Etapa 050

Dijous 2 d'agost de 2018
Esterençuby – St Étienne de Baigorri
30,9 Km


Avui hem arribat a l'equador: Etapa 50, però encara ens queden 3 dies per arribar a l'Atlàntic. I a la vegada estrenem una calor com la que deveu patir a Catalunya. Fins ara la calor no era intensa i la notàvem durant el dia per la xafogor de les boires que ens hem trobat cada vegada més freqüentment a mida que ens acostem a l'Atlàntic. Hem sortit d'Esterençuby per anar a Saint Jean Pied du Port. Com sempre el GR-10 busca la ruta més difícil, així que hem pujat uns 400 metres cap a una pista que ha anat flanquejant durant uns kilòmetres per baixar en direcció a Saint Jean. La població és petita però molt interessant. És la capital de la Baixa Navarra. Cal tenir en compte que el regne de Navarra va existir des del segle IX, abans que el de Castella i Aragó. Aquest regne podia haver-se convertit en el regne i estat del Pirineus, però tant Castella i Aragó pel sud com França pel nord van barallar-se fins que van annexionar-la a uns i altres. Quan vàrem començar el GR-10 per la part catalana vaig parlar de les anomalies de la frontera entre els dos estats, que molt sovint no segueix la línia orogràfica, com a la Cerdanya i a la Vall d'Aran. La part de Navarra encara té moltes més anomalies ja que pràcticament a pocs llocs segueix la línia orogràfica. Això fa que la comunicació entre els dos estats sigui un colador. Saint Jean es va convertir en important perquè era el punt on convergien totes les rutes del camí de Sant Jaume que venien de tot Europa. Aquí hi havia allotjaments per rics i per pobres, i els pelegrins s'ajuntaven per fer l'etapa temuda de creuar els Pirineus per arribar a Roncesvalles. El poble està cuidat i manté moltes cases antigues així com l’església i les portes per on es creuava la muralla. En definitiva, lloc molt interessant per visitar.
El GR-10 des d'aquí es dirigeix cap a St Étienne de Baigorri. De nou fa la ruta més complicada que és pujar al cim de Munhoa de 1020 metres que està a uns 750 metres per sobre de Saint Jean. Una pujada dura, exposada al sol i que avui ho ha empitjorat aquesta maleïda calor que al final també ha arribat aquí. Afortunadament hi havia alguns abeuradors on es podia prendre aigua perquè hem suat de valent. A l'arribar al cim, ple de cavalls, un núvol ha alleujat la calor. Després, una llarga baixada, evidentment fent una gran volta, per arribar a St Etienne a on s'entra per un pont d'estil romà construït el segle XVII.
En resum, una etapa llarga (de més de 30 Km) amb forts desnivells acumulats tant de pujada com de baixada que amb la calor s'ha fet bastant més dura. Ara ens és difícil dir si preferim la boira que no es veu res però refresca, o la calor amb bones vistes però asfixiant. I demà més calor, però només a tres dies de banyar-nos a la platja d'Hendaia.  
 


Allotjament etapa 049. Hotel Andreinia Logis a Ezterenzubi


Arribem al poble amb molta calor per una carretera que baixa de forma molt directa. Ens atén la mestressa i ens acompanya a l'habitació. No gaire gran però amb dos llits un a tocar de l'altre. Dutxa, WC i rentamans correctes. Recorrem una mica el poble, típicament basc. Frontó on uns nens juguen a la pilota basca amb la típica pala. Sopar a les 19:30. El menjador s’omple ràpidament de gent gran i famílies amb nens que estan de passada o a l'hotel mateix (indicador de bona cuina). Sopa de ceps, amanida basca (formatge, pernil del país i enciam i carn de vedella amb mongeta tendra fina). Postres, en Jaume "gâteau basque" i jo formatge. A dormir aviat com cada dia. Esmorzar millor de l’habitual. Lloc 4,7/5 Atenció 4,9/5 molt atents i cordials.