Etapa 080

Diumenge 9 de setembre de 2018

Llac d'Engolasters – Refugi de Malniu

27,3 Km

Encara que no hem acabat la ruta de 100 Fites, després de 80 etapes de tant en tant ja ens pregunten quina és la que més ens ha agradat. És difícil respondre. Creiem que cada etapa té quelcom d’únic i fer una diferenciació no és possible. Sí que n’hi ha algunes que sobresurten per quelcom d'especial o particular. L'etapa 080, que hem iniciat al llac d'Engolasters i acaba al refugi de Malniu, és a dir des d'Andorra fins a la Cerdanya, des del meu punt de vista té quelcom de molt excepcional. La primera destaca per la duresa, tant en la distància com en la duresa amb metres de pujada com de baixada. La segona, i per mi és el més excepcional, és que en els més de 27 kilòmetres i dos colls de més de 2500 metres des que vàrem sortir a Andorra fins a arribar a la Cerdanya no vàrem creuar ni una pista ni construccions, a excepció del nou refugi de l'Illa, dins encara d'Andorra. Ha estat una etapa espectacular i salvatge. On perceps les grans extensions muntanyoses, verges, entre els límits d'Andorra i Catalunya. És un ampli territori a l'abast només d'aquelles persones que estiguin preparades a bellugar-se per la muntanya.

Hem sortit del llac d'Engolasters on s'arriba en cotxe i així hem escurçat el desnivell de l'etapa en uns 350 metres de pujada. Avui ens acompanyen l'Anna Càceres, filla de l'Enric, el seu xicot en JuanK i la gossa Tuca. A partir d'aquí s'agafa el camí dels Matxos i es va ascendint per la preciosa i llarga vall de Madriu. Es passa pel costat de cabanes i refugis no guardats. Després de dues hores i mitja i uns 10 kilòmetres s'arriba al novíssim refugi de la Illa, fet pel govern andorrà i inaugurat l'any passat. Molt recomanable per visitar-lo. Tot i haver pujat quasi 1000 metres la pujada és molt suau. Ens hem aturat a esmorzar i fem una visita ràpida al refugi. Després acabem pujant uns 100 metres més i assolim el primer coll, el de Vallcivera (2518 metres). Immediatament fem un llarg i ràpid descens fins al fons de la vall de la Llosa. Passem per la cabana dels Esparvers i amb molta mandra iniciem la pujada al segon coll, la portella d'Engorgs (2691 metres). El temps mig ennuvolat aguanta i fins i tot el sol escalfa. Contemplem l'extensió de muntanyes i al davant de la portella es troba el Puigpedrós (2915) el cim més alt de la Cerdanya catalana del sud. Ara cal baixar per una colla de petits estanys (Portella, Minyons) i arribem al petit refugi no guardat de Josep Folch. Estem cansats però ja percebem que el punt final és a prop. El refugi de Malniu està a uns 250 metres més avall i el camí baixa pel marge esquerre de la vall de Meranges. De seguida ens decebem perquè el camí és un tobogan de pujades i baixades fins i tot amb desnivells de 100 metres ja que el camí va vorejant el vessant meridional del Puigpedrós pel mig del bosc. Després d'una hora ja es veu el pàrquing de cotxes i el refugi de Malniu, retornant a la civilització després de més de 8 hores apartats d'ella.

En resum l'etapa 80 ha sigut d'envergadura, d'alta muntanya i que ens ha permès, molt ben acompanyats, conèixer un entorn solitari i ferestec.


Allotjament 079 ca l’Anna Càceres, Bar

La casa on viu l'Anna Càceres és una casa de poble situada a Bar un petit poble de la Cerdanya que dona nom a una zona, el baridà, subcomarca del territori ceratà. És una casa de pedra vista per fora i està ben equipada i molt acollidora per dins. Llar de foc i estufa de llenya. La sortida té una vista molt bona de la Cerdanya occidental. Ens ha fet molta il.lusió que la meva filla Anna i en Joan Carles el seu company ens vinguessin a buscar per pernoctar a Bar. El poble està adaptat al terreny, amb pujades i baixades aprofitant la pedra natural, i amb una formatgeria de llet de cabra on fan formatge baridà de molta qualitat. Entre l'Anna i en Joan Carles ens han acomodat, amb tota mena de detalls, que han fet l’estada inoblidable. Lloc 5/5 Atenció 5/5.