Etapa 061

Divendres 17 d'agost de 2018

Zuriza – Gabardito

19,9 Km


Com ja mencionava ahir vam entrar al Pirineu aragonès de ple. El paisatge, les muntanyes, els rius, els boscos i els desnivells no tenen res a veure amb el Pirineu navarrès tranquil i amable. Fins i tot les boires son completament diferents ja que són les que es formen a les parts altes de les muntanyes i van baixant. Res a veure amb les boires que venien directament de l'Atlàntic i es mantenien per les parts baixes de les valls. Avui de nou el pronòstic era incert. Hem sortit encara fosc del càmping de Zuriza i hem seguit durant tres kilòmetres per la pista de Taxeres. En aquest punt el GR es desdobla. Nosaltres hem agafat la variant 11.1 que puja directament al coll d’Estriviella (1996 metres). La boira estava a la part alta i allà ens l’hem trobat. Quan hem arribat ens hem hagut d'abrigar força ja que entre la suor per l'esforç mantingut, l'alçada i la boira la sensació era bastant desagradable. Es podien veure vistes cap a l'oest on encara es percebien les muntanyes navarreses. Hem començat a baixar amb rapidesa per la vall en direcció a la selva d’Oza. Un descens de 800 metres molt pirinenecs, primer per zones obertes i després per bosc. En un dels esglaons era tan empinat que hi havia instal.lat un cable per assegurar. A la selva d’Oza hi havia uns quants cotxes i gent que venia a passar el dia malgrat que la meteo no acompanyava. Hem seguit la carretera en direcció sud cap a Hecho durant uns sis kilòmetres. Per ser una carretera les vistes cap al congost on circula el riu amb un desnivell proper als 50 metres valia la pena. Hem trobat gent que estaven fent el descens amb neoprens. Per fi hem arribat al pont de Santa Ana d’on per un camí implacable, creuant varies vegades la carretera, puja 400 metres fins al refugi de Gabardito on passarem la nit.
En resum una etapa ja molt pirinenca, amb desnivells mantinguts i importants i amb una meteorologia una mica desagradable. Estem ja en el Pirineu agrest.