Etapa 085

Divendres 14 de setembre de 2018

Setcases – Beget

26,6 Km

Des que vàrem entrar en el Pirineu gironí, fa pocs dies, sembla com si ja estiguéssim a casa. Per un costat és un territori que ens coneixem molt bé, estem rebent suport de coneguts i familiars i l’orografia és més benigna. El qual no vol dir que les etapes siguin menys dures. De fet, ens queden etapes llargues i amb desnivells que acumulats són importants. Estem al Pirineu que baixa progressivament cap al mar, que comencem a ensumar. És aquesta simetria pirinenca en la que els extrems mediterrani i cantàbric es suavitzen. Amb tot això, avui hem pogut albirar pel vessant meridional el Canigó (2785 metres). Ahir, a la carena del Noufonts i el coll de Carançà vàrem arribar als 2809 metres, és aquest intent del Pirineu per mantenir-se ben altiu. I això ens ha fet recordar com fa quasi tres mesos hi varem pujar aquella nit memorable i emotiva per veure sortir el sol des del cim del Canigó la nit més curta de l'any. En aquell moment, quan miràvem cap al sud encara vèiem molt lluny el pas que hem fet, i avui mirant cap al Canigó, percebem els nostres dos destins, el cap de Creus i Barcelona, molt a prop. Aquesta vida de nòmades durant més de tres mesos ens empeny a tirar endavant, malgrat les inclemències meteorològiques i l'esforç físic, i ens assegura a nosaltres mateixos que serem capaços d'assolir el repte de les “100 Fites”.

Hem sortit aviat de Setcases a la foscor que a hores d'avui ja hi ha a les 7 del matí. Al Canigó fa tres mesos el sol va sortir a les 6:07, i això ens fa ser conscients com estem tan determinats pel pas de les estacions i de la geografia. I com no! Davant nostre ja hem trobat boletaires que en aquesta temporada tan esplèndida estàn gaudint de la collita de rovellons i ceps. Nosaltres els veiem i ens dona una certa enveja ja que no podem aturar-nos. Els avancem i els diem que estiguin tranquils perquè no els els prendrem.  Fem la gran pujada del dia fins al pla de les Bigues i després al coll de Lliens (1864 metres) encara que prèviament freguem per darrera vegada els 1900 metres. Ens arriben els primers rajos de sol que ens dona una imatge de contrast de llums junt amb la verdor i la rosada que sembla que hagi gebrat. No fa fred i veiem la llarga baixada cap a Molló, passant per àmplies zones herboses. Deixem el camí que per una variant del GR-11 va cap al Costabona. Cap al sud les àmplies valls del Ripollès i més enllà un mar de núvols baixos que ens fa imaginar les boires que deuen haver a la plana de Vic. El descens envoltats de cavalls és mot agradable. Ens aturem a Molló on esmorzem el que ens han preparat a l’hotel La Coma de Setcases i la gran sorpresa: el nostre fidel i inestimable amic Jordi Matías ens apareix avui de ciclista que en sentit invers ha vingut a trobar-se de nou amb nosaltres. Parlem i ens fotografiem i ens acomiadem. Ell segueix el camí en sentit invers. Nosaltres baixem cap al riu a buscar el molí del Riberal. Aquí cometem un error de camí que ens du a un coll més septentrional, en la carena que va a Coll d'Ares i que uns panells ens indiquen que és per on van fugir alguns republicans en acabar la guerra civil. Una enderrocada contrucció anomeda “Casilla dels carrabiners” ens indica que era un pas que va estar molt vigilat. Per no recular seguim per la carena en direcció sud fora del GR-11, però que en poca estona reemprenem. Ara ens queda una llarga baixada cap a Beget d’uns 800 metres que segueix un corriol que travessa diverses vegades la llarga carretera que uneix Camprodon amb Beget. Després d'un parell d'hores arribem on la Montse ens espera i li deixem les motxilles. Seguim 1,5 km més avall fins al pont d'en Quelet on tanquem el track. Sempre m'ha impressionat l'aïllament de Beget fins i tot avui en dia que es pot arribar per llargues carreteres amb mols revolts.

En resum, un dia que transitem del Ripollés a la Garrotxa i que ens fa sentir ja el mar a prop. Encara que ens queden 15 etapes però sentim que les 100 Fites quedaran assolides amb seguretat. Gràcies pel suport de tothom que ens segueix.


Allotjament etapa 084. Hotel La Coma Setcases

Arribem a les 14:20. Benvinguda molt amable, ràpida i correcta. Habitació quàdruple compartint bany, amb dutxa, WC i pica. Dinem amanida i costelles de xai excel·lents (ovella ripollesa molt reconeguda) vi del Priorat i cervesa. La Carme i l'Agustí es desfan en atencions perquè estiguem còmodes. Per la tarda fem una mica de bugada i treballem etapes prèvies pendents per les xarxes. Sopem  a les 8:00 sopa de tota la vida i tros d'entrecot de vaca gironina. Al matí l'Agustí s'aixeca a quarts de set expressament per fer-nos cafè que prenem amb una magdalena. Entrepà de bull blanc amb pa amb tomaquet per l’etapa. Sortim sobre les 7:15 camí de Beget. Lloc excel·lent 5/5 i atenció 5/5.