Etapa 088

Dimarts 18 de setembre de 2018

Maçanet de Cabrenys – La Jonquera

21,7 Km

Avui ens hem conscienciat del pas del temps i de l'espai al llarg de les 100 Fites. Hem sortit de Maçanet de Cabrenys, a on ens hi ha portat l'amic Juli des de Vilajuïga, on hem dormit i hem fet un “voy y vengo”. Havíem d'anar en direcció de la Vajol, seguint la carretera de 5 km que la uneix amb Maçanet de Cabrenys. La Vajol a més de ser un lloc emblemàtic per on va fugir el govern republicà i de la Generalitat, entre d'ells Negrín i Lluis Companys, creuant el coll de la Manrella, ens ha fet recordar que fa tres mesos vàrem passar per la població de las Illas (abans de Ceret) i on hi havia una placa commemorativa i recordatòria. Però a més des de la Vajol hem pogut albirar tota la carena de les Alberes, amb el Puigneulós com a punt més alt, per on hi vàrem passar en la primera etapa del GR-10 francès, en un dia extremadament ventós per la tramuntana. Per un costat sembla que hagi passat molt de temps, i per altra sembla que fos fa pocs dies. A més en aquest punt el GR-10 i l'11 estan molt a prop (en línia recta pocs kilòmetres). Malgrat això, així com a l'anada les Alberes franceses les vàrem fer en un dia per la carena, en la vessant catalana ho farem en dues etapes. Des de la Vajol hem seguit la carretera que va cap a La Jonquera i a uns tres kilòmetres hem agafat una pista que flanquejant en direcció oposada hem arribat a l'ermita de Santa Eugènia. Tot el camí ha transcorregut en mig de grans boscos de sureres que es veien repelades i amb el suro tallat amuntegat. Ens ha quedat el dubte si aquest suro porta molt de temps allà o en algun moment es recollirà. Sigui com sigui, aquest ambient solitari ens ha recordat la important indústria del suro que va haver a la província de Girona durant segles. Estem molt a prop de la frontera però l'ambient és molt solitari i no ens trobem a ningú. Tot i que la previsió meteorològica era bona en algun moment sembla amenaçar pluja. Seria una bona notícia, la pluja aquí, per que probablement estem en un dels llocs més secs de Catalunya. De fet el bosc es nota molt eixut. Accelerem el pas en baixada per la pista que ens condueix cap a la Babilonia que sembla ser actualment la Jonquera. Els negocis actuals no són els de fa unes dècades, i el pas de carreteres i línies de tren fan un paisatge poc agradable. De nou ens recull en Juli que demà ens tornarà a deixar en el mateix punt.

En resum, una etapa curta que hem fet de forma ràpida ja que hem transitat per carretera o pista, molt solitària i amb el contrast final a l'arribar a La Jonquera.


Allotjament etapa 087 a 093 Can Canet. Vilajuïga

Ja vàrem comentar aquest allotjament en l’anada abans de pujar cap a Banyuls i començar el GR10 (fa més de tres mesos). És una casa antiga situada al bell mig del poble. Aquesta vegada hi pernoctarem una setmana gràcies a què el nostres amics Juli i Montse que viuen a la Jonquera, vindran cada dia a Vilajuïga a quarts de set de matí per acompanyar-nos al punt de sortida i per recollir-nos quan arribem al final d’etapa i tornar-nos a Vilajuïga. Com ja vàrem dir en la crònica d'anada en aquesta casa estem molt còmodes i podem fer compres per logística alimentària amb facilitat. Aquí pernoctarem a les etapes de Maçanet de Cabrenys, La Jonquera, Espolla, Llançà, Cadaqués, Vilajuïga i Pontós. Vilajuïga està molt ben situada per fer aquests trasllats a aquests punts. En Juli i la Montse ens faran els trasllat fins dimecres i a partir de dijous ho faran la Montse i la Maite que ens faran aquest gran ajut. Lloc 5/5 i atenció 5/5. Aquesta crònica serà la que té lloc des de l’etapa 87 fins a la 93.

21,7 Km