Etapa 025

ETAPA 025

Dimarts 3 de juliol de 2018
Goulier – Mounicou
17,6 Km

Com ja havíem dit al començament de la ruta, un dels objectius és la coneixença de llocs i persones. La de llocs ja n’hem parlat en les nostres ressenyes. I realment està acomplint les nostres expectatives ja que tant l'ambient de paisatge, com de camins per aquesta banda francesa ens està sorprenent molt. Els únics peròs són: abundància d'ortigues i fangars pels camins, i en les darreres etapes, de mosques. Això de les ortigues és ben curiós perquè aquí se les deuen estimar molt i les mantenen, així que no hi ha dia que no ens piquin més d'un cop, per molt que les vulguem evitar.
De les persones també hem trobat casos interessants. La primera setmana vàrem anar en paral·lel amb una parella de dones suïsses i un home belga molt amable. Són relacions molt curioses perquè un dia sopes amb ells i al cap de dos dies te'ls tornes a trobar. Aquests han anat en el mateix sentit que nosaltres, cap al Cantàbric, encara que ells només feien petites parts. Els dos personatges que més m'han encuriosit són, un home sobre els 50, que semblava el Robinson de les muntanyes, amb molta barba, no gaire net i acompanyat per 4 gossos. Aquí hi ha molta afició a ensinistrar gossos que t’arrosseguen quan camines o corres. Crec que deuen haver curses i tot. Ens el vàrem trobar a Py prenent una cervesa a l'Auberge on tan bé vàrem estar fa dues setmanes. L'home va marxar a mitja tarda amb els gossos que l'estaven esperant a l'ombra, amb unes alforges que és on els animals porten el seu menjar. Ell amb una motxilla enorme. Tres dies més tard ens el trobem al refugi de Bésines prenent-se una cervesa al migdia. Va ploure una mica, però a mitja tarda va agafar, i amb els 4 gossos que estaven a la porta del refugi, va enfilar i va marxar amb tota la impedimenta. L'endemà ben d'hora en l'etapa de Rulhe, quan ja portàvem una hora caminant, a prop de 2000 metres, a tocar d’un petit estany, sento els gossos i ell que havia acampat o fet vivac allà. Semblava l'home més feliç del mon, només acompanyat pels seus 4 gossos. Vaig pensar que era un Robinson Crusoe de les muntanyes. Del segon cas ja us en parlaré un altre dia per no allargar la ressenya d'avui.
L'etapa d'avui ha estat més relaxada, que no vol dir que no hagi estat exigent. Hem aconseguit que ens donessin esmorzar a les 7 (abans et miren amb cara estupefacta). Hem sortit de Goulier, un dia espectacular, amb sol però sense molta calor. Hem fet una pujada d'uns 400 metres per bosc (aquests boscos tan espectaculars que no estem acostumats a veure pel nostre vessant). Havíem d'anar en direcció a un llac amb represa aprofundint durant uns quants km fins al fons. Dos francesos (de la nostra edat aprox.) ens han seguit. Amb ells ja havíem compartit la famosa cabana de fa dos dies i ahir a la gite vàrem sopar junts. Hem anat una estona junts fins que ens hem separat perquè nosaltres hem decidit seguir una variant del GR-10 que no teníem ressenyada però que ens escurçava l'etapa 5 Km. Hem arribat al poblet d'Arties (res a veure amb el de la vall d'Aran) i hem pujat uns 250 metres per seguir un nou camí increïble que seguia una canal d'aigua, totalment planer. Les vistes sobre la Pica d'Estats i el Montcalm eren espectaculars. Per fi a Mounicou (4 cases mal contades).
En resum etapa més relaxada que les anteriors, amb una meteo esplèndida i vistes espectaculars. I demà més!!!!
 


Allotjament etapa 024 Gite Le Relais d'Endron a Goulier


Lloc acollidor i amb bon nivell. Arribem cansats i trobem rètol de què obriran a les 17:00 i són les 14:45. Hi ha una mànega al pati i em trec roba, em dutxo amb aigua freda i em canvio, i estenc la roba molla. No han passat cinc minuts i arriba la mestressa. (No m'ha enganxat en porretes de miracle). Ens ensenya l’habitació amb dos llits separats, una dutxa i wc amb pica rentamans. Aprofito per rentar mitjons, calçotets i samarreta brutes d'avui, que amb la boira i el fang treuen un bon suquet. Pengem als estenedors. La Gite té un bar amb taules a fora prou digne i acollidor. Després de la nit anterior a la cabana tot ens sembla digne d’un 5*. Sopem 19:30, entrant amb pernil país i meló francès. Segon amb pollastre, bolets i una salsa verda de pesto amb mantega. “Assiette” amb tres formatges i una mousse de xocolata. Acordem esmorzar a les 07:00 doncs demà l’etapa no és tan llarga. Dormim de conya. Tenen wifi a l’establiment. Esmorzem el de sempre més iogurt. La responsable molt amable. Lloc 4,5/5.  Atenció 4,8/5.
 

100 FitesKommentieren