Etapa 069

Diumenge 26 d'agost de 2018

Parzán – Biadors

19,9 Km

Estar fent les 100 Fites per zones tan àmplies i durant tants dies dona per viure moltíssimes experiències. Per suposat això inclou les personals, que poden ser tremendament enriquidores. Però com deia la mare de Forrest Gump això és com una caixa de bombons que fins que no li dones una queixalada no saps el que et pots trobar. Des  que vàrem entrar a l'Aragó aquestes experiències personals han sigut més enriquidores, potser perquè és per on transita més gent. Fa uns dies us parlava de la varietat de la gent que et trobes, la qual cosa vol dir que les motivacions i objectius són també molt diferents, i compartir-ho és el que enriqueix. Aquests encontres són fugaços, sovint es limiten a veure't en els refugis o perquè et vas creuant durant el trajecte. Els qui venen en direcció contrària no els tornaràs a veure, però una aturada i una conversa d'uns minuts poden donar per molt. Però els qui van en la mateixa direcció tens més oportunitats encara que cadascú vagi a ritmes o hi hagin objectius diferents. El dia que vaig sortir del refugi de Brachimaña i vaig agafar un camí d'enllaç amb el GR-11 sense baixar a Panticosa i sense senyalitzar, ens vàrem aplegar 6 persones a qui el guarda ens acabava de donar les indicacions. Era molt de matí i cadascú va sortir al seu aire: la María una biòloga d'Osca amb una filla que vol anar fent el GR-11 a trams, l'Oscar i la Marta una parella de Biscaia molt aficionats a la muntanya i que van fent a trams, i el Darío i el Daniel dos xicots de Saragossa que tenen molt pocs dies de vacances i aprofiten el que poden. Vàrem anar plegats durant dues hores resseguint una canonada i travessant dos túnels (ja us ho vaig explicar). Aquests fets de coincidència desperten una gran complicitat encara que no parlis, o et separis mentre camines. Vàrem estar plegats al refugi de Góriz, on la Cristina i el Freddi ja s'havien ajuntat a les 100 Fites, i vàrem sopar plegats. L'endemà el Darío i el Daniel ja ens deixaven, però aquests petits contactes han fet que fins i tot haguem fet un grup de Watsapp. És quelcom difícil d'explicar perquè l'únic que m'uneix amb ells és la passió per la muntanya, però quan aprofundeixes veus que malgrat les edats, les procedències o les professions diferents no estem allunyats perquè estar contemplant la profunditat de la Vall d'Ordesa crea una sintonia perfecta.

Avui l'etapa la reempreníem a Parzan i en Joan Anton, el meu cosí ha volgut acompanyar-me de nou en la seva segona fita. Veníem de Gistaín en cotxe encara fosc per reemprendre al punt on vàrem acabar ahir i per la carretera he distingit l'Oscar i la Marta amb els seus motxillons. M'he aturat a pujar-los perquè venien de Bielsa i amb el cotxe els hi he estalviat tres Km (caminant és una gran estalvi). Nosaltres hem deixat el cotxe i hem anat pel darrera pujant per la llarguíssima i empinada pista que arriba fins a l’embassament d’Urdiceto a 2350 metres. Amb en Joan Anton hem anat força ràpids aprofitant l’ombra i la fresca del matí. De nou el dia ha sigut esplèndid i a mida que pujàvem les vistes eren més impressionants. Vèiem el massís del Perdut per on havíem passat dos dies abans. Ens hem trobat l'Oscar i la Marta bastant amunt on s'havien aturat a esmorzar i ho hem compartit amb ells. Després de dues hores i mitja hem arribat al Collado d’Urdiceto, punt més alt de l'etapa on s'obrien les grans vistes sobre el massís del Posets i Bachimala (cims de 3000) i a la dreta la meva estimada Punta Suelza (2975 metres) a la que hi he pujat dotzenes de vegades i que com que li falten 25 metres pels 3000 pocs muntanyencs s’hi interessen. A partir d'aquí una llarga baixada per un corriol molt maco per la vall de Sallena. Per fi hem arribat a les bordes de Licier on els amics i familiars, a tocar el GR-11, han preparat una costellada en un dels llocs més idíl·lics del Pirineu. Al cap d'una estona, l'Oscar i la Marta han passat i els he convidat a compartir la costellada.

Hem fet fins i tot una bona migdiada sobre el prat que hi ha davant de la borda del David i l'Ana de Gistaín. De nou dia esplèndid i rodó on el component humà ha sigut extraordinari.

María, Oscar, Marta, Darío y Daniel me alegro de haberos conocido y seguro que de nuevo en estas u otras montañas nos volveremos a encontrar, porque hay algo que sin saberlo nos ha unido.

Però també vull recordar a altres persones amb qui tot just hem compartit petites estones com el Manolo i el grup de Castelló o el Jordi Creus que de forma solitària deu estar fent la gran volta del Perduts, o la parella alemanya o els de Valladolid i el grup de Jaen amb qui també hem coincidit, o el grup de navarresos que anaven sempre pel darrere nostre. A tots els dono les gràcies d'haver-los trobat.         


Crònica d’un acompanyant: Joan Anton Canet Vila

FITA 69
Després de la màgica experiència de l'etapa d’ahir, avui en Jaume i jo sols,  ens disposem a fer l'etapa de Parzán a Borda Licier passant pel Collado de Urdiceto, és una etapa especial,  i no precisament pel número, sinó perquè amb els anys que vàrem estar plegats a Pineta i els que ens coneixem no havíem pogut fer mai una sortida plegats i per a mi fer-ne una d’aquest nivell i amb la seva companyia i saviesa muntanyenca ja val la pena.
Novament ben aviat ens disposem a caminar per la carretera del Túnel de França i ens fiquem pel GR que ens condueix desprès de 9,10 km al Collado de Urdiceto, amb una pujada no molt intensa però constant i llarga i amb un molt bon ritme arribem a l’embasament, 1,5 km abans d’arribar al cim, i allà ens trobem amb uns amics que en Jaume ha fet pel recorregut i molt bona gent del país Basc, i ens disposem a recuperar energies per l’atac final.
Estic una mica desanimat, excepte de l’embassament, no he pogut fer memòria de la resta de quan vaig pujar el llac del Urdiceto, però el Jaume s’encarrega de posar-me al dia de les muntanyes, dels llocs i senders i ens dona temps d’immortalitzar el moment i el lloc.
Ens disposem tranquil·lament i amb força temps, a gaudir de la baixada cap a la Borda de Licier, fent fotos dels llocs on ens parem i a contemplar un paisatge realment esplèndid i amb un sol radiant i temperatura formidable com també vàrem tenir ahir.
Arribem a la Borda de Licier i la nostra sorpresa es que tenim un altre comitè de benvinguda però aquet cop ens ofereixen una cervesa, a peu d’arribada, que ens sap a gloria, realment un gran detall dels amics i família.
Des d’aquí vull donar les gracies a la família i els amics que ahir i avui ens ha recolzat i animat.....novament gracies.
Desgraciadament avui m’he d’acomiadar de compartir amb vosaltres les vivències que amb el Jaume he tingut el plaer de gaudir. Gràcies a ell, que m’ha regalat dos dies fantàstics per a mi i per a la meva memòria, que m’ha fet retornar a fa 45 anys quan anava fent excursions i escapades per aquests paratges. Em reafirma que l’esperit muntanyenc sempre estarà amb mi i tu ajudes que així sigui.
Gracies Jaume.

100 FitesKommentieren