Etapa 057

Ja portem quatre dies des que vàrem començar el GR-11 al cabo Higuer al municipi de Hondarribia. Tot i que formi part de la ruta 100-Fites, ja podem apreciar diferències notables pel fet de què anem d'Oest a Est (del Cantàbric al Mediterrani) i transitem pel vessant meridional dels Pirineus. Aquestes són algunes:
1- El sol, quan caminem al matí, ens ve de cara i no d'esquena com a França.
2- Quan ens creuem amb algú ja no cal dir “Bonjour”, sinó “Hola, buenos días”.
3- Sopem més tard, mai abans de les 8 del vespre (a França era a les 7).
4- Ens creuem amb menys gent caminant pel GR, a diferència de França al GR-10 on el trànsit era més intens.
5- Hi ha molt menys fang i mosques que pel GR-10.
6- Mengem molt millor (el nostre plat preferit aquí a Navarra són les “pochas”) i més econòmic.
7- Escoltem parlar més el català.
8- En aquesta banda no hi ha “gites” o “auberges” i recorrem més als hotels petits o càmpings.
9- Els senyals vermells i blancs són més amples.
10- Trobem més pals indicadors on s'entrecreuen altres Grs.
Bé, segur que en el munt de dies que ens falten trobarem més diferències, però fins ara ens trobem molt a gust i entenem perquè hi havia gent que ens feia propaganda de Pirineu navarrès, un Pirineu amable.
L'etapa d'avui ha sigut de contrastos. La previsió era de pluges a primera hora. L'amo de l'hotel Etxeberri d'Eugi ens ha deixat poc després de les 7 al Puerto de Urquiaga. L'etapa ha transcorregut pel que se'n diu el “Quinto Real”, una zona històricament lligada a la fabricació d'armes i armadures, per le seva riquesa en aigua, fusta i mineria. El temps ha sigut bo amb una sortida de sol espectacular i amb grans vistes cap al nord. Hem passat per diversos colls al voltant dels 1200 metres. L'ambient era amable, de grans ondulacions d'herba. Després una baixada per una fageda magnífica fins a arribar a Sorogain, on hi ha un alberg totalment aïllat però que avui era tancat perquè és dilluns. Només ens hem creuat amb tres "Grdistes". A partir d'aquí calia tornar a pujar uns 400 metres fins al cim de Mendiaundi (1213 metres). Malauradament la boira ha tornat. Les vistes s'han perdut i el Petit Polze hagués tingut dificultats per seguir el GR si no hagués estat perquè quasi tota aquesta part el GR seguia una tanca centenària filada que ens ha guiat perfectament. Les tanques s'han utilitzat per posar la senyalització blanca i vermella. Hem arribat dalt del turó sense veure pràcticament res. La baixada ha transitat per una llarga pista pel bell mig d'una altra fageda fins a arribar al cap de 6 kilòmetres al petit poblet de Burguete, o oficialment Auritz. Al llarg de tota l'etapa ens hem seguit trobant moltes instal·lacions per la cacera de la “paloma torcaz” o tudó, que aquí aixeca passions per les que s'arriben a pagar quantitats astronòmiques per una temporada.
En resum, una etapa relaxada tot i la boira, on hem gaudit de bones vistes i de la tranquil·litat de la Navarra profunda i amable per camins molt agradables.


Allotjament etapa 056 Hostal Etxeberri. Eugi.


Ens venen a buscar (aquí ho coneixen com a “voy y vengo”) al Puerto de Urkiaga a uns 900 metres per baixar-nos fins a Eugi. Arribem al poble i fa molta calor. Dutxem i després dinem amb el Fernando Santana. "Pochas" de primer i lluç de segon, impecables. Flam de cafè casolà de postres . Excel·lent. Habitació amb dos llits i bany. Modesta pero còmoda. WC i dutxa dins de l'habitació. A mitja tarda els nostres visitants tornen cap a Elizondo i fem migdiada. Sopar similar al dinar, tot de qualitat. Esmorzem a les 6:30 mantega, melmelada, pa torrat i suc de taronja natural. Cafè amb llet. Abans de les 7 ens pugen al coll d'Urkiaga i a les 7:15 iniciem etapa 057 camí de Burguete.
Lloc excel·lent 4,8/5 i tracte molt bó 4,9/5