Etapa 073

ETAPA 073

Dissabte 1 de setembre de 2018

Pont deth Ressec – Pàrquing Pierró

26,4 Km

 

El Parc Nacional d'Aigües Tortes i l'Estany de Sant Maurici és un dels llocs de més atracció pels senderistes i muntanyencs d'arreu. Des què es va dissenyar el circuit dels “Carros de Foc”, que recorre tots els refugis del parc i que cadascú que ho fa decideix en el temps que ho vol fer, grans quantitats de muntanyencs ho recorren anualment. L'etapa del GR-11 que hem fet avui, pràcticament transcorre íntegrament dins d'aquest bonic Parc i per tant el creuament amb muntanyencs és molt freqüent. Avui se’ns ha ajuntat la penya de Reus (en Dalmaci i l’Andreu amb la gosseta Neula) en Jaume Calmet (res a veure amb en Jaume Canet) que és de Tarragona i encara que són amics, ja sabeu que les relacions entre Reus i Tarragona no són bones. Sortim del Pont deth Ressec, camí del refugi de la Restanca i per on passa una variant del GR-11. Nosaltres triem seguir pel GR-11 principal així que hem agafat la pista de Loseron, fins al coll de Pruedo i després baixar fins a l'inici del camí del refugi de Colomers, en un total de quasi 10 Km. Fins llavors les boires que venien de la vall d'Aran ens van acompanyar però sobresortien per sobre el Montardo i el Tuc de la Salana donant una imatge de barreja de boira i alta muntanya molt bonica. Hem passat per sota de la presa de l'estany de Colomers. Hem anat vorejant estanys: Long i Obago. Hem anat en direcció a port de Ratera (2594 metres), punt més alt de l'etapa. Ens hem aturat al darrer estany per menjar i afrontar els quasi 400 metres de desnivell. Pugem i em poso en primer lloc. Ràpidament la gosseta Neula, un esquitx que pesa 2 Kg i no aixeca més de 30 cm del terra se’m posa als peus. Ella prefereix seguir al primer en comptes del seu amo (l'Andreu). No m'ho puc creure que al ritme que vaig i amb els pedrots que ens anem trobant la gossa no deixa d'estar entre les meves cames. Els darrers 100 metres decideixo posar-la a prova i accelero el ritme tot el que puc, em concentro i sento el dringar del collar que porta. No es desenganxa de mi ni mig metre. Quan arribo dalt del Port, m'aturo i m'assec i ella es posa a bordar i jugar amb dues noies israelianes que segurament estan fent els Carros de Foc. Aquesta gossa és incansable i ens pot a tots. Quan ens ajuntem els cinc comencem la llarga baixada, rodejant el pic de Ratera (2862 metres) el llarg descens fins al llac de Sant Maurici. La gossa segueix saltant per grans blocs i creuant rierols. Arribem al punt on arriben els taxis que pugen al Parc (no es pot pujar amb cotxe particular). Allarguem l'etapa fins al pàrquing on s'han de quedar els cotxes no autoritzats i així demà escurçarem 3 kilòmetres.

En resum, una etapa d'alta muntanya, acompanyats pels amics de Tarragona (ja van fer l'etapa de Tossa de Mar fa més de dos mesos i mig), amb un temps fantàstic, molt bones vistes i una temperatura agradable per l'alçada. I la Neula que ens ha sorprès i ens ha fascinat la seva habilitat per moure's per la muntanya.