Etapa 079

Divendres 7 de setembre de 2018

Ansalonga – Llac d'Engolasters

15,6 Km


Al llarg de la ruta 100 Fites hem estat molt atents a les molèsties que hem patit tant l'Enric com jo, el seu genoll, la meva metatarsàlgia, una gastroenteritis i un refredat que vaig passar. Però la ruta també ens està suposant una millora considerable de la nostra salut i el nostre estat de condició física. El més evident ha sigut una millora que percebem molt bé en a nostra condició física per afrontar l'esforç mantingut. Ho notem en el major ritme en que pugem i una reducció de la freqüència cardíaca mesurada en el pulsòmetre que porto contínuament. Una altra mesura en la condició física la constatem quan veiem que els temps que emprem en les etapes estan sensiblement per sota dels que indiquen les guies o els rètols que habitualment es troben en el GR-11. També una reducció en el pes va ser molt evident especialment quan vàrem iniciar el GR-10 a França. I potser el més espectacular ha sigut la normalització de la tensió arterial de l'Enric. En les visites de l'equip de suport (Maite i Montse) ens controlem la tensió arterial i donat que les xifres eren normals, ja des de les primeres etapes, ha fet que l'Enric hagi deixat de prendre la medicació hipotensora habitual. Cognitivament també implica una millora ja que les 100 Fites posen a prova l'auto-control personal i la planificació permanent son un estímul al nostre cervell. En fi, que el que queda clar és que aquest esforç mantingut en el temps també ens està suposant beneficis de salut que ens ajudaran a afrontar en millors condicions el nostre envelliment.
L'etapa d'avui ha començat a Ansalonga, a la vall d'Ordino. Hem arribat a aquesta població i aquí ens hem desviat cap a l'est per enfilar un corriol que de forma progressiva arriba fins al coll d'Ordino (1983 metres). La primera part està molt ben cuidada i percebem com el govern andorrà té força cura de l'entorn natural. Corriol net, amb passarel·les per creuar el rierols, indicacions, etc... Han sigut uns 600 metres de pujada a ple bosc fins que hem arribat al coll. Allà hi passa la carretera que comunica Ordino amb Canillo. Segur que és una carretera poc transitada ja que és més ràpid fer-ho per les carreteres (autovies) que van pel fons de les valls. La vista és espectacular i més amb el dia assolellat que tenim. Veiem perfectament el Comapedrosa i els altres cims de més de 2900 d'Andorra (la Roca Entrevessada i el Medacorba) a tocar al límit fronterer amb Catalunya. Paral·lelament es veu la vall que puja d'Arinsal fins a la carena plena d'instal·lacions d'esquí. Aquest és el gran contrast d'Andorra: espais amplis molt salvatges i d'alta muntanya, i a poca distància les pistes d'esquí i les poblacions denses al fons de les valls. Després hem començat la baixada amb el sol de cara i el bosc molt humit, ple de bolets. Uns pocs boletaires campaven per la zona. Una baixada de 700 metres fins a arribar a Encamp. El primer cop que l'hem vist  ha sigut impactant, el contrast amb la natura envoltant. Poc abans d'entrar al nucli de població d'Encamp trobem la Torre dels Moros i la petita ermita de Sant Romà. Com que l'etapa és curta, hem planificat fer una part de la següent que és molt llarga. Per això pugem, després de creuar Encamp, per un corriol en direcció al llac d'Engolesters (350 metres de desnivell). Allà, passat el llac on arriba la carretera que puja d'Andorra la Vella, comença el camí dels Matxos que prendrem el diumenge, ja que demà dissabte és dia de descans. L'Anna Cáceres, filla de l'Enric i que treballa a Andorra, ens recull i ens baixa. Diumenge ella i el Juanca, el seu xicot, ens acompanyaran.
En resum, una etapa curta plena dels contrastos d'Andorra. Dia assolellat mentre hem caminat i seguim atents a les imprevistes inclemències meteorològiques. Fins ara seguim sense mullar-nos, però ens temem que en algun moment ens tocarà.


Allotjament etapa 078. Hotel Miquel. Ansalonga


Arribem a les 12:00 i ens donen una habitació amb un llit gran i un llit individual. Balconada per estendre la roba. WC, dutxa i pica. Armari ampli i correcte. Molt amables en la recepció. Dinem dues pizzes perquè al migdia no tenen cuina. Arreglem roba i bugada. Sopem a les 8:00 una pasta i una hamburguesa. Tarda plujosa. Ens estem escapant de les pluges per ben poc cada dia, sigui abans de començar sigui quan acabem. Ens deixen un picnic ja que sortim aviat i no hi ha esmorzar servit fins les 8. A les 6:50 sortim direcció a Ordino. Lloc correcte 4,7/5 i atencio molt bona 4,8/5