Etapa 051

Divendres 3 d'agost de 2018
St Étienne de Baigorri – Bidarrai
17,7 Km

Desprès de quatre dies que estem al Pirineu Basc, que ni l'Enric ni jo no coneixíem, crec que la característica que té i que el diferencia de la resta del Pirineu és aquesta combinació d'espais suaus i bucòlics amb espais agrestes i abruptes. Això ho percebem molt quan caminem per camins que flanquegen, molt estrets i que els pendents cauen molt ràpidament centenars de metres per zones herboses. Potser aquesta orografia tan contrastada està també en el caràcter del poble basc.
L'etapa d'avui semblava que era un pur tràmit de 17 Km, molt menys que els més de 30 d'ahir. No ha estat així. El gran al·licient era que en la major part del tram, la ruta ressegueix la divisòria d'aigües, i aquí coincideix amb la línia fronterera entre França i Espanya. És una zona de poc més de 1000 metres d'alçada, però que contrasta amb els poc més de 200 metres del fons de la vall. El temps ha sigut bo, amb una visibilitat mitjana per la calima, encara que a partir de les 11 amb molta calor i gens d'aigua. M'ha semblat veure el mar, però no n’estic segur. Al mirar a un costat i altre no saps en quina banda ets, i per tant aquesta delimitació artificiosa de les creuetes de la frontera te n'adones que no té cap sentit. A un costat parlen francès, a l'altra castellà i el basc que és molt present en la toponímia de la banda francesa però que no l'hem sentit parlar. L'etapa s'enlairava uns 800 metres per agafar l'ampla carena fins a un primer cim de 1029 metres (Buztanzelhay). A partir d'aquí s'ha tractat d'anar fent muntanyes russes per la carena al llarg d'uns 7 Km, pujant i baixant colls. Els cims: Astate (1022 m), Tutulia (983) i finalment el cim més emblemàtic i més alt, Pic d'Iparla (1044 metres). A partir d'aquí ja no tornarem a pujar els 1000 metres. Està clar que la banda basca cau més suau cap al mar que la catalana, on en el primer dia des de Banyuls ja vàrem pujar al Puigneulós a 1250 metres. I sembla que va ser fa quatre dies i ja ha passat un mes i mig. A partit d'Iparla una gran baixada de 900 metres fins a Bidarrai enmig de vegetació, terreny pedregós i molta calor.
En resum, etapa molt espectacular per les vistes i un carenejar d'uns kilòmetres molt espectacular. El vessant est molt abrupte, l'oest molt suau. Els contrastos bascos. Demà penúltima etapa del GR10, molt llarga (més de 30 Km) amb muntanyes russes que faran que acumulem bastants metres de pujada i baixada. També esperem calor i per tant ens haurem de llevar molt d'hora.


Allotjament etapa 050. Gaineko Karrikan Bagorri.

Baigorri és una població al Pais Basc a la vora de Saint-Pied-de-Port, que és la porta d'entrada del Camí de sant Jaume cap a Roncesvalles. Totes les cases són blanques amb la fusta vermellosa pintada del mateix color vermellós que les teules (totes, totes). Camps d'herba i vinyes. La Gite està millor del que semblava per fora amb compartiments de dos llits separats, i aire condicionat al Bar/Menjador que s'agraeix amb la calor que fa fora. WC i dutxa comunes, però netes. Fem dutxa i unes "pétillantes" (Perrier). Wifi disponible justeta. Sopar 19:30 Ens donen amanida amb tomata, enciam, ceba i tonyina en escabetx. De segon pollastre "à la basque", dolç amb una salsa prou bona. Postres amb "gâteaux" bascs. A dormir aviat. Esmorzar ben muntat a partir de 6:30 i ben organitzat . Sala amb tauletes, cadires amb una àrea de cafè, embotit i formatge (escàs) , pa i confitura. Gite 4,7/8 Atenció bona 4,8/5.