Etapa 026

ETAPA 026

Dimecres 4 de juliol de 2018
Mounicou – Aulus les Bains
22 Km

El personatge que em va quedar ahir per presentar-vos va ser un home més a prop dels 80 que dels 70 anys. Anava sol i ens el vàrem trobar per primera vegada al refugi de Ras de Carançà. Va arribar tard i com que no hi havia lloc va dormir en una tenda. Desprès el vàrem tornar a trobar a Les Bulloses i a Bésines. Es diu Fritz i és australià però des de 1987 viu i treballa a França. Ara està jubilat. Portava caminant el GR-10 en el mateix sentit que nosaltres des de Banyuls. L'home quan l'avançaven caminava molt pausadament, però us asseguro que és capaç d'arribar a tot arreu. El dia que la nostra etapa acabava a Bésines (la 021) l’havíem avançat. Era una etapa complicada perquè s’havia de passar per força geleres i el camí sovint es perdia. Vàrem arribar a Bésines cap a la 1 del migdia. Poc després va caure una mica de pluja. A les sis de la tarda no havia arribat encara al refugi i començava a estar preocupat per ell. El belga amb el que també ens vàrem anar trobant havia arribat i li vaig preguntar si l'havia vist. Em va dir que no. Per fi, a quarts de set, poc abans de sopar, arribava al refugi. Li vaig preguntar com li havia anat i em va dir que prou bé, que tot i la pluja i que s'havia perdut havia gaudit. Li vaig preguntar com havia creuat les geleres, i em va dir que cap problema, s'havia posat els grampons i que cap problema, que la pluja li havia dificultat una mica però ho va dir amb tota la parsimònia del món. Va arribar i després de sopar es va posar a escriure en una llibreteta que ja li havia vist els dies anteriors i ho feia poc a poc i pensant el que escrivia. Acabava la travessa l'endemà que agafava el tren a Merens les Vals per tornar a París. Ens parlàvem en anglès perquè m'hi entenc millor. Al matí, com sempre, vàrem sortir els primers i ell ja s’havia llevat, ens vàrem acomiadar i ens vàrem desitjar “Bon courage” que és el que et diu la gent. Estic segur que aquest home amb l'experiència i la calma, tot i el seu aspecte fràgil és capaç d'arribar molt lluny. Per mi ha sigut un exemple de cóm viure la muntanya. Fritz bon courage!!!
L'etapa d'avui ha començat d'hora, com ens agrada. Amb la fresqueta de matí i esperant veure la sortida del sol. Hem arribat al petit poblet de Marc (un d'aquests petits poblets francesos dels que ja us he parlat) i després de remuntar uns 200 metres hem seguit un camí molt planer per sobre d'un aqüeducte. Desprès hem hagut de pujar uns 500 metres més fins a arribar a un plateau on hi havia uns estanys amb preses que serveixen per fer salts d'aigua per obtenir electricitat. Al fons de la vall, en un dia esplèndid, amb la verdor i el contrast de la neu encara molt abundant a alçades relativament baixes, hem arribat al refugi de Bessies. Allà un helicòpter que els hi portava el menjar ha remuntat just quan hem arribat. Un espectacle veure la facilitat com s’enlaira i vola a ras de terra. Desprès de descansar hem pujat el primer coll a 1933 metres (coll de Bessies) per encadenar un segon, el port de Salteix, més baix però més important pel nus de valls. Hem trobat algunes persones que s'enfilaven als cims del voltant. Nosaltres hem baixat uns 1000 metres endinsant-nos en aquests boscos francesos tan espectaculars, avui de faigs. La calor ha collat de valent i ja ens hem encarat amb el mont Valier i les muntanyes de darrera de la vall d'Aran. La temperatura del rellotge m'ha arribat a marcar 38º.
En resum, etapa tranquil·la, dins de la mitja (22 Km i 1000 metres positius acumulats), amb uns paisatges i una llum impressionant. Demà etapa similar a la d'avui. Tornarem a sortir d'hora per evitar la calor, i la veritat és que una mica de pluja ja ens agradaria.


Allotjament Etapa 025. Gite de Manicou

Manicou son 4 cases. La Gite té una àmplia cuina/menjador, una escala que puja al primer pis on hi han cinc llits, 3 a baix i dos a dalt amb lliteres. Segon pis amb sis places mes. Fresc però amb mosques. Per enregistrar-se cal anar a una mena de cafè (Café de Nini). Anem allí i Madame Lamí ens ensenya l'estança. Dutxa i toilettes separats. Fem una cervesa amb provisions que portàvem. Aquí no fan sopars però vàrem trucar per que ens portessin alguna cosa. Bugada que s’eixuga ràpid. Fem amanida de ceba i tomàquet, pernil país, formatge, fruita i pa. No està mal. El Jordi Matias a mitja tarda ens envia reportatge de la cabana on hem de passar la nit de divendres. Desnivell de 2000 metres i sembla que bruta. Ens ha deixat en un amagatall el menjar i la funda de vivac per passar la nit. Malgrat serà una etapa dura la zona és impressionant. Abans d'anar a dormir passa just pel costat de la Gite un ramat d'ovelles cap amunt a pasturar al final de la Vall.
Cansats però contents de haver fet 25 etapes i encara estar sencers, ens anem a dormir. Ens deixen l'esmorzar pel matí (melmelada d'albercocs natural sense quasi sucre, mantega, dos croissants, pa i cafè amb llet). Ens aixequem a 5:45 i després d’esmorzar seguim el nostre camí cap a Aulus le Bains (etapa 26)

100 FitesKommentieren