Etapa 030

ETAPA 030

Dilluns 9 de juliol de 2018

Esbintz – Maison de Valier

18,4 Km

Pels qui ens seguiu per la web “100 Fites” us volem informar d'alguns aspectes que podeu tenir en compte. Nosaltres cada dia elaborem la informació que fem arribar via Internet al “Community Manager team” que està format per 4 persones: Quique Tàrraga, Montse Tàrraga, Josep Maria Canet i Lluis Girbau. Cada dia, un d'ells està disponible per anar rebent la informació i passar-la a la web, una feina que és una mica laboriosa. La informació més ràpida és la descàrrega del track per mitjà del rellotge que porto (Suunto Ambit 3 Peak) que per sensors de GPS, temperatura, pressió i freqüència cardíaca calcula una colla de paràmetres, d’alguns del quals ja us n’he parlat. En el moment que acabem l'etapa, tanco el rellotge i per bluetooth es descarrega al meu mòbil per una app específica, el qual en el moment que troba una connexió de xarxa ho descarrega en un programa (Movescount.com) que és compartit amb l'equip de suport. Si vosaltres voleu també podeu accedir-hi i veure tota aquesta informació, entrar i buscar l'usuari “100fites”. La segona informació que enviem és una selecció de les fotos que hem fet, i una d'elles la posem de portada del dia al blog. També enviem un vídeo que elabora la càmera GoPro Hero 5 que utilitzem, i que ho fa per mitjà d'una aplicació que s'anomena “Quick”. Aquest vídeo el trobareu fent un clic en el blog on diu “Veure més a youtube”. De fet si entreu per youtube i poseu “100fites” trobareu tots els vídeos de fotos així com els tracks tridimensionals que el rellotge ens elabora diàriament. Finalment tant l'Enric com jo fem una ressenya escrita. L'Enric es dedica més a comentar aquells aspectes sobre els allotjaments i socials i jo a la descripció de la ruta. Tot això, intentem que cada dia ho tingueu al final de la tarda, sempre i quan tinguem bona connexió o per Internet o per telèfon, cosa que sovint no és possible i per això se'ns retarda.

També us volíem cridar l'atenció a l'entrada que diu “100 fites solidàries”. Quan vàrem planificar el projecte vam creure que seria bo que entre tots col·laboréssim en un projecte solidari. Per això vàrem proposar al “Casal dels Infants del Raval de Barcelona” la nostra col·laboració. Si entreu a “100 fites solidàries” us expliquem la nostra motivació i informació d'aquesta entitat social que es dedica a millorar les condicions socials i educatives dels nens del Raval. Tots aquells que vulgueu podeu col·laborar econòmicament per mitjà de les dades que trobareu. MOLTES GRÀCIES!!! Ens agradaria recaptar una quantitat equivalent al nombre de Km que caminarem, i a hores d'ara en portem prop de 700.

L'etapa d'avui la consideràvem dins de la mitjana i a més la previsió meteorològica que se'ns donava era molt bona, fins i tot amb calor. Com cada dia ens hem llevat molt d'hora, i poc desprès de les 6 ja estàvem en marxa. Hem remuntat la vall del riu Esbintz per boscos i seguint un camí ancestral per arribar a les zones de pastura. Ara també ens hem trobat cavalls i vaques. Hem arribat al Col de la Core (1395 metres) a on també arriba una carretera que uneix les diferents valls. A partir d'aquí, hem seguit pujant per diferents colls i collets en un traçat més o menys transversal, però com enganyen perquè van fent muntanyes russes amb lo qual els metres que s'acumulen augmenten molt. Les vistes eren esplèndides, però en canvi les boires s'acumulaven per les alçades raó per la qual no podíem distingir els cims. Fins i tot ens ha semblat una amenaça de pluja, que contradeia el parte de la meteo, però que al final no s'ha produït. Hem arribat al col d’Auédole (1725 metres) per dirigir-nos desprès a l'estany d'Ayes, petit però molt recollit. Hem menjat una mica i hem seguit pujant per diferents colls i collets fins arribar al Col de Laziès (1940 metres), punt més alt de l'etapa d'avui. Després hem anat girant en direcció sud per camins de muntanyes russes i finalment una baixada espectacular però molt ben traçada de 1000 metres. La veritat és que el camí estava tan ben traçat que es feia fins i tot molt agradable, especialment a l'entrar al bosc cap als 1600 metres. L'etapa ha acabat a la Maison de Valier, lloc habitual d’accés des de França per pujar al mont Valier, el qual hem rodejat en les dues darreres etapes.

En resum etapa que ha sigut una mica més curta del previst però que per les continues pujadetes i baixadetes hem acumulat més metres dels previstos. 


Allotjament etapa 029 Gite d’Esbintz

 

Arribem acalorats i tard després d'una etapa molt dura i llarga (mes de 35 kms amb un bon desnivell)

Ens acull una noia d'uns 35/ 40 anys (Adeline) i ens explica detalls. Hi ha dos edificis, un per dormir amb un primer pis amb llits (11) i terrassa de fusta i una planta baixa amb una taula, xemeneia, dues dutxes i una cuina. Nevera amb begudes, cerveses i suc de poma. El WC és fora. L'ambient i els edificis son molt rústics, amb gats i gossos d’atura i un mastí dels Pirineus blanc de mida considerable). A més de la Gite hi ha un parell de cases. Fem un parell de cerveses amb provisions a la taula de fusta fora de la Gite que és l’únic lloc amb una mica de cobertura telefònica. Arriben 6 francesos/es més que dormiran a la Gite. A les 20:00 sopem tots plegats amb l'Adeline que ens fa una amanida i després un plat amb “brochettes” de corder i vegetals. Postres, un gelat casolà. A mig sopar arriba en Matias dels prats on controla el ramats d'ovelles, vaques i cavalls. Explica la disposició que tenen els gossos a treballar amb el ramat d'una forma molt interessant. Li preguntem com els recompensa i explica que el treball amb el bestiar és la seva millor recompensa. (Es tornen bojos per fer-ho). Anem a dormir i ens aixequem més tard del habitual perquè el diumenge és jornada de descans aquí a Esbintz. Utilitzo taps d’orelles perquè hi ha algun roncador però amb lo destrossats que hem arribat dormim com a troncs. Matí esmorzar convencional. Arreglem roba i fem bugada a tope. S’eixuga gracies al bon sol que fa. A les 15:15 arriba part de la meva família a veure’ns. La meva filla Anna, amb el Joan Karles la seva parella andorrana, el meu fill mitjà Marcel, amb la Sasha i el meu net Mateu. Entranyable. Ens dona molta moral. A quarts de set l'Anna i el JK marxen cap a Andorra però en Marcel, Sasha i Mateu sopen amb nosaltres i l'Adelina ja que dormiran a la furgoneta i demà dilluns seguiran cap als Alps a passar uns dies. Sopem, albergínies barrejades amb formatge de cabra, i meló amb pernil. De plat principal un peix blanc cuinat amb oli de coco i curri. De postres un “tiramisú” amb maduixes.

Anem a dormir aviat. Ens llevem a les 05:15, esmorzem i comencem a caminar amunt cap al coll de la Core el primer desnivell en direcció a la Maison de Valier. Gite rústica amb els mínims necessaris. 4,3/5. Acolliment bo 4,6/5.