Etapa 067

ETAPA 067

Divendres 24 d'agost de 2018

Refugi de Góriz – Vall de Pineta

12,4 Km

L'1 de juliol de 1964 un nen de 9 anys va pujar amb el seu germà petit a un autocar a Barcelona. Desprès de més de 8 hores, havent-se aturat a mig camí, van arribar amb més nens a un lloc remot que es deia vall de Pineta. Els darrers 15 Km l'autocar havia hagut de fer maniobres perilloses i fins i tot creuar ponts de fusta a tocar al riu. Per fi, van arribar i van veure de sobte un enorme casalot de 4 plantes que s'anomenava “Casa de Colonias Jordi Turull”, que els escolapis inauguraven per primera vegada. Aquest va ser el meu primer contacte amb la vall de Pineta i el Sobrarbe. Això de “Colonias” em sonava a l'Àfrica, però no, ens havien dit que era un lloc perquè els nens poguessin jugar i passar uns dies. Des de llavors de forma ininterrompuda he estat lligat a aquesta terra i les seves gents. I la meva curiositat muntanyenca va fer que amb el temps anés explorant i investigant aquesta immensitat de territori, fins i tot aquells llocs que quan els veia de petit em semblava que eren inaccessibles.

L'etapa d'avui ha començat al refugi de Góriz, on ens hem despedit del Dario i el Daniel, dos Grdistes amb qui hem coincidit durant tres dies. Els altres ens hem dirigit al coll d’Arrablo o de Góriz. L'etapa és curta, però és de les més intenses i dures. Hi ha dues opcions per arribar al coll d'Añisclo i nosaltres hem triat la més espectacular que consisteix en rodejar el massís de les Tres Sorores per una faixa que voreja la Punta de las Olas, a uns 2700 metres. Aquesta ruta considerada perillosa té tres trams que requereixen de l'ajuda de cadenes i cables. El primer és l'ascensió per una canal amb un ressalt final d'uns 8 metres, el segon és el descens d'uns 20 metres per unes lloses blanques que rellisquen i la tercera el pas per una cornisa d'uns 2 metres d'amplada en un tram on cau aigua com una dutxa i es pot relliscar molt fàcilment. Nosaltres passem aquests trams amb respecte però sense incidents, gaudint de les espectaculars vistes cap a Añisclo i Pineta. He passat tantes vegades per aquests indrets en totes les direccions i a totes les alçades que em sento com estar al jardí de casa. Poc a poc ens acostem a l’amplíssim coll d'Añisclo i allà és com estar en una gran balconada a sobre del circ i el fons de la vall de Pineta. Després de gaudir i menjar una mica afrontem el pitjor, la baixada dels 1200 metres en vertical des del coll d'Añisclo fins al fons de la vall de Pineta. Cal prendre's-ho amb calma i filosofia perquè és llarg. La senyalització ha millorat respecte a la darrera vegada que ho vaig fer, i per tant la traça del camí és molt clara i millor. A uns 1800 metres trobo una fita a la dreta que indica el camí de les Parets de Pineta que en Jordi Matias, l'Enric i jo vàrem explorar anys enrere i que gràcies a publicar-ho comença a aparèixer als plànols. M'omple de satisfacció i em sento com un explorador del segle XIX. Acabem de baixar pel bosc amb trams que cal desgrimpar i on s'han posat trams de cable per ajudar. Tot i conèixer-ho mot bé, se’m fa feixuc. Arribem i ens acomiadem dels companys Grdistes amb qui hem coincidit alguns dies i que ens ha creat una complicitat insospitada.

En resum, una de les etapes més intenses i espectaculars de tot el GR-11. La Cristina i el Fredi ho han gaudit malgrat la duresa i la concentració per passar aquells punts difícils.