Etapa 087

Dilluns 17 de setembre de 2018

Albanyà – Maçanet de Cabrenys

19,7 Km

Sempre hem dit que totes les etapes tenen quelcom d’interessant. L'etapa d'avui ha sigut una etapa de les que en diem “light” ja que la distància i els desnivells estan per sota de la mitja. La predicció del temps era bona, però quan hem sortit del càmping Bassegoda Park el cel estava molt ennuvolat. Hem arribat al nucli del poble i ràpidament hem girat en direcció nord per un corriol que s'enfilava sense pietat en un terreny molt rocós on de vegades calia ajudar-se amb les mans. Hem anat cap a la Serra de Ferrerós, on hem agafat una pista en pla muntanyes russes, un puja i baixa continu, el qual acumulava més metres del que havíem previst. Estàvem en la transició de la Garrotxa a l'Alt Empordà, i la vegetació era molt espessa. Hem vist com en determinats llocs hi havia explotació forestal, però malgrat això els arbres no ens deixaven veure les vistes. Teníem l'esperança de veure el mar: impossible. A més la boira ha anat a més. Hem passat per l'ermita de Sant Feliu de Carbonils, un d'aquests indrets solitaris i que com deia fa uns dies m'invita a pensar qui la va construir i quanta gent ha vingut a complir les seves obligacions litúrgiques. Al voltant hi ha poques masies, que veiem totalment abandonades. Arribem a superar els 700 metres. Després deixem la pista i baixem per un corriol molt pedregós fins a abocar a una nova pista que condueix a Sant Miquel de Fontfreda. Poc després ens emboliquem en un batibull de senyals que ens fa retrocedir ben bé mig kilòmetre. Com que no ho veiem clar decidim seguir la pista que sabem ens conduirà fins a Maçanet de Cabrenys, després de fer bastantes giragonses. Passem a tocar per Sant Andreu d'Oliveda i seguim per la pista principal, convertida després en carretera. Creuem uns gorgs i un molí i al final arribem a Maçanet.

En resum, una etapa una mica insípida perquè el bosc tan espès i sobretot la boira baixa permanent ens ha impedit gaudir de vistes. La boira ens ha recordat a aquelles etapes franceses i navarreses on la boira ens va acompanyar sovint. Quan recordem fa unes tres etapes, la vegetació i els boscos han canviat radicalment. Notem que ja estem a prop del Mediterrani.


 Allotjament etapa 086 Bassegoda Park Camping. Bassegoda

Arribem molt cansats i acalorats per la llargària de l’etapa. Ens instal·lem en un bungalow de dues places, amb dutxa , pica rentamans i WC. Un porxo fora. Només arribar es comença a complicar el temps fins que plou una estona de forma intensa. Tot prou digne. Sopem al Bar restaurant, una amanida i un pollastre a la brasa i un flam de cafè. Bastant justet tirant a fluix. Agafem un pícnic ja que quan sortim al matí estarà tancat . Després comprovarem que el pícnic és d'aquells que tenen un entrepà poc mengívol, amb una taronja, un suc que prenem abans de sortir i una poma.

El lloc correcte 4,4/5 i l'atenció despersonalitzada i poc acurada 3,5/5