Etapa 066

ETAPA 066

Dijous 23 d'agost de 2018

Bujaruelo – Refugi de Góriz

26 Km

 

L'any 1918, és a dir ara fa just un segle, el rei Alfons XIII va declarar la vall d'Ordesa Parc Nacional, tot just després d'haver declarat el de Covadonga a Astúries. L'entorn social de fa un segle no té res a veure amb l'actual i especialment la sensibilitat pel medi ambient. De fet per aquella època ja no quedaven ossos ni llops en tot el Pirineu, i quedaven molt pocs exemplars de bucardo, una espècie endèmica de la família de la cabra. També s'ha de fer un reconeixement que els grans pirineistes francesos, com va ser Lucien Briet, van posar esforços per aconseguir aquest reconeixement. El darrer exemplar de bucardo va morir ja fa uns anys i per tant és una espècie animal extingida. L'any 1982 el Parc es va ampliar més enllà de la vall d'Ordesa i es van incloure part de les valls de Pineta, Añisclo i Escuaín. Està clar que aquest parc nacional està a la màxima categoria dels parcs europeus i ofereix unes possibilitats immenses pels amants del muntanyisme. De totes maneres el tribut ha sigut la massificació turística, i el moviment de molta gent amb o sense experiència que es mou en zones d'alta muntanya. Això suposa un augment del risc d'accidents i cada any n’hi ha uns quants amb resultats mortals. Sigui com sigui, és una extensa àrea de gaudiment i pels que estimem la muntanya i hem pogut explorar el Parc, ofereix moltes zones lluny de la massificació.

L'etapa d'avui ha transcorregut pràcticament tota per recórrer tota la vall fins a arribar al refugi de Góriz, un dels refugis més mítics del Pirineu per la gran quantitat de possibilitats que ofereix la seva ubicació, entre elles la clàssica ascensió al Mont Perdut (3350 metres) per la via de l’Escupidera. Aquest cim que domina tota la zona, va ser pujat per primera vegada a començaments del segle XIX i durant molts anys es va considerar que era el cim més alt del Pirineu. Ara qualsevol nen sap que el cim més alt és l'Aneto, però en aquelles èpoques els sistemes de mesura eren molt rudimentaris. De fet, l'Aneto no es va assolir fins quasi 50 anys més tard, i també per muntanyencs forans. Avui calia sortir de Bujaruelo i baixar uns 6 Km fins al Puente de los Navarros, punt d'entrada a la vall, i actual punt on ja no es pot circular lliurement amb vehicles particulars. Aquesta és una de les mesures de control i preserveració del Parc. En aquest punt, dos grans amics, la Cristina Ibáñez i el Fredi Ródenas, anestesiòlegs vinculats al meu servei de l'Hospital Germans Trias i Pujol, s'han atrevit a seguir-me durant tres dies (o fites). Ens hem trobat a les 8 del matí al Puente de los Navarros i ràpidament hem seguit el GR-11 creuant un pont i ascendint pel marge esquerre del riu Arazas (riu de la vall d'Ordesa), a l'altra banda per on va la carretera. Calia pujar uns 1200 metres per arribar al refugi de Góriz. El dia era esplèndid i a mida que caminàvem per aquest camí ben fressat ens han arribat els primers rajos de sol. A l'alçada de la famosa Pradera de Ordesa el camí creua de nou el riu i va ascendint pel marge dret per on els allaus de turistes també hi pugen, amb nens i carmanyoles, per intentar arribar a la Cua de Cavall de Soaso. És un camí molt agradable perquè es va a tocar del riu veient els diferents ressalts i cascades. Cap a una alçada de 1800 m la vall s'obre i s’estén una ampla planícia herbosa que arriba fins al circ de Soaso amb la cua de Cavall a l'esquerra. Ens creuem amb molta gent, famílies i grups. Nosaltres ara hem de superar la paret del circ i ens decidim per la via clàssica de “Las Clavijas”. Es tracta de superar una paret d'uns 80 metres on fa molt de temps es varen col·locar unes clavilles i ara s'ha posat uns trams de cadenes. La vista sobre la vall és espectacular i la sensació de verticalitat malgrat la seguretat de les cadenes és imponent. Superem aquesta barrera i recuperem el camí normal que evita “Las Clavijas” donant un rodeig. Ens queden uns 200 metres fins al refugi i al final escoltem els primers trons amb un cel que amenaça pluja. Ens dirigim perquè ens allotgin i gràcies a la Maria, una Grdista amb qui hem coincidit en etapes anteriors ens col·loquen a la part nova del refugi.

En resum, una etapa on la Cristina i el Fredi ens han acompanyat i han gaudit de l'espectacle de la Vall d'Ordesa des de la Pradera fins a les alçades on emergeixen les Tres Sorores (Treserols). Mont Perdut, Cilindre i Pic d'Añisclo. Estem al rovell del Pirineu.