Etapa 068

Dissabte 25 d'agost de 2018

Refugi de Pineta - Parzán

20,1 Km

Les muntanyes són molt enganyoses quan les mires. Quan les contemples tens unes impressions d'accessibilitat que no són reals i fins i tot poden ocultar racons que fins que no t'hi enfiles és com si no existissin. Aquest engany visual va ser una de les motivacions ja fa anys per enfilar-me a aquestes muntanyes i viure i veure entorns inimaginables. Això és una mica el que hem viscut en l'etapa d'avui. Hem reemprès el GR-11 des del refugi de Pineta a 2 Km de l'ermita de la Mare de Déu de Pineta. Just del seu darrere comença a enfilar-se un corriol que es dirigeix cap a los Llanos de La Larri, un lloc mític per tothom que coneix la vall de Pineta. El camí transcorre per un dels boscos de faig primigenis del Parc Nacional, ja que molt poques vegades s'han fet tales massives.

Avui a més de la Cristina i el Freddi que es van apuntar a fer 3 Fites, ens acompanya també en Joan Anton, cosí meu i que ja és un vell amant de Pineta i del Sobrarbe i farà dues Fites.

En quant el camí arriba al replà de La Larri, i a l'hora que ho fem, és com entrar en un món nou on la planícia de la vall, de prop de 2 kilòmetres, la vista del circ on ja s'insinua la glacera del Perdut, i les Parets per on vàrem baixar ahir semblen hipnotitzar-nos. Però hem de seguir i pujar enmig d'un bosc d'uns 400 metres més. Quan es surt del bosc s'entra en un d'aquests mons insospitats i màgics. Cal progressar per un terreny bastant pla d'herba durant uns 2 Km. És un lloc que queda molt recollit però per on sobresurten tots els cims i el circ de Pineta. Per suposat es veuen les restes del que havia sigut l’imponent glacera del Perdut, ara fragmentada i en fase d'extinció. Hem arribat al coll de las Coronetas (2159) punt més alt de l'etapa. Aquí hem parat a fer fotos i vídeos. Desprès d'una llarguíssima baixada, primer per corriol fins a Petramula (lloc on arriben els cotxes i punt de pujada per anar al pic de La Munia (3134 metres) i Robiñera (3005 metres) i els llacs de La Munia i després per una pista que passa a la vora del petitíssim poble de Chisagües i finalment a la carretera que va de Bielsa al túnel del mateix nom que travessa a França. Allà ens hem trobat amb la família i amics que ens donen suport i hem dinat.

Per la Cristina i el Freddi avui han acabat les 3 Fites que es van comprometre a fer amb nosaltres. Sé que ho han gaudit i probablement han experimentat sensacions úniques. Moltes gràcies Cristina i Freddi, a ben segur ens trobarem de nou per fer noves activitats pel Sobrarbe.     


Crònica d’un acompanyant: Joan Anton Canet Vila

Joan Anton.jpg

FITA 68
L’any 1974 aproximadament, corria per Pineta un jove amant de la muntanya que de colònies feia escapades i excursions pels voltants.
El meu cosí i amic Jaume m’ha donat l’oportunitat de gaudir novament de fer aquestes escapades, després de 45 anys i poder participar en aquest repte de les 100 fites que juntament amb l’Enric Caceres estan fent.
Avui sortim ben aviat de la fons del Vall, a prop del Refugi de Pineta, amb una mica de fresca,  ens dirigim a Parzán, passant per l’esplanada de la Larri i el Coll de les Coronetas juntament amb una molt bona companyia, com la simpàtica i infatigable Cristina  i  l'incombustible i company de converses  Fredy.
Anem tirant amb una exigent pujada i de cop arribem  a l'esplanada de la Larri i ràpidament m’han vingut molts records de l’acampada que vaig fer amb els meus companys per atacar el dia següent al cim, el cor amb bategava molt ràpid i no del cansament, be això també, però sobre tot de l’emoció de tornar a estar allà després de molts anys.
Novament una altra exigent pujada ens fa arribar al cim amb unes vistes meravelloses del Mont Perdut, Soum de Ramond i d’altres amb les seves cues de cavall.
Anem direcció a Parzán amb moltes forces desprès del “tortón” que en Jaume ens ofereix per poder continuar fins al final,  que després de bastantes hores,  però que han sigut molt amenes i molt enriquidores,  arribem a destí i ens venen a rebre  una comitiva de benvinguda de la finalització de la fita 68 amb un bon dinar amb família i amics. Un dia genial.
Cristina i Fredy ha sigut un plaer compartir amb vosaltres aquesta espectacular fita. Demà novament un altra fita ... ja en tinc ganes.