Etapa 086

Diumenge 16 de setembre de 2018

Beget – Albanyà

30,6 Km

 

L’èxit de les 100 Fites, que encara està per concloure, no només ha depès de les nostres cames sino del suport de molta gent que de forma continuada o puntual ens ha donat suport en diferents formes. Avui hem fet una etapa que temíem. La temíem per lo dura en distància i desnivells, tan positius com negatius, i perquè la previsió meteorològica no era bona. De fet, en la preparació que vaig fer a la primavera ja l'havia fet un cop, però amb tot, calia prendre-se-la amb decisió. El suport que ens ha donat la Montse avui ha sigut fonamental en dues de les formes que anomenem “voy y vengo” y “voy ligerito”. La primera ha sigut que ella s'ha llevat ben d'hora per acompanyar-nos, encara ben fosc, des de Sales de Llierca, on a casa de la família Girbau-Canet hem fet l'etapa de descans, fins al pont d’en Quelet, un kilòmetre i mig avall de Beget en la carretera que va en direcció a Oix, i que abans d'ahir havíem acabat i també la Montse ens va recollir. Per anar calen més de tres quarts d'hora. Això és un “voy y vengo”, ens recullen en el lloc on acabem l'etapa i ens tornen a deixar al matí al mateix punt. El segon suport i fonamental per l'etapa d'avui és que després de deixar-nos, la Montse ha anat fins al punt d'arribada, al càmping Bassegoda Park, a 1 Km d'Albanyà per deixar-nos el material de la motxil.la que no ens calia. Això és el que anomenem “voy ligerito” ja que només ens cal portar un mínim de pes, i en una etapa de més de 30 Km amb molt desnivell, l'esquena ens ho agraeix.

Quan ens hem acomiadat de la Montse, el cel era encara bastant fosc però es percebia lo ennuvolat que estava. Hem anat en direcció Est a creuar en 2 km la riera de Beget i pujar per la marge dreta en direcció a la collada dels Muls (650 metres), per tant un primer desnivell d'uns 300 metres. El camí passa per l'interior de la casa de Les Feixanes, ara totalment enrunada. Sempre que passo per qualsevol masia com aquesta intento imaginar-me quanta gent hi va viure els neguits i alguna alegria que deurien tenir, i que això va durar unes quantes generacions en unes condicions de vida que ara se'ns fan inimaginables. Estem a la Garrotxa i, encara que molt aïllades, en hi ha moltes. A partir d'aquí el camí segueix una pista intransitable en direcció a la vall d'Hortmoier. Deixem a l'altra banda de la riera l'ermita romànica de Sant Miquel d'Hortmoier. També m’impressionen aquestes ermites que les que menys tenen 800 anys d'antiguitat, i que afortunadament moltes d'elles s'han conservat a diferència de les masies. Desprès d'uns tres kilòmetres el camí deixa la pista que aniria cap a Oix, i creua la riera per un pontet per enfilar-se amb decisió cap a Talaixà. El coll està a 753 metres i el nucli ha viscut moltes vicissituds però que gràcies a un personatge anomenat “Rodri”, oriund de Huelva i el centre excursionista d'Olot, l’església i alguns edificis s'han reconstruït. El Rodri va ser el darrer habitant de Talaixà i juntament amb varies associacions van lluitar per que una empresa cinegètica impedís el pas. Ara hi ha també un refugi lliure. Talaìxà era important per que comunicava la vall de Beget amb la de Sant Aniol i era un punt estratègic pel contraban donada la proximitat de França. Hem seguit el camí que flanqueja des de Talaixà fins a Sant Aniol. És un camí molt espectacular per les vistes sobre la vall i les muntanyes garrotxines ben encatifades de bosc, que a la distància sembla inexpugnable. Ens trobem el famós “Salt de la núvia” on una llegenda que també es troba en altres indrets diu que una núvia es va tirar en el moment que passava quan anava després del casori cap a la casa pairal del marit, perquè l'havien obligat a casar-se. Arribem a Sant Aniol d'Aguja lloc emblemàtic de la Garrotxa. Aprofitem la font sota tres roures per esmorzar, i seguim perquè ara ens falta la pujada més forta.  Anem primer en direcció sud i a uns 500 metres a l'esquerra el GR puja per la coma del Mas del Forn primer fins al coll Roig (829 metres) i després cap al coll de Principi (1127 metres). La pujada és feixuga, però una part important va a la ombra. Seguim per pista fins a coll de Bassegoda (1102 metres) darrer punt de més de 1000 metres de la ruta. Aquest és el punt per on és puja més habitualment al cim de Bassegoda (1373 metres). En una ràpida baixada per un corriol farcit de rocs ens trobem el refugi no guardat de Bassegoda. D'aquí passem per Can Nou i en una llarga baixada per pista d'uns 8 Km arribem al càmping de Bassegoda Park per dormir en un bungalow on la Montse després de molts kilòmetres recorreguts ens ha deixat les motxilles.

En resum, un dia dur amb una meteorologia molt bona i que malgrat la duresa, el suport que ens ha donat la Montse ha fet que l'etapa fos més alleugerida. Hem deixat la garrotxa i entrem a l'Alt Empordà i el mar ja l'ensumem.


Allotjament etapa 085 Girbau-Canet Salas de Llierca

Casa reformada de l'antiga rectoria del poble, amb molt de gust amb pedra vista i bigues de ferro colat que hi encaixen perfectament. Exterior per davant i també per el darrera molt ampli i verd en consonància amb el paisatge dels boscos propers. Casa de fusta feta a mida en la part mes allunyada de darrera. El interior te una sala menjador, molt gran que comunica amb la terrassa exterior i la cuina també molt gran. Es molt espaiosa. El pis superior hi han tres habitacions i un bany amb una altell en una de les habitacions. Tortellà es el municipi veí on és fa la compra amb molt bon genero, especialment el pa i la coca. Sopem sopa de pasta i croquetes. Al mati del dia següent (es dia de   descans) fem un esmorzar de forquilla amb els productes de Tortellà. Al migdia es fa una celebració familiar (aniversari mare d'en Jaume i del seu fill gran l'Arnau i s'ajunta una bona colla (17 en total) entre germans, fills-filles, novies i nuvis). Macarrons i xai al forn, ben regat. Finalment marxa tothom . L’endemà ben aviat comencem la etapa 086.

Lloc Excel·lent***** 5/5, Atenció rebuda Excel·lent***** 5/5