Etapa 071

ETAPA 071

Dimecres 29 d'agost de 2018

Pla de Senerta – Pont de Salenques

22,4 Km

Avui ja hem travessat tot l'Aragó i hem entrat en terres catalanes. Estem en aquell territori en el que la divisió entre Aragó i Catalunya crea molts conflictes. Així com en el tractat del Pirineus per delimitar la frontera entre França i Espanya, del que ja n’he parlat, es va tenir en consideració els drets històrics i els pactes de territoris locals, potser aquí també s'hauria d'haver fet. El conflicte sorgeix perquè primitivament la divisió territorial era la que havia establert l’Església i en el segle XIX es va fer una divisió regional i provincial que no ho va tenir en compte.

Bé, per nosaltres ara el que ens mou són les muntanyes, i en aquestes 11 etapes travessant el que ara es considera Aragó, és a dir des de Zuriza, en el límit amb Navarra, fins al pont de Salanques a tocar a la vall d'Aran, hem rodejat els tres gran massissos pirinencs on s'inclouen els tres grans cims: Mont Perdut, Posets i Aneto. Són cims i massissos que no tenen res a envejar als grans massissos europeus. De fet, hem trobat gent que venen de mot de lluny per gaudir-ho. El gran avantatge del GR-11, quan ho comparo amb l'homòleg francès, primer és que aquests cims estan íntegrament inclosos dins d’Espanya i sobre tot que el grau de sobre-explotació és mínim comparat a França. Una vegada vàrem superar les pistes d'esquí de Candanchú i Formigal, és a dir des de Sallent de Gállego fins a la vall d'Aran han sigut unes etapes continuades de sensació de salvatge i d’aïllament, encara que de tant en tant creuéssim carreteres. Aquesta zona permet viure un ambient d'alta muntanya on, com avui, et trobes molt poca gent.

Avui l'etapa consistia en pujar durant 7 Km per una pista que s'enfila per la vall de Vallibierna, pel vessant meridional de la Maladeta. Això ha permès gaudir d'unes vistes fantàstiques de l'Aneto i tots els cims de més de 3000 que el rodegen. Tempestats, Margalida, Russell. És possible pels qui no són molt muntanyencs pujar amb un transport públic fins els 2000 metres. L'etapa d'avui també s’ha caracteritzat per la que més estanys es podien veure en una jornada: Ibones de Vallibierna, ibon de Cap de Llauset i ibons d'Angllos. Una vegada acabada la pista el camí anava pujant per superar el coll de Vallibierna (2730 metres) amb el cim de Vallibierna al vessant sud. D'aquí tinc un record d'haver pujat amb en Jordi Matías i els meus fills, Arnau i Bernat, molt jovenets el dia que es va matar la Lady Di, és a dir fa ara exactament 22 anys. La pujada i baixada del coll en els darrers 200 metres és molt feixuga perquè cal anar sortejant gran quantitat de blocs de roca, un trenca peus. Les vistes des del coll són impressionants cap a la Maladeta, i al fons es distingeix tot el massís del Posets i més enrere el Bachimala. Desprès calia baixar uns 300 metres en direcció al nou refugi de Cap de Llauset. M'ha impressionat pel bé que es veu de modern i miraré de tornar per allotjar-me un dia. Després calia remuntar un petit coll (coll d'Estanyets) i per aquí fer un llarg descens per la vall d'Angllos i després enllaçant amb la de Salenques. Baixada no llarga en distància però feixuga, primer pels grans blocs de pedra i després per la baixada molt pronunciada pel mig del bosc. En total 1100 metres seguits baixant. Per fi s'arriba a la carretera.

En resum, una etapa llarga, dura, però amb un ambient d'alta muntanya. I per fi entrem a Catalunya.