Etapa 064

Dimarts 21 d'agost de 2018

Sallent de Gállego - Refugi de Brachimaña

21,7 Km

Encara fosc al matí, al mirar al cel prometia un dia esplèndid. Des de Sallent de Gállego el GR-11, per cert molt ben senyalitzat, va al petit embassament de la Sarra i a partir d'aquí per un camí d'aquells treballats i excavats va pujant sense treva en direcció al refugi de Respomuso. Es tracta d'un dels refugis emblemàtics de tot el Pirineu per estar en un punt clau per accedir a molts cims, alguns d'ells de més de 3000 metres: els pics de la Frondella i el Balaitous (del que ja vaig parlar ahir) en direcció nord, el Gran Facha en direcció est, i els pics dels Infiernos i tota una colla de puntes de més de 3000 cap al sud. El desnivell inicial era de 900 metres. Aquí un moment per menjar una mica i una petita conversa amb gent que també gaudeix de la muntanya: un basc que vol fer el GR en menys de 25 dies perquè són els que té de vacances, i una parella de Valladolid amants dels Pirineus. El dia esplèndid, nítid, sense un núvol. A partir d'aquí el GR baixa uns metres a nivell de l’embassament del mateix nom del refugi, i s'enfila sense pietat en direcció al coll de Terrabay, punt més alt de tot el GR: 2765 metres. Aquesta pujada ja era la tercera vegada que la feia, la primera fa 10 anys al mes de juliol amb molta neu. Quan ho penso ara, anant tot sol, potser va ser una imprudència. Ara no n’hi havia de neu, però el corriol, ben fressat i amb un gran pendent durant uns 400 metres s'ha fet molt feixuc. Per fi, en un canvi de gir en els darrers 50 metres per una canal on cal utilitzar les mans i fins i tot amb un cable, s’arriba a dalt. La vista és molt particular perquè a uns 60 metres per sota hi ha l'ibon de Tebarray, molt tancat i blau, i presidit pel conjunt dels cims dels Infiernos, un dels cims de 3000 més difícils. Hi havia molta gent, grups, fins i tot una família francesa amb tres nenes molt jovenetes. El GR flaqueja l'ibon en uns 200 metres per arribar a un segon coll. A partir d'aquí travessant diverses congestes es va baixant fins als ibons Azules, també d'una gran bellesa, i amb gent que s'estava banyant. Uns 200 metres més abaix s’arriba a l‘ibon de Brachimaña on en el costat contrari hi ha el refugi del mateix nom. Aquest refugi té una història molt curiosa. Fa uns 15 anys un empresari oscenc va decidir fer una gran inversió en tot el conjunt del balneari de Panticosa, amb hotels de luxe. Però li molestava el refugi clàssic que hi ha, la casa de Piedra. Així que va proposar fer aquest refugi perquè la Federació Aragonesa tragués el refugi a tocar al Balneari (li molestava la gent muntanyenca). El projecte se'n va anar en orris després d'una gran inversió, i ara coexisteixen els dos refugis.