Etapa 089

Dimecres 19 de setembre de 2018

La Jonquera – Espolla

25,9 Km 

Avui hem afrontat la serra de les Alberes pel vessant meridional. Tot i ja ser una muntanya baixa, tot aquest paratge conserva un ambient d'aïllament. És una zona que històricament ha tingut pocs nuclis habitats (alguna masia escadussera i l'omnipresent castell de Requesens amb la gran masia al costat de la Mare de Déu de Requesens, on actualment s'hi serveixen dinars. A la part baixa de les Alberes és on hi ha els nuclis habitats: Cantallops, Sant Climent Sescebes, Espolla, Rabós i Vilamaniscle, força coneguts per la producció de vi. Però la part més alta, coronada pel Puigneulós i tota la carena fronterera (ahir ja en vaig fer referència de quan hi vàrem passar en la primera etapa del GR-10) és un territori molt vast que està declarat paratge natural d'interès nacional. Tot i que l'he recorregut en alguns paratges, durant l'etapa d'avui he palpat amb més intensitat aquest vast i poc conegut territori. Hem sortit ben d'hora des de La Jonquera, després que en Juli ens recollís a Vilajuïga, i hem enfilat pel camí que es dirigeix a l'ermita de Santa Llúcia. Això ja ens ha suposat un primer desnivell de 300 metres. A la font hem carregat aigua. El cel, tot i els bons pronòstics estava encapotat. Hem seguit pujant fins arribar al Puig dels Falguers (778 metres) punt més alt de l'etapa. Aquí la boira ha baixat i ens ha refrescat ja que el sol no ens arribava. Hem carenejat fins al coll de l'Auleda (713 metres) i aquí hem agafat una llarga pista que ens ha dut a l'entorn de Requesens. Aquí les vistes son molt àmplies en direcció a tot l'Alt Empordà i al golf de Roses, però malauradament la visibilitat era dolenta. Per sota quedava el poblet de Cantallops. Hem travessat la masoveria de Requesens amb l'omnipresent castell cap al sud. Pels qui no heu estat en aquest castell, és molt recomanable la seva visita tant pel propi castell (sembla un castell de fades) com per les vistes. Actualment es visita previ pagament. Hem passat pel darrera del castell on hi ha un refugi lliure i restes d'antics forns. Hem seguit una llarga pista en mal estat que ens ha portat fins a l'abandonada masia de Mirapols. Molts revolts, creuant torrents (tot en un ambient feréstec) i pujant fins al coll de la Llosarda (690 metres). Després, una llarga baixada, primer per corriol i després per pista fins a arribar al nucli dels Vilars. Per un corriol seguint una riera, en un kilòmetre hem arribat a la carretera que va d'Espolla al coll de Banyuls, on és practicable passar en cotxe a França. Aquí ens ha recollit el bon amic Juli, de nou fent un “voy y vengo”, i la seva esposa Montse.

En resum un dia on hem tingut núvols, boira, sol i calor creuant una de les zones més inhòspites de tot el GR-11.


Allotjament etapa 087 a 093 Can Canet. Vilajuïga

Ja vàrem comentar aquest allotjament en l’anada abans de pujar cap a Banyuls i començar el GR10 (fa més de tres mesos). És una casa antiga situada al bell mig del poble. Aquesta vegada hi pernoctarem una setmana gràcies a què el nostres amics Juli i Montse que viuen a la Jonquera, vindran cada dia a Vilajuïga a quarts de set de matí per acompanyar-nos al punt de sortida i per recollir-nos quan arribem al final d’etapa i tornar-nos a Vilajuïga. Com ja vàrem dir en la crònica d'anada en aquesta casa estem molt còmodes i podem fer compres per logística alimentària amb facilitat. Aquí pernoctarem a les etapes de Maçanet de Cabrenys, La Jonquera, Espolla, Llançà, Cadaqués, Vilajuïga i Pontós. Vilajuïga està molt ben situada per fer aquests trasllats a aquests punts. En Juli i la Montse ens faran els trasllat fins dimecres i a partir de dijous ho faran la Montse i la Maite que ens faran aquest gran ajut. Lloc 5/5 i atenció 5/5. Aquesta crònica serà la que té lloc des de l’etapa 87 fins a la 93.

100 FitesKommentieren