Etapa 099

ETAPA 099

Diumenge 30 de setembre de 2018

Mataró – Montcada

32,1 Km

Avui sí que hem tingut la sensació que això ja s'acaba. L'etapa l’havíem dissenyat molt al començament ja que no segueix cap GR i no volíem repetir el mateix itinerari que a l'anada. Recórrer el camí que segueix les platges del Maresme en un diumenge ha sigut com una festa, i a més uns quants amics i amigues ens han acompanyat una part del trajecte: en Jaume Raventós, Romà Llagostera i la família d'en Ramón Comaposada i la Dolors amb les seves filles i els seus xicots. Ha sigut com una festa amb vistes cap a Barcelona en un dia esplèndid de sol i temperatura. De totes maneres aquest contacte amb la civilització dura després de 4 mesos és també un xoc. Si hem necessitat 100 dies per la desconnexió, crec que necessitarem uns quants dies per la reconnexió. Només sortir de Mataró hem gaudit de la sortida de sol pel mar. Les sortides de sol han sigut la tònica diària i un dels moments de més plaer de cada dia de ruta. Crec que aquest és un dels aspectes de més gaudiment des de la sortida de sol al cim del Canigó el dia del solstici d'estiu, la sortida de sol des del refugi d’Ayous amb el Midi d'Ossau davant, els rajos de sol filtrant-se entremig dels innombrables boscos francesos o navarresos o el reflex sobre l’herba mullada dels prats del Ripollès. Personalment, crec que aquest ha sigut un dels gran privilegis que hem viscut en aquestes 99 fites, veure i recrear-nos cada dia amb la sortida del sol i rebre els primers rajos. Us asseguro que cada sortida de sol ha sigut totalment diferent, i el canvi de colors els minuts previs i posteriors és indescriptible. Sovint dèiem que enteníem perquè la humanitat i els homes més primitius tenien al sol com una divinitat. Segur que al web n’heu vist unes quantes fotos. Aquesta ha sigut també un dels molts avantatges de sortir cada dia molt d'hora.

Així que després de la sortida del sol hem seguit creuant les diferents poblacions del Maresme: Cabrera, Vilassar, Premià, Masnou, Montgat, Badalona i sant Adrià. En total uns 25 km per un camí del litoral que de vegades no es pot seguir per obres o perquè cal caminar per la platja. Els amics se'ns han unit i a Sant Adrià han agafat el tren per tornar al lloc on s'havien ajuntat amb nosaltres. Hem entrat llavors al Parc fluvial del Besòs, un espai molt recomanable, cuidat i transitat que els barcelonins encara no hem valorat. Us ho recomano. Després de més de 32 Km  hem arribat a Montcada, on demà iniciarem la Fita número 100. La darrera.


Allotjament Etapa 099: Can Rei, Montcada i Reixach

Avui dormirem a casa de la Maite i l'Enric. Fa més de 35 anys que viuen en una casa antiga de més de 150 anys. Podria semblar una masia catalana però es una casa on la gent de Barcelona estiuejava a finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Només arribar, la pluja s’ha intensificat, donant un sentiment de confortabilitat i seguretat agradables dins de la casa 

És prou àmplia, amb un entorn verd (especialment aquest any tan plujós), que té l'avantatge que, per una part és totalment aïllada sense veïns, però per una altra en 10 minuts es pot arribar al nus de la Trinitat. L’exterior té una part enjardinada i una altra que comunica directament amb el bosc que dona la percepció de viure al mig de la natura i una sensació molt agradable. Entre les curiositats un rocòdrom amb dues parets equipades per entrenar. Hi ha una gossa jove de quatre anys, la Tuca. És una bóxer prou afable amb la gent (a vegades potser massa). Quan vàrem marxar i dormir açí el 3 de juny teníem dos de bóxers, però la Nua de catorze anys durant les nostres 100 fites ha passat a millor vida. Guardem un gran record d’ella. Aquí descanso les dues darreres nits de les cent fites.