzar però a la nevera hi trobo iogurt!!! Sortim 6:35 direcció Santa Grazi. Lloc 4,6/5 (llàstima llit compartit estret) i atenció correcta 4,7/5. Tot una mica ranci però correcte.