Etapa 084

Dijous 13 de setembre de 2018

Núria – Setcases

19,9 Km

Parlar de la Núria – Setcases és parlar d'un clàssic del muntanyisme de travessa català. Qui més o menys s'ha bellugat per la muntanya catalana ben segur que ha visitat en algun moment aquests indrets. Sense parlar de Núria i l'ascensió caminant o amb cremallera, molts noms com Puigmal, l’Olla, Noucreus, Coma de Vaca, Balandrau, Gra de Fajol, Pic de l'Infern, Bastiments, Coll de la Marrana, Carançà, i un llarg etcètera ben segur que us sonen i a algun d'aquests llocs hi haureu anat. Aquesta zona és la darrera (o la primera segons d’on es vingui) d'alta muntanya abans d'acabar el GR-11. Hi ha punts que freguen els 3000 metres. Històricament aquest camí era transitat per pelegrins que anaven al Santuari de Núria o per la transhumància. Malauradament, aquesta zona té també la seva part negra. Sigui perquè és molt transitada, bé perquè té un microclima caracteritzat pel vent del torb, o per les dues coses la incidència de morts per accidents o per la meteorologia és considerable. Precisament, en el coll de Noucreus (2795 metres) per on avui hi hem passat, hi ha 9 creus. Aquestes creus estàn relacionades per una llegenda ancestral, que es remunta molt en el temps, que si es llençaven nou creus als estanys de Carançà, just sota la carena a la vessant francesa, protegia contra els mals esperits, les tempestes i un gegant que vivia en aquest indret. Això ja ens dona una idea de que tot aquest entorn és ple de creences de tota mena, però l'atracció dels miracles de Sant Gil i la Mare de Déu de Núria feia que la gent busqués la protecció per poder arribar sense incidències.

Al matí plovisquejava i el cel era ben núvol. Ens hem llençat a pujar en direcció al coll de Noucreus. Per desconeixement no portavem les nou creus de protecció, així que la boira, el fred i el vent ens han acompanyat una bona part del trajecte. De vistes cap i tampoc hem vist els estanys de Carançà i molt menys el gegant. Hem seguit per la carena i un ramat d'una dotzena d'isards se'ns han creuat a molt poca distància. Hem passat per sota dels cims de la Vaca i hem començat un curt descens cap al coll de Tirapits. Allà la boira ha començat a esbair-se i com fantasmes ens aparegut desenes de muntanyencs amb qui ens hem creuat. Eren els bufes d'Olot que anaven cap a Núria seguint aquesta tradicional travessa. Hem seguit més avall i a la vista de la magnífica vall de la Coma de Vaca hem esmorzat, amb el Balandrau i la Gra de Fajol de front. Una petita pujada ens ha deixat al coll de la Marrana. Hem baixat en direcció al refugi d’Ulldeter (estava tancat) i en 20 minuts hem arribat a la carretera de Vallter. Des d'aquí, seguint una part per un antic sender (probablement ramader) i una part per carretera hem arribat a Setcases, on ens hem allotjat.

En resum, avui ha estat la darrera etapa d'alta muntanya de les 100 Fites, marcada per la meteorologia dolenta, pròpia de la zona. Amb tot això, hem gaudit d'aquestes magnífiques contrades.


Allotjament etapa 083 Hotel Vall de Núria

Situat en el mateix edifici del Santuari de la Mare de deu de Núria. Hotel net, i amb instal·lacions bastant noves i cuidades. Ens donen una habitació correcta amb dos llits individuals, WC, lavabo, rentamans i bidet. Estem còmodes. Dinem la resta d’entrepà que ens havia preparat la Conxa Bertran. Acompanyem en Jordi Matias fins l’estació per agafar el cremallera cap a Ribes i després tren fins a Planoles per recuperar el cotxe. Bugada de samarreta i calçotets que estenem al lavabo. Sopem sobre les 8:15 un bufet de l’hotel prou correcte. Com al matí a l'hora d’esmorzar estarà tot tancat ens donen un pícnic amb entrepà, suc de taronja, poma, aigua i un iogurt. Al matí mengem iogurt. L’entrepà és bastant axarrait sense tomàquet ni oli. Sortim sobre les 7:00 i plou. Ens equipem amb protector motxilla i goretex i pugem amunt cap al coll de Nou Creus.

Lloc correcte 4,6/5 Atenció correcta però despersonalitzada 4,3/5.