Etapa 054

Divendres 10 d'agost de 2018

Cabo Higuer – Bera de Bidasoa

34 Km

Quan Forrest Gump, en la pel·lícula del mateix títol, es va posar a córrer de costa a costa dels Estats Units mentre se li anava juntant gent i va arribar a l'altra banda, els qui l'acompanyaven, com si d'un guru es tractés, li van preguntar: “I ara què fem?”. Ell sense immutar-se els va dir: “Doncs tornem”. Això és el que ara, desprès de quatre dies de descans a Hondarribia i haver-nos mullat a les aigües del Cantàbric, ens hem dit: “Ara tornem cap al Mediterrani”. Aquest era l'objectiu de les “100 Fites”. No podem negar que desprès de 53 etapes de caminar, suportant inclemències meteorològiques, petits mals i allotjaments cada dia diferents i de prestacions sovint molt limitades aquesta tornada ara se'ns faci una mica costa amunt. Però sabem que a la que entrem en aquesta nova via principal, el GR-11, la transpirenaica que transcorre pel vessant meridional dels Pirineus des del Cabo Higuer fins al cap de Creus, tornarem a sentir-nos com abans. Són ja més de 2 mesos des que vàrem deixar Barcelona.

Aquesta primera etapa del GR-11 s'inicia al Cabo Higuer, que és la punta occidental de la desembocadura del Bidasoa, límit fronterer entre Espanya i França i fruit de moltes disputes històriques que ja he explicat per sobre en ressenyes anteriors. És un lloc que dona a mar obert i no gaire destacable. Com que la primera part de l'etapa és un recorregut urbà que travessa Hondarribia i Irun resseguint la riba occidental del Bidasoa, d'uns 10 Km, i sense senyalització, vàrem decidir fer aquest tram fa dos dies. Així ens desentumíem i avui ens quedava una etapa més curta. Així que avui hem anat a les afores d'Irun on ja comença la senyalització blanca i vermella i abans de sortir el sol ens hem encaminat cap a Bera de Bidasoa, ja dins de la comunitat foral de Navarra. Es tracta d'una etapa que no arriba a superar els 500 metres d'alçada, amb vistes cap a la vall del Bidasoa i l'única part del GR-11 que transcorre per la província de Guipúscoa. El camí ha seguit trams de pista, pujant primer a l'ermita de San Marcial, i després recorrent petits collets que s'enllaçaven els uns amb els altres. Després de dos dies de mal temps, pluges i tormentes, avui lluïa el sol, tot i que a les parts baixes, per sota dels 100 metres, s'acumulaven les boires. Hem creuat la presa d'un petit embassament, San Anton. El dia ha sigut esplèndid, amb bones vistes, creuant prats amb cavalls, i granges típiques basques. Hem tingut sempre a la vista el cim de Larrun, que vàrem vorejar per la part francesa. Per fi, hem tingut a la vista Bera de Bidasoa, poble molt bonic i punt d'on parteixen carreteres que van cap a França, i hem fet una baixada ràpida tornant als 40 metres d'alçada.

En resum, una etapa molt agradable, per camins fàcils, sense grans desnivells acumulats i que ha completat el que vàrem fer fa dos dies. Un bon començament per entrar en el mon de les 100 Fites en la part de tornada cap a casa. També hem constatat que els bascos tenen la senyalització al mateix nivell que els francesos.


Allotjament etapes 053, quatre dies descans i etapa 54 . Hondarribia. Guipúscoa.

Arribem a la platja de Baiona amb un sol de justícia, ens recullen la família i ens porten a una casa clàssica basca situada en el camí cap a Guadalupe per sobre Hondarribia. La casa té una vista espectacular d'Hondarribia, el Riu Bidasoa i Baiona. Molt ben situada té un exterior amb herba natural cuidadosament arreglada i una piscineta. A l'interior les estançes són àmplies i amb molta llum. Tot està ben endreçat i disposa de tot el que es necessita per passar uns dies de descans en una situació privilegiada. Aquests quatre dies de descans fem esmorzar de forquilla i ganivet a l'exterior, cada dia, fins que el dimecres dia 8 plou i esmorzem a dins. Als migdies visitem San Sebastian, Hondarribia i el Cabo Higuer i fem pinxos. Un dels dies anem a sopar a Hondarribia al Restaurant Alameda que ens deixa francament satisfets per la seva excepcional qualitat. El bo passa ràpid i avui divendres 10 d'Agost fem la primera etapa del GR11 direcció Cap de Creus fins a Vera de Bidasoa. La nostra família ens ve a recollir i avui tornarem a dormir aquí a Hondarribia però dema quan ens deixin a Bera de Bidasoa per fer l'etapa 55 fins Elizondo ells ja marxaran a Barcelona. No els retrobarem fins la zona del refugi de Viadós als peus del massís del Posets d'ací 16 dies. Se'ns farà llarg i feixuc despres del carinyo i les comoditats d'aquests dies amb ells. Així doncs la casa d'Hondarribia ha sigut on hem descansat l'etapa 53, quatre dies i també l'etapa 54. El lloc fantàstic 5/5 i la companyia més 5/5.