Etapa 052

Dissabte 4 d'agost de 2018
Bidarrai - Sare
34,3 Km

Un dels aspectes més importants a tenir en compte davant un repte com el “100 Fites”, és l'alimentació. El consum calòric mitjà que fem durant el temps que caminem està al voltant de les 2000 calories, el qual vol dir que necessitem al cap del dia prop de 3000 calories. Ingerir aquesta quantitat de forma saludable i ben repartida no és gens fàcil. Mentre caminem procurem de beure tot el que podem perquè la sensació de set és molt intensa, més en aquests dies que a més fa molta calor. La sensació de gana no és tan intensa i tendim a menjar, més perquè sabem que ho necessitem que no pas perquè la sentim. Amb tot això, durant aquestes marxes que duren força hores la quantitat que mengem és inferior a la que necessitem. Això fa que a la tarda, quan ja hem acabat, al vespre sí que notem la sensació de gana. El problema és que el que ens proveeixen en els llocs d'allotjament o el que portem a sobre ni és suficient ni sempre ens ve de gust. El risc llavors és que si et donen menjar bo, mengis per sobre del que hauries i a sobre a la nit no tot es digereix de la mateixa manera. Això és el que m'ha passat en aquesta etapa 052. La nit anterior vaig sopar més del que devia per la gana i durant la nit la digestió no ha anat prou bé. Al matí, al llevar-nos, no em sentia be. Sensació d’indigestió, però s’havia de caminar perquè l'etapa era llarga.
Hem sortit ben d'hora de Bidarrai perquè havíem d'afrontar un primer coll (Artzatey) amb un desnivell de 600 metres. Després havíem de seguir per diversos colls i una llarga carena. Les vistes eren molt bones i un home navarrès de certa edat, que ens ha reorientat, ens ha explicat totes les vistes que no distingíem bé per la calor. De fet el mar ja és ben a prop però t'ho has d'imaginar. Hem arribat al coll de Zuharreteaco (566 metres) on ens hem creuat amb una colla de motoristes de muntanya que no ens han causat bona impressió. La calor ja collava força, i entre l'esforç i la indigestió, l'estona no ha sigut gens agradable. Per fi, hem començat a baixar en direcció a Ainhoa (un poblet turístic). Per baixar ho hem fet per una pista que estava rodejada per les creus on celebren el via crucis a Setmana Santa. A la part alta, amb molt bones vistes, una petita ermita amb tres creus rodejades per un conjunt de làpides antigues.
En resum, una etapa dura, llarga i calorosa en la que el malestar digestiu no ha ajudat. Demà estarem millor i procurarem fem millor els àpats.  


Allotjament etapa 051 Gite Airezabal Bigarray


Una Gite alternativa ja que està oberta sense qui la controli fins les 18:00. Quan arribem hi ha uns nois francesos que després marxaran. Trobem una habitació amb 4 lliteres amb el nom del Jaume i ens hi instal·lem. Dutxa que has de prémer contínuament un botó perquè surti aigua. WC i rentamans comunitari i només un. Arriba un francès que truca al telèfon de la Gite i el col·loquen a la nostra habitació. Al cap d'una estona, en part per l'aroma de la nostra roba, marxa. La gite és en general força penosa, de les pitjors on hem estat. Nomes deixen esmorzar (convencional) i no fan sopars. Anem a sopar a l'antic Hotel del poble. Fem una amanida fresca compartida, jo un tros de carn, però el Jaume s'aventura amb un combinat, amb "morcilla", xistorra, ou ferrat, i llom en adob (una bomba). L'endemà tindria conseqüències.
Esmorzem a les 5:45 i a les 6:30 Marxem Gite 2/5 i atenció nul·la.