Etapa 028

ETAPA 028

Divendres 6 de juliol de 2018

Saint Lizier d’Ustou  – Gite de Rouze

8,4 Km

Molts de vosaltres si ara poguéssiu parlar amb nosaltres, segur que ens preguntaríeu com se sent el nostre cos desprès de quasi 30 dies de caminar. La veritat és que em sorprenc a mi mateix perquè noto el cos millor del que m'esperava abans de començar la ruta. Jo també em feia aquesta pregunta llavors. Com deia ahir, amb una bona salut, la capacitat d'adaptació del nostre cos, tot i tenir més de 60 anys, és molt bona. Les dues primeres setmanes van anar molt bé perquè els músculs anessin agafant força i resistència. Amb l'excepció d'alguna etapa molt forta, puc dir que les cames i les articulacions me les sento molt bé. Només segueixen havent dos punt febles: l'esquena que es carrega amb els Kms i la planta del peu dret igualment. Si no fos per això, el que escolto del meu cos és excel·lent. Els ritmes de caminar, i especialment els ritmes de pujada són força bons (amb el pes que portem -uns 10 Kg per barba a l'esquena- podem assolir ritmes de 400 metres a l’hora de pujada, que ja és prou bo). Ahir em va faltar dir en la meva transformació numèrica, que la velocitat mitja des que vàrem sortir és de 4 Km/h. Algú creurà que és poc, però us ben asseguro que el ritme és molt bo. Els ritmes d'horaris i descans son fonamentals. Ens llevem molt d'hora, procurem arribar a migdia o primera hora de la tarda i desprès de polir-nos, descansem. Aquesta rutina crec que és molt més bona que la que he portat durant 35 anys treballant a l'hospital.

L'etapa d'avui, la 028, ha sigut una etapa modificada ja que en comptes d'afrontar 2000 metres de pujada en una jornada, ho hem fragmentat en dues, a costa de què demà, amb menys desnivell a fer, tindrem una etapa que superarà els 30 Km de distància. És per això, que avui no hem fet ni els 9 Km. El dia ha estat com ahir: molt ennuvolat i humit. Poques vistes, però un ambient molt especial que de vegades ens recorda el de les selves tropicals, per la vegetació i les boires a mitja i alta alçada. Volem gaudir de cada pas de pujada i baixada per aquestes extenses fagedes, tot i que les ortigues gegantines i els fangars del camí es fan molt incòmodes. Hem pujat al col de la Serre de Cot (1546 metres), però sortint de 700 metres. Després una nova baixada per la fageda. A uns 1100 metres hem trobat tota una dispersió de cases derruïdes que antigament deurien constituir un poblet, amb unes condicions de duresa pels seus habitants molt importants. Pocs metres després, hem arribat a Rouze, (d'en Haut i d'en Bas) on està la gite on ens quedarem a dormir. Un lloc per un altre tipus de Robinsons, un grup de persones de diferents nacionalitats que viuen del que cultiven i del ramat de cabres.

En resum una etapa relaxada, encara que poc vistosa per la meteo. Demà serà un “tour de force” que ens posarà a prova. Però desprès descansarem un dia.


Allotjament etapa 027 - La Colline Verte Saint Lizier d'Ustou

Gite situada a l’extrem nord del poble per on hi arriba la carretera que ve des de d’Aulous les Bains. Just davant hi ha la església del poble amb un cementiri ple de làpides grans de marbre gris i flors. Impressionant i grandiloqüent. Probablement es el cementiri de la Vall d'Ustou que devia ser molt important a l’època en què el Pirineu estava nombrosament habitat amb conreus. De fet esta ple de fotos on el bosc és molt mes endarrere i amunt que ara perquè els camps al voltant dels pobles estaven cultivats amb feixes més o menys planes. A l’entrar a la Gite oberta no hi ha ningú. Truquem per telèfon. Ens diu que vindrà més tard però que ens podem instal·lar ja. Pengem tot el moll que portem a sobre, doncs amb el dia que ha fet arribem xops com pollastres. Mentrestant  anem al restaurant/bar del poble i fem un menú d’amanida de pera amb formatge i enciam, i un entrecot. Tornem a la Gite i fem dutxa. El propietari ens dona una benvinguda molt amable i de seguit connectem i xerrem . Habitació amb dos llits, lavabo i dutxa. WC fora. El terra és de fusta vella. Fora jardí amb herba i estenedors. Terrassa amb balconada que dona a una sala plena de llibres de muntanya, fotografies i un bon sofà. El propietari posa musica clàssica a baix al menjador. Sopem a les 19:30, una amanida de l’hort de la mateixa Gite, i de plat principal, xai amb patates al caliu i all. Formatge “à volonté” i un tros de pastís de xocolata, amb una mica de vi. El propietari sopa amb nosaltres i està molt interessat en el nostre projecte i la nostra web. Fem una foto automàtica tots tres . Gite 5/5 i tractament 5/5 Per tornar-hi quan puguem i fer excursions al voltant. Lloc i propietari encantadors.